Resultats de la cerca
Es mostren 1046 resultats
rudistes
Exemplar del grup dels rudistes (Hipurites castroi)
© Fototeca.cat
Paleontologia
Grup de lamel·libranquis de closca robusta i asimètrica, que aparegueren al Juràssic superior i foren particularment abundants al Cretaci, a la fi del qual s’extingiren.
Una de les valves tenia habitualment forma de paperina i es fixava al fons marí L’altra servia d’opercle Aquests animals es troben agrupats en colònies en companyia de coralls i algues i sembla que, en molts casos, formaven edificis semblants als actuals esculls barrera o esculls de franja Algunes famílies són particularment importants al vessant sud dels Pirineus regió de Tremp
Folquer
Caseria
Caseria del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), damunt un contrafort de la serra de Comiols, al N del turó de Montmagastre; en són el centre la casa gran de Folquer (702 m alt.) i l’església parroquial de Sant Gili.
Un quilòmetre al NW, a l’encreuament dels antics camins d’Artesa actual carretera i de Ponts a Tremp, hi ha l’antic hostal de Folquer Al s XIX esdevingué el centre de la parròquia de Folquer i Comiols , dins la baronia de Montmagastre després, municipi d’Anya, que comprenia també els casals de la Colomina, les Torres i Santa Creu
Josep Flores i Vela
Pintura
Pintor.
Es dedicà preferentment a la decoració de cases i de palaus com els de Josep Campo, el marquès de Dosaigües i el comte d’Alcúdia també decorà la parròquia dels Sants Joans i, al tremp, l’asil i la casa de la vila de Carcaixent Conreà també l’escenografia, en el desaparegut Teatre Apolo i en d’altres, també de València
Pere Blai
Construcció i obres públiques
Mestre de cases i de fonts.
Membre d’una nissaga de mestres d’obres barcelonins originària de Tremp, cal no confondre'l amb el seu fill, homònim i més famós Treballà en les fortificacions de Barcelona 1552, 1557, en les obres de l’església dels Sants Just i Pastor des del 1553 i en la construcció de l’antiga església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres 1561-74
Josep Inglés
Pintura
Pintor.
Hom remarca la seva imaginació i facilitat per a la pintura al tremp Fou acadèmic de Sant Carles Té obres de tipus religiós a les esglésies de Sant Agustí i de Campanar, de València, i a l’Academia de San Fernando de Madrid El seu fill Vicent Inglés València — 1821, acadèmic de mèrit de Sant Carles, té obres de tema bíblic i retrats
Santa Coloma d’Erdo (Sarroca de Bellera)
Art romànic
Escasses són les notícies històriques sobre aquesta església La primera referència de l’església de Santa Coloma és de l’any 1314, en la visita arquebisbal a les parròquies de l’ardiaconat de Tremp En el fogatjament del 1381, Santa Coloma de Bellera, amb tres focs, consta dins la baronia de Bellera L’any 1904 era sufragània de la Bastida de Bellera
Erinyà

Vista general d’Erinyà (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (716 m alt.) del municipi de Pont del Claverol (Pallars Jussà), situat en un coster a l’esquerra del torrent d’Erinyà
o de Serradell, prop de la confluència amb el Flamisell.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve Prop seu, a l’Escap del Congost on hi ha l’antic pont d’Erinyà s’inicia l’important congost d’Erinyà , obert pel Flamisell a través del massís calcari de la serra de Sant Gervàs, que comunica la vall Fosca amb la conca de Tremp Formà part de l’antic terme de Toralla i Serradell
Bàrbara

Santa Bàrbara en una pintura al tremp i oli sobre fusta provinent de la capella de Santa Maria de la Pietat de Vic (1516)
Museu Episcopal de Vic
Cristianisme
Màrtir cristiana de la qual són coneguts únicament el nom i el martiri.
Tradicionalment hom la situa al segle III La pietat popular n'invoca la protecció en cas de tempesta, i és patrona dels artillers, els minaires i els bombers La seva festa se celebra el 4 de desembre
bol
bol
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Química
Barreja d’òxid de ferro natural, argila, silicat càlcic i silicat magnèsic, en proporcions variables segons la procedència, amb una coloració que va del gris a l’ocre clar, i fins al vermell fort, passant per uns tons taronja.
En l’antiguitat era molt apreciat el bol d’Armènia, però també era conegut el de Llanes Astúries i el d’altres jaciments de la península Ibèrica, de França Borgonya, rodalies de París, d’Itàlia, etc És utilitzat com a pigment en tècniques al tremp, per a aparellar suports pictòrics de tela com a coixí mordent, en el daurat a l’aigua sobre retaule i sobre peces de fusta
icnita
Paleontologia
Pista, petjada, impressió fòssil d’un animal o traça de la seva activitat en un sediment.
L’estudi de les petjades fòssils ha donat lloc a una branca de la paleontologia, la paleoicnologia, que ha proporcionat informació molt valuosa sobre el comportament dels animals del passat és el cas de les petjades de Laetoli, a Tanzània, gràcies a les quals sabem que ja hi havia homínids bípedes fa prop de quatre milions d’anys, o dels nombrosos rastres de petjades deixades pels grans sauròpodes, per les quals sabem que aquests dinosaures tenien un comportament gregari Els fòssils de les petjades dels vertebrats proporcionen informació bioestratigràfica, paleoambiental, paleotològica, de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina