Resultats de la cerca
Es mostren 2822 resultats
Benvingut Sala i Taxonera
Arts decoratives
Vidrier.
Treballà a Barcelona i aviat a París, on les seves copes, gerros i altres peces, sòlides i consistents, que hom ha qualificat de quasi gaudinianes, tingueren gran difusió i foren adquirides en part pel govern francès Collaboraren amb ell els seus fills Joaquim Sala i Manau Barcelona 1900 — París 1923 i Joan Sala i Manau Arenys de Mar 1895, que es presentà a l’Exposició d’Art de Barcelona el 1918 i que féu una important exposició a la Sala Parés de Barcelona el 1928
güelf | güelfa
Història
A l’edat mitjana, membre d’una facció partidària de la política papal, enfrontada als gibel·lins.
Aquestes faccions polítiques sorgiren a Alemanya a la mort de l’emperador Enric V 1125 els güelfs, partidaris del papat, foren dirigits pels ducs de Baviera, descendents del duc Welf, de qui prengueren el nom, i els gibellins ho foren pels Waiblingen, que també els donaren el nom, anomenats després Hohenstaufen en convertir-se en ducs de Suàbia, i lluitaven per un poder imperial fort i contra el poder temporal del papa L’enfrontament entre la Santa Seu i l’emperador Frederic I Barba-roja pel dominium mundi trasplantà aquesta divisió a Itàlia, on les faccions preexistents a cada unitat,…
frigi | frígia
Història
Individu d’un poble de l’Àsia Menor procedent de Tràcia que s’establí a Frígia el segon mil·lenni aC, després de passar els Dardanels a causa de la pressió dòria.
L’empenta de tots aquests invasors per terra i mar posà fi a l’imperi hitita i proporcionà espai vital als frigis, que a llurs dominis occidentals constituïren un regne amb capital a Gòrdion, vora el riu Sangários Segons la tradició grega, els seus reis prenien alternativament el nom de Gòrdios o de Mides, i hom els relaciona amb mites grecs sobre l’agricultura nus gordià per a lligar el jou i la riquesa Mides, que envià ofrenes a Delfos al segle VIII aC Aquest país fou el llaç d’unió entre la cultura oriental i els savis jonis, la qual unió donà peu als orígens de la ciència grega També donà…
Karl Theodor Toeschi
Música
Compositor alemany.
Fill del també compositor Johann Cristoph Toeschi, estigué, com el seu pare, al servei de la cort de Munic La seva mala salut feu que el 1789, després de nou anys en el seu càrrec, es veiés obligat a abandonar-lo El 1801 fou nomenat compositor de cambra del regne de Baviera Entre les seves obres hi ha simfonies, concerts, ballets i danses La seva música està vinculada a l’Escola de Mannheim, en el desenvolupament de la qual tingueren un paper destacat els membres de la seva família
exaltats
Història
Denominació donada, a l’Estat espanyol, al començament del segle XIX, als liberals més radicals.
Durant el Trienni Constitucional 1820-23 els exaltats, antiaristocràtics i demòcrates, intransigents amb els moderats, tingueren una gran força a les ciutats Madrid, Cadis, etc i constituïren nombroses societats secretes comuners o fills de Padilla, amics de l’ordre, etc i clubs polítics La Fontana de Oro, Lorencini, etc Assoliren el poder juliol del 1822 i, en produir-se la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, obligaren Ferran VII d’Espanya a traslladar-se a Sevilla, on el deposaren Restablert l’absolutisme, els exaltats emigraren i foren el nucli original del partit…
masmudina
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda musulmana d’or, de valor d’un dinar, encunyada pels almohades (que eren de la tribu berber dels masmudes, d’on prové el nom).
Les masmudines tingueren una àmplia circulació pels regnes cristians A Catalunya apareixen documentades des del 1174 i, igualment com en el cas dels mancusos, hom en troba emissions cristianes, dites masmudines contrafetes o imitades Consta que se'n fabricaren a Lleida i a Mallorca i que Jaume I concedí, el 1272, franquícies i salconduits a fabricants de masmudines La circulació de dobles masmudines o dobles dinars almohades originà que també a Castella fossin encunyades les dobles i que la masmudina senzilla fos coneguda també amb el nom del semidobla almohade
mestrescola
Cristianisme
Dignitat canonical dels capítols catedralicis estructurada al s XII com a successora dels scolastici o magistri del segle anterior.
Era diferent del caput scholae o cabiscol Els concilis lateranenses de 1162, 1215 i 1515 legalitzaren el càrrec en imposar la creació d’escoles separades de la catedral però sota el magisteri del mestrescola En les primeres universitats tingueren càrrecs importants, com en la de Lleida, de la qual foren els cancellers, prerrogativa que en part passà després a la Universitat de Cervera El concili tridentí manà que fossin ordenats d’ordes majors i nomenats doctors o llicenciats en teologia i dret canònic En crear-se els seminaris, foren normalment professors titulars de teologia
Club Aeromodelisme Ciutat de Reus

Socis del Club Aeromodelisme Ciutat de Reus
Club Aeromodelisme Ciutat de Reus
Esports aeris
Club d’aeromodelisme de Reus.
Fou fundat l’1 d’abril de 1998 com a successor de la tradició de modelisme de la ciutat de Reus El 1949 organitzà el primer concurs exposició i el 1951 tingueren lloc les primeres competicions d’àmbit territorial Fa volar models d’avions, helicòpters i velers elèctrics i remolcats, construeix maquetes i disposa de simuladors de vol El 2006 organitzà el primer Campionat d’Espanya d’aeromodelisme interior Participa en altres competicions com la Copa Graupner i la Copa Anguera-Hobbies El camp de vol es troba al municipi d’Alcover
Josep Burell Magro
Vela
Regatista i constructor naval.
Patró de velers i posteriorment pilot d’embarca-cions a motor Les seves drassanes, primer al Poble-sec i després a la platja de Can Tunis de Barcelona, tingueren un paper destacat en la creació i el desenvolupament de la flota d’embarcacions esportives catalanes entre el 1895 i el 1916 El 1912 construí un 7 m FI per al Reial Club Nàutic de Barcelona que permeté al club participar en regates internacionals El 1917 tancà el taller de Barcelona i n’obrí un de nou a Blanes
sabí | sabina
Història
Individu d’un poble antic de la Itàlia central que, en època històrica, habità el territori comprès entre el Tíber, el Nera i l’Aniene, amb les ciutats de Reate (Rieti), Nursia (Norcia), Amiternum (prop d’Aquila), etc.
Hom creu que els sabins tingueren el mateix origen que els samnites samnita, bé que encara actualment llur procedència és discutida Vinculats amb els orígens llegendaris de Roma, a partir de l’any 295 aC foren annexats a l’urbs i obtingueren la ciutadania romana Són pràcticament desconeguts llurs costums, com també el caràcter de llur religió i la natura de les institucions polítiques Pel que fa a la llengua, hom creu que pertanyia al grup oriental dels dialectes itàlics i que tingué una influència notable sobre el llatí
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina