Resultats de la cerca
Es mostren 1699 resultats
Chari
Riu
Riu de la regió sudanesa; la major part del seu curs recorre el Txad (1200 km).
Neix a la unió del Bamingui i el Gribingui a la frontera de la República Centreafricana A N'Djamena se li uneix el Logone per l’esquerra, i a partir d’aleshores fa de frontera amb el Camerun fins que desguassa a la vora meridional del llac Txad És navegable amb aigües altes
riu de Bitlles
Riu
Riu de l’Alt Penedès.
Té el seu naixement en diversos rierols als congosts de Rofes i de Mediona, per formar la riera de Mediona Passat Sant Quintí, pren el nom de riu de Bitlles i rega les poblacions de Sant Pere de Riudebitlles, Terrassola del Penedès i Lavit S'uneix a l’Anoia al terme de Sant Sadurní
Ems
Riu
Riu d’Alemanya que neix al sud de la selva de Teutoburg (371 km).
Al curs alt segueix la direcció E-W, i prop de Münster agafa la S-N Desguassa en estuari a la mar del Nord, on forma el golf de Dollart Diversos canals han estat construïts per aprofitar-ne l’aigua, el més important dels quals és el Dortmund-Ems, que l’uneix amb el Lippe
arbitrarietat del signe
Lingüística i sociolingüística
Qualitat d’arbitrari del signe lingüístic.
Aquest concepte, formulat en l’obra de Ferdinand de Saussure i molt repetit després, és obscur És usual d’exemplificar-lo dient que no hi ha cap raó, ni natural ni convinguda, perquè l’animal que els anglesos anomenen ox sigui anomenat bou pels catalans Això és tan cert com trivial, però és del tot extern a les idees de Saussure Aquest definia un signe com la unió d’un significat un “concepte” amb un significant una “imatge fònica”, o sigui, també un concepte Segons els seus alumnes, sembla que Saussure deia que “el lligam que uneix el significant al significat és arbitrari”…
Ostrava
Ciutat
Capital de la Moràvia Septentrional, Txèquia, a la dreta de l’Oder.
Formada per la unió dels dos aglomerats Moravská Ostrava i Slezská Ostrava, des del 1947 ha experimentat un gran increment demogràfic prop del 40% Al SE s’uneix amb la ciutat satèllit de Havířov És centre de la regió carbonífera més important del país i hi ha una gran varietat d’indústries, principalment siderúrgiques i alimentàries
el Verdoble
Riu
Riu de les Corberes que neix al Perapertusès (Llenguadoc), entre Cuberes i Solatge; després de Rufiac s’obre pas a través de la serralada que presideix el castell de Perapertusa.
La vall, després dels eixamplaments on hi ha Padern i Pasiols, penetra al Rosselló a la vall de Talteüll, i més avall s’obre pas a través del darrer contrafort de les Corberes per les gorges del Verdoble , a la sortida de les quals, ja dins el terme d’Estagell, s’uneix, per l’esquerra, a l’Aglí
barranc de Valldebous
Barranc
Curs d’aigua intermitent del Montsià, que neix al sector meridional dels ports de Beseit, a la mola del Boix, dins el terme de la Sénia.
Al seu sector més alt passa encaixat Al pla de la Galera és termenal dels municipis de la Sénia, a la dreta, i de Mas de Barberans i d’Ulldecona, a l’esquerra prop de la Miliana canvia la seva direcció vers el NE, i s’uneix a la Galera, per la dreta, a la rambla de la Galera
Caregue
Poble
Poble (1 154 m alt.) del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), a la vall d’Àssua.
És en un coster, a la dreta del riu de Caregue que neix al Muntanyó i s’uneix, prop d’Escàs, amb el riu de Berasti per formar el riu de Sant Antoni De l’església parroquial depèn el santuari de la Mare de Déu de la Muntanya Pertangué al vescomtat de Castellbò quarter de Rialb
Corroncui
Despoblat
Despoblat del municipi del Pont de Suert (fins el 1968 del de Viu de Llevata), a l’Alta Ribagorça, a 1 390 m alt..
En un coster, al vessant meridional del pla del Mont, contrafort septentrional de la serra de Sant Gervàs, a la qual s’uneix pel pla de Corroncui , on hi ha l’església parroquial la Concepció, annexa a la parròquia de Pinyana, i la caseria del Pla de Corroncui Al s XX formà un municipi amb la Bastida de Corroncui
Llec
Masia
Antic poble
Masia (mas de Llec) i antic poble del municipi d’Estoer (Conflent), al vessant septentrional del massís del Canigó.
El riu de Llec , que neix sota el puig Barbet, a la gelera del Canigó, que s’uneix al riu de Lentillà, per l’esquerra, després de passar per Espirà de Conflent, drena la llarga vall de Llec , molt boscada boscs de Ponts i de l’Avetosa, la part més alta de la qual forma el municipi d’Estoer
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina