Resultats de la cerca
Es mostren 777 resultats
Pere Xamena i Fiol
Historiografia catalana
Prevere i historiador.
Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma i, el 1942, s’ordenà de prevere Fou professor de l’esmentat seminari 1945-62 i de l’Escola de Comerç de Palma 1957-62 Des del 1963 fou director de la Fundació Cosme Bauçà de Felanitx, càrrec des del qual organitzà el museu i la biblioteca Aquell mateix any fou nomenat arxiver municipal i cronista de Felanitx És autor d’un gran nombre de monografies dedicades a la història d’aquesta ciutat mallorquina, de les quals destaca Demografía retrospectiva de Felanitx 1730-1959 1960, Anys enrera cronicó dels segles XVI a XIX 1963-2012, Felanitx ahir…
,
tilòpodes
Mastologia
Subordre de vertebrats mamífers de l’ordre dels artiodàctils, amb una única família, els camèlids, que comprèn els camells i els llames.
Aquests es diferencien d’aquells per les mides més petites, el pèl més llarg i l’absència de gep És molt característica l’aparició d’una sèrie d’adaptacions a la vida desèrtica la capacitat d’estendre els dits lateralment, fet que els permet de caminar sobre sòls tous el mateix gep en els camells és també una reserva metabòlica d’aigua, que li permet de viure un temps prolongat sense haver-ne d’ingerir els llavis i la llengua són durs, la qual cosa els permet de mastegar vegetals espinosos l’estómac presenta certes modificacions, com és ara la presència de bosses aqüíferes, tancades per…
espectre solar
Astronomia
Espectre de la radiació electromagnètica emesa pel Sol.
S'estén des del domini dels raigs gamma al radioelèctric En la part visible i infraroja de l’espectre, la corba d’intensitats en funció de la longitud d’ona és similar a la d’un cos negre a la temperatura de 6000 K, amb un màxim d’intensitat a 500 nm aquest espectre és degut a la fotosfera solar i presenta unes ratlles d’absorció, anomenades ratlles de Fraunhofer En les zones extremes d’aquest espectre, la corba d’intensitats és similar a la d’un cos negre a 10 6 K aquesta part de l’espectre és deguda a la corona solar i a les fulguracions solars En les zones ultraviolada i dels raigs X…
Jean Vallerand
Música
Crític, pedagog i compositor canadenc.
Estudià composició amb Claude Champagne Dins l’àmbit educatiu detingué diversos càrrecs fou secretari del Conservatori Provincial de Quebec 194263, professor adjunt de la Universitat de Mont-real 1951-66 i conseller cultural de la Delegació General de Quebec a París 1966-70 Collaborà en diversos diaris, com "Le Canada" 1941-46, "Montréal-Matin" 1947-48, "Le Devoir" 1952-61, "Nouveau Journal "1961-62 i "La Presse" 1962-66 A més, pronuncià nombroses conferències, escriví assaigs i participà en emissions radiofòniques, especialment per a Radio-Collège de la Société Radio-Canada Del seu catàleg,…
punta de Coma-roques
Cim
Cim dels municipis de Santa Maria de Miralles i Sant Martí de Tous (Anoia).
Grup Barceló
Economia
Grup hoteler i d’agències de viatges.
Companyia del sector turístic controlada per la família mallorquina Barceló L’empresa nasqué el 1931 com a Autocars Barceló i els anys cinquanta entrà en el negoci de les agències de viatges El 1962 obrí el seu primer hotel a Mallorca i s’expandí a les Illes al llarg d'aquesta dècada Posteriorment començà a obrir establiments a la Península Al principi dels anys vuitanta comprà l'operador turístic Turavia i inicià l’expansió internacional amb installacions a la República Dominicana, a Costa Rica o als EUA Al llarg dels anys noranta també s’establí en diferents països europeus Copresidida per…
Robert Enrico
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Fou conegut sobretot com a director de films d’aventures i policíacs, bé que també feu incursions en altres gèneres De la seva producció hom pot esmentar Au coeur de la vie 1961, La rivière du hibou 1962, que obtingué la Palma d’Or de Canes i el 1964 un Oscar al millor curtmetratge, Les grandes gueules 1965, Les aventuriers 1966, Tante Zita 1967, Boulevard du rhum 1971, Le secret 1973, Le vieux fusil 1975, guanyador d’un César el 1976, Coup de foudre 1977, Pile ou face 1980, Au nom de tous les miens 1982, L’empreinte des géants 1984, Zone rouge 1986 i De guerre lasse 1987 El…
Juli Leal i Duart
Literatura catalana
Dramaturg, director teatral i traductor.
Llicenciat en filologia moderna i doctor en filologia francesa per la Universitat de València, és professor d’aquesta universitat Es va iniciar com a actor en el teatre independent i dirigí el grup Carnestoltes A més, ha traduït molts textos dramàtics i ha dirigit nombrosos muntatges d’obres de teatre per a l’escena —Shakespeare, Molière, Goldoni, Ibsen, Txékhov, T Williams o Rodolf Sirera— i per a la televisió Com a dramaturg, ha publicat les obres Memòries de la coentor 1977, Totus Tous, comèdia familiar inundada 1982 1998 i Juan Lorenzo Palmireno ensaya la “Fabella Aenaria”…
Els dactiopteriformes: Xoriguer
Aquest ordre només comprèn la família dels dactiloptèrids, també coneguts sota la denominació de cefalacàntids, amb pocs representants Els caracteritza la presència d’aletes pectorals molt desenvolupades i la manca de línia lateral En aquests peixos, la cintura pelviana es troba unida al cleitre i, d’altra banda, els radis espinosos i segmentats de les aletes estan separats Tots els dactilopteriformes són d’hàbits bentònics i s’alimenten dels organismes que viuen a les sorres i llims del fons Els dactiloptèrids El xoriguer Cephalacanthus volitans és un peix bentònic, que utilitza el gran…
siamès | siamesa

Siameses
© Vall d'Hebron
Patologia humana
Dit dels germans bessons units l’un amb l’altre per alguna part del cos que poden compartir.
Originàriament, el mot fou aplicat als bessons Eng i Chang, nascuts a Siam, monstre toracòpag, que visqué seixanta-tres anys 1811-74, casat amb dues germanes i pare de vint-i-dos fills, i que a mitjan s XIX fou exposat a la curiositat del públic europeu Aquests monstres reben denominacions diferents segons el lloc de conjunció dels cossos sincèfals , quan tenen un únic cap craniòpags , quan tenen dos caps, bé que adherits diprosops , quan tenen un únic cap, però amb dues cares oposades isquiòpags , units per la pelvis toracòpags , units pel tòrax, etc La possibilitat d’una separació varia d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina