Resultats de la cerca
Es mostren 322 resultats
La vesícula i les vies biliars
Anatomia humana
La vesícula i les vies biliars constitueixen un conjunt de conductes i òrgans que tenen cura de transportar, emmagatzemar i abocar la bilis elaborada pel fetge a la segona porció del duodè Les vies biliars comprenen una porció intrahepàtica, que se situa per l’interior del fetge, i una porció extrahepàtica, localitzada per fora d’aquest òrgan Les vies biliars intrahepàtiques inclouen els canalicles biliars , els conductes biliars petits i el conducte biliar dret i l’ esquerre , que es projecten fora del fetge a través de Fili hepàtic i constitueixen posteriorment el conducte hepàtic comú Les…
Pigmentació
Fisiologia humana
La coloració de la pell depèn de tres pigments la melanina, l’hemoglobina i el carotè L’ hemoglobina és la proteïna que transporta l’oxigen en la sang D’aquesta substància depèn el color vermellós de la sang, que varia de tonalitat segons la concentració d’oxigen La sang que circula per les artèries, rica en oxigen, és d’un color vermell viu la sang que circula per les venes, és més blavosa perquè és pobra en oxigen La coloració de la sang dels vasos del derma és visible en la superfície cutània, a la qual dóna un color rosat Igualment, els canvis en la vascularització de la pell…
efèmera
Efèmera
© Fototeca.cat
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels efemeròpters
, de la família dels efemèrids, d’ales hialines amb venes tacades de bru i larves aquàtiques que viuen ensorrades en el fang dels rierols.
Comprèn unes 20 espècies, quatre de les quals es fan als Països Catalans E vulgata , d’uns 14-22 mm, és la més corrent
signe de Marañón
Medicina
Ingurgitació de les venes jugulars en cas d’un gran goll, projectat cap a l’interior del tòrax, que es palesa clarament en aixecar els braços amb el cap estirat cap enrere.
magenc
Micologia
Fong subterrani, de l’ordre de les tuberals, en forma de tubercle, de 2 a 5 cm d’amplària, molt olorós i de gleva d’un gris negrós amb venes blanques poc paleses.
És del grup de les tòfones i és comestible
matriu
Geologia
Material detrític de gra fi en què hi ha inclosos elements o partícules més grans (fòssils, clasts, venes minerals); per exemple, la sorra en un conglomerat o el material microcristal·lí en un pòrfir.
Limfoedema
Patologia humana
Definició El limfoedema consisteix en la inflamació i la tumefacció del teixit cellular subcutani, és a dir, dels teixits tous que es troben per sota de la pell, degudes a una obstrucció o alteració dels vasos limfàtics, els conductes per on transcorre la limfa des dels teixits fins a la circulació venosa Aquest trastorn sol ésser persistent o crònic, i pot afectar les extremitats inferiors o les superiors Aspectes anatòmics i fisiològics El sistema limfàtic és el responsable del drenatge de l’espai intercellular dels teixits per mitjà de l’evacuació de les substàncies que les cèllules…
vena porta
Anatomia animal
Vena que es forma al cap del pàncrees per la unió de les venes mesentèriques superior i inferior amb l’esplènica; acaba en el fetge per mitjà de dues branques que després se subdivideixen.
esclerodermatàcies
Botànica
Família de basidiomicets de l’ordre de les gasteromicetals, amb els basidiocarps estipitats, de peridi gruixut i simple, capil·lici rudimentari i gleva travessada per venes fines, i amb les basidiòspores rodones i sense esterigmes.
síndrome de Budd-Chiari
Patologia humana
Tipus d’hipertensió portal descrita pel metge anglès William Budd (North Tawton, Devoinshire 1811 — Bistol? 1880) i pel metge austríac Hans Chiari (Viena 1851 — Estrasburg 1916), causada per l’obliteració de les venes suprahepàtiques.
Comporta una ascites d’instauració ràpida, hipertròfia hepàtica i circulació venosa subcutània toracoabdominal