Resultats de la cerca
Es mostren 2185 resultats
monstre de Gila

Monstre de Gila
© Fototeca.cat - Corel
Herpetologia
Rèptil escatós del subordre dels saures
, de la família dels helodermàtids, que ateny 60 cm, té formes arrodonides i és de color negre amb taques de color de taronja groguenc.
Constitueix, juntament amb l’espècie Hhorridum , l’únic gènere de saures verinosos S'alimenta d’ous de rèptils i ocells i de petits rèptils És de costums nocturns i a l’època de màxima calor cau en letargia Habita a les zones àrides de vegetació xeròfila d’Arizona, Utah i Nou Mèxic
blima
Fitopatologia
Malura de la vinya consistent en l’avortament de la flor.
La blima pot ésser efecte d’una malaltia raquitisme, clorosi, antracnosi maculada, atacs successius de míldiu i d’oïdi però més sovint és produïda per una anormal constitució de la flor, o bé per un excés de vegetació, o també per l’efecte d’humitats i boires, durant l’època de floració
escorriment
Geomorfologia
Hidrografia
Descens o escolament superficial de l’aigua de pluja pels vessants de les muntanyes fins a formar els torrents.
L’escorriment pot ésser difús o concentrat, segons que es doni en terrenys amb cobertora vegetal, en els quals l’acció de les plantes atenua l’acció mecànica de l’erosió de l’aigua, o bé en terrenys sense vegetació, en els quals l’aigua es concentra ràpidament i acaba formant barrancs
Henri-Marcel Gaussen
Botànica
Botànic provençal.
Professor de la facultat de ciències de Tolosa Llenguadoc i director del servei del mapa de vegetació de França És autor de Géographie des plantes 1931, Géographie botanique et agricole des Pyrénées orientales 1934, Les fôrets des Pyrénées 1930-42 i uns 450 treballs més sobre botànica, geografia, boscs, climatologia i cartografia
El paisatge vegetal de les terres baixes litorals de l’Aglí al Ter (territori ruscínic)
Els canyissars i els plans d’aigua, anomenats localment «llaunes», són un dels elements paisatgístics més característics del territori ruscinic com aquests immediats al massís del Montgrí Baix Empordà J Nuet i Badia El poderós sistema orogràfic constituït pels Pirineus i pels Prepirineus ateny la Mediterrània, ja molt afeblit, només en un sol punt el cap de Creus, prolongació mar endins de l’Albera les Corberes, tanmateix, també arriben, diluïdes, arran de mar A banda i banda de la prolongació de l’Albera, dues dilatades planúries fluvials, les planes del Rosselló i de l’Empordà, tanquen el…
estepa de Baraba
Vall
Regió de la Sibèria Occidental, Rússia, limitada a l’est i a l’oest per les valls de l’Obi i de l’Irtyš respectivament, al sud per l’estepa de Kulundina i al nord per la regió de Vas’uganje.
Planura de 117 000 km 2 , sempre per sota dels 200 m d’altitud i de clima continental extrem, és coberta per la vegetació pròpia de l’estepa, interrompuda per nombrosos llacs Els recursos econòmics són l’agricultura blat i farratge i la ramaderia de bovins Els principals nuclis urbans són Barabinsk i Tatarsk
reineta meridional

Reineta meridional
Jihne Ben Hassine (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Granota de l’ordre dels procels, de la família dels hílids, similar a l’Hyla arborea, però una mica més grossa (fins a 6 cm), molt esvelta, amb les potes posteriors molt llargues i coixinets terminals a tots els dits.
És de color verd viu, a vegades amb tonalitats castanyes o groguenques, i presenta una línia fosca de l’orifici nasal al timpà De veu greu i sonora, té costums nocturns i grimpadors habita a la vora de l’aigua i prefereix extensions àmplies de vegetació arbustiva, a l’àrea mediterrània i meridional de Catalunya
serpeta
Ictiologia
Peix de l’ordre dels singnatiformes, de la família dels singnàtids, de cos molt allargat (d’uns 20 a 25 cm), sense aletes pectorals, abdominals, anal, ni caudal, amb uns 30 anells al tronc i amb l’aleta dorsal sobre 10-11 d’aquests anells.
El musell representa, més o menys, la meitat de la longitud del cap És de color verd grisenc o verd d’oliva uniforme Habita als fons sorrencs poc profunds, en zones de poca salinitat, envaïdes de vegetació herbàcia com praderies de Posidomia i Zostera , de la qual es nodreix És comuna a la Mediterrània
Rías Altas
Zona costanera de Galícia, a les províncies de Corunya i Lugo.
Comprèn les ries de Camariñas, Corme i Laxe, la Corunya, Betanzos, Ares, Ferrol, Cedeira, Ortigueira, O Barqueiro, Viveiro, Foz i Ribadeo És muntanyosa i accidentada El clima és oceànic i la vegetació abundant El poblament està repartit en petits nuclis de caràcter dispers L’activitat econòmica més important és la pesca i les indústries derivades
podzolització
Geologia
Procés de formació d’un podzol.
Consisteix bàsicament en l’alteració química de les argiles per acció d’un humus cru molt àcid La podzolització és afavorida pel clima fred i plujós, per una vegetació de bruguera o de coníferes, per una roca mare rica en quars, pobra en materials alterables i sense calcària, i per una situació topogràfica plana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina