Resultats de la cerca
Es mostren 1353 resultats
75è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz
Líders polítics de tot el món es reuneixen al memorial Yad Vashem d’Israel per celebrar el 75è aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz El president del Parlament israelià Reuven Rivlin fa una crida a evitar totes les formes de genocidi contra qualsevol collectiu humà Per la seva banda, el primer ministre Benjamin Netanyahu assenyala l’Iran per les crides dels seus líders a anihilar l’Estat d’Israel L’acte ve també marcat per l’absència de representants de Polònia en protesta pel lloc preeminent que s’ha donat al president Vladímir Putin, al qual acusa de tergiversar…
infinitiu
Gramàtica
Mode no personal del verb —alhora que el gerundi i el participi—, en tant que no duu marca de persona.
En català acaba en -ar , -er , -re , -r i -ir Ve a exercir la funció de substantiu verbal A causa d’aquest seu doble valor, nominal i verbal, sintàcticament participa de les característiques del nom i del verb del sintagma nominal i del sintagma verbal Com a substantiu, l’infinitiu pot ésser afectat per qualsevol determinatiu amb una certa limitació, en català, pel que fa a l’article o per les preposicions Com a verb, conserva moltes particularitats del règim verbal L’infinitiu, però, no expressa per si sol ni el mode ni el temps verbal si de cas, només l'aspecte verbal la mera virtualitat…
Joaquim Zamacois i Soler
Música
Compositor i pianista.
De família paterna basca i materna catalana, es traslladà d’infant a Barcelona, on estudià al Conservatori del Liceu, institució de la qual fou professor des de l’any 1914 S'incoporà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona 1945-65 És autor, entre altres obres, d’una Sonata , per a piano i violí 1918, del poema simfònic Los ojos verdes 1920, del Quartet en re , per a instruments d’arc 1922, del quadre simfònic La sega 1928 i de les sarsueles Margaritiña 1925 i El aguilón 1928 És autor de llibres didàctics, de les cançons Ve i va, Corpus, Balada del mariner, Cuca de llum i Non-non nonetes…
escarabat enterrador

Escarabat enterrador
Natural History Museum | Luxmmi Varathan & Craig Perl (cc-by-nc-sa)
Entomologia
Nom de diversos insectes de la família dels sílfids que pertanyen als gèneres Necrophorus i Necrodes.
Són escarabats de forma tosca, oblonga, cap petit, protòrax ample i èlitres més curts que l’abdomen, de forma que els últims segments ventrals d’aquest resten al descobert Tenen un olfacte molt sensible i van ràpidament allà on hi ha el cadàver d’un animal A causa dels sucs digestius disgreguen la carn de què es nodreixen Atès que aquesta digestió no és completa, els escarabats enterradors, associant-se entre ells, enterren les despulles del cadàver sota el sòl i a poca profunditat, d’on els ve el nom Aquest enterrament va seguit de la posta d’ous de les femelles a l’interior del cadàver, de…
Roy Eldridge
Música
Trompetista nord-americà.
Tocà professionalment des dels setze anys, i a partir del 1930 ho feu a Nova York, on formà part de les orquestres de Teddy Hill i Fletcher Henderson, entre d’altres El 1936, a Chicago, fundà la seva pròpia banda destaca el solo que enregistrà de la interpretació d' After You’ve Gone L’any 1941 entrà a l’orquestra de Gene Krupa, fet que el convertí en un dels primers negres que entraren en un grup musical de blancs Eldridge fou el trompetista més innovador de l’anomenat "període swing " Considerat el pas estilístic següent a L Armstrong, s’inspirà també en els saxofonistes Benny Carter i…
convenció de Fischer

Convenció de Fischer
©
Química
Conveni mitjançant el qual hom representa l’àtom de carboni de manera que les seves valències vagin dirigides cap al darrere (línia de punts), mentre que les valències dels altres substituents van cap al davant (línia gruixuda).
Cal que la funció més oxidada resti a la part superior de la fórmula projectada Atesa l’estructura tetraèdrica de l’àtom de carboni, hi pot haver distintes configuracions d’un mateix compost estereoisomeria d’aquí ve que la convenció de Fischer estableixi un criteri per tal de representar diverses configuracions en un pla Aquestes fórmules de projecció de Fischer no representen fórmules planes, sinó que són la projecció plana d’una fórmula tridimensional Només són vàlides en el pla en què han estat projectades, és a dir, hom no les pot aixecar d’aquest pla Un intercanvi de dos grups…
malenconia
Psicologia
Estat anímic caracteritzat per una tristesa vaga, ombrívola, atribuït antigament a la bilis negra, d’on li ve el nom.
La ciència moderna en distingueix diversos tipus de manifestacions Hom en diu malenconia ansiosa quan va associada a estats ansiosos
conga
Música
Instrument de percussió afrocubà, emprat en l’acompanyament de danses llatinoamericanes, especialment la conga, d’on li ve el nom.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa És de forma troncocònica, amb una sola membrana, obert per l’extrem inferior Es toca directament amb les mans i els dits, els quals, amb una elaborada tècnica d’execució, permeten la realització d’acompanyaments rítmics d’una gran riquesa de matisos Procedent de la música afrocubana, s’ha incorporat a les orquestres modernes de música lleugera Acostuma a utilitzar-se per parells, l’un de so més greu que l’altre
càmera plenòptica
Fotografia
Aparell basat en el sistema de visió dels insectes, que consisteix a captar diferents versions de cada part d’una escena i processar-les posteriorment per tal de crear la imatge final.
Aquest sistema recull, a més de la intensitat de la llum, la direcció dels raigs lluminosos que entren per l’objectiu Per aquest motiu també s’anomenen càmeres de camp de llum La tecnologia emprada en les càmeres pleòptiques es basa en l’addició d’una matriu de microlents en el recorregut de la llum Aquesta matriu se situa en algun punt proper al pla focal de l’objectiu i el sensor es colloca just darrere Cada microlent actua com els ommatidis dels ulls compostos i capta una part de l’escena Aquest tipus de càmeres permeten enfocar les imatges, a diferents plans, després de fer-les També…
Colosseu

El Colosseu
anpalacios (CC BY-NC-ND 2.0)
Amfiteatre
Gran amfiteatre de Roma, edificat en temps dels Flavis.
Començat el 72, fou inaugurat per Tit el 80 i acabat per Domicià el 82 El nom Colosseum , divulgat a partir del segle VIII li ve d’una estàtua colossal de l’emperador, o a causa de les grans proporcions de l’edifici Les dimensions exteriors són eix llarg, 188 m eix menor, 156 m circumferència, 527 m alçada, 57 m L’arena fa 76 per 46 m Tenia cabuda per a uns 50000 espectadors L’exterior té quatre pisos amb arcades ornades de mitges columes amb els tres ordres superposats dòric, jònic i corinti el superior, sense arcades, té una decoració de pilars corintis Una part de les arcades exteriors…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina