Resultats de la cerca

El relleu té lloc quan un nedador, acabada la seva fracció, toca, amb una mà o amb totes dues, la paret de la piscina Les proves de relleu masculines reconegudes són estil lliure 4×100 m i 4×200 m Les femenines són estil lliure 4×100 m Hi ha, a més, la prova de relleus 4×100 m estils en ambdues modalitats, masculina i femenina En aquesta prova les quatre fraccions, cadascuna de 100 m, són recorregudes en diferents estils la primera d’esquena, la segona en braça, la tercera en papallona i la quarta en estil lliure

Tocà en bandes locals de Colorado fins que entrà a la formació de Ben Pollack el 1928 Als anys trenta treballà de trombonista i arranjador amb Red Nichols i d’altres, fins que el 1937 formà la seva pròpia orquestra, que a partir del 1939 gaudí de gran popularitat, amb temes com Tuxedo Junction , In the Mood o Pennsylvania 6-5000 Durant la Segona Guerra Mundial, Miller es militaritzà i formà una orquestra que actuava per a les tropes aliades L’orquestra de Miller disposà d’arranjaments elaborats i funcionals que han restat als repertoris de les orquestres de ball

La seva carrera musical anà parallela a la del seu germà Joan El 1751, tots dos reberen l’aplaudiment del públic de París, i dos anys després anaren a Londres El 1754 se separà del seu germà i sembla que retornà a Espanya Compongué un Stabat Mater per al comte de Peñaflorida el 1756, i el 1758 tocà com a suplent, juntament amb el seu germà Manuel, a la capella reial de Madrid L’any següent es retrobà amb Joan, amb qui viatjà a Itàlia el 1762 De retorn a Stuttgart, traspassà a l’edat de trenta-quatre anys

A partir del 1928 liderà formacions a teatres de Chicago i Nova York i el 1931 enregistrà el seu gran èxit Minnie the Moocher Amb la seva orquestra tocà per Europa, aparegué en diversos films, com ara Stormy Weather Andrew L Stone 1943, i feu un gran nombre d’enregistraments, amb moltes composicions pròpies, fins que el 1948 la dissolgué Després, Calloway s’especialitzà en el paper de Sportin’ Life a l’òpera Porgy and Bess , de G Gershwin En la seva orquestra iniciaren la carrera destacats músics, entre els quals Ben Webster i Dizzy Gillespie

Estudià al Conservatori de París amb Marguerite Long i Louis Diémer A setze anys obtingué un primer premi, fet que li permeté preparar repertori al costat de M Ravel o G Fauré, entre d Es casà amb el compositor i pianista Robert Casadesus, amb qui tocà en nombroses ocasions, i fins i tot formant trio amb Jean, el fill d’ambdós Formà part de grups de cambra, com els quartets Guarnieri i Juilliard, i combinà la seva tasca concertística amb la docent, en universitats dels EUA i a l’Acadèmia Maurice Ravel, de Sant Joan Lohitzune

Tocà, entre d’altres, amb Bunk Johnson i Papa Celestin abans de fer-ho als vaixells del Mississipí amb Fate Marable 1918-21, on adquirí una gran reputació entre els músics de Nova Orleans Anà a Chicago per treballar amb King Oliver, Jelly Roll Morton i Louis Armstrong, i enregistrà alguns dels millors discos de l’època Durant el ressorgiment que de l’estil Nova Orleans es produí els anys quaranta, fou molt sollicitat i actuà força per Europa L’estil de Dodds fou pres com a model a Nova Orleans, però sobretot a Chicago, on influí els bateries de la següent generació

Tocà en diverses bandes de Chicago abans d’installar-se a Nova York el 1930, on treballà amb Benny Carter, McKinney’s Cotton Pickers, James Fletcher Henderson i Don Redman Del 1938 al 1942 treballà amb Louis Armstrong, de qui esdevingué el bateria preferit Després de liderar grups propis a diferents ciutats, s’incorporà novament a la formació d’Armstrong All Stars 1947-48 Catlett fou un dels millors i més avançats bateries de l’època swing Tenia un innovador concepte melòdic en els solos i la seva influència es feu sentir en la generació posterior - PBO -

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara Es toca en posició horitzontal, aguantat per unes potes d’un metre d’alçada, amb macetes folrades de feltre Encordat amb cordes de metall, la seva extensió va del re-1 al mi5 Els models de concert disposen d’apagadors accionats amb un pedal Construït des del 1874 a Budapest per la firma Schunda, és un instrument de gran potència sonora, incorporat a l’orquestra per compositors del segle XX com ara Z Kodály, B Bartók i I Stravinsky Al Museu de la Música de Barcelona se’n conserva un exemplar de l’esmentat constructor

El sincronitzador consisteix en un pinyó solidari amb l’arbre però susceptible de desplaçar-se axialment tot al llarg d’uns canals que té el dit arbre, de manera que, en accionar la palanca del canvi de marxa, es desplaça fins que toca lateralment el pinyó, fins en aquest moment lliure, al qual ha d’ésser transmès el moviment i al qual comunica a poc a poc la seva velocitat de rotació per fregament Quan les dues velocitats són iguals, és alliberada una corona dentada que engrana simultàniament amb els dos pinyons i els fa solidaris, tot establint la transmissió