La vesícula i les vies biliars constitueixen un conjunt de conductes i òrgans que tenen cura de transportar, emmagatzemar i abocar la bilis elaborada pel fetge a la segona porció del duodè. Les vies biliars comprenen una porció intrahepàtica, que se situa per l’interior del fetge, i una porció extrahepàtica, localitzada per fora d’aquest òrgan.
Les vies biliars intrahepàtiques inclouen els canalicles biliars, els conductes biliars petits i el conducte biliar dret i l’esquerre, que es projecten fora del fetge a través de Fili hepàtic i constitueixen posteriorment el conducte hepàtic comú.
Les vies biliars extrahepàtiques inclouen el conducte hepàtic comú, el conducte cístic i el colèdoc. El conducte hepàtic comú, d’uns tres centímetres de llargada i uns pocs mil·límetres de diàmetre, solca la cara inferior del fetge cap a baix i cap a l’esquerra, fins que s’obre en dues branques: el conducte cístic i el colèdoc. El conducte cístic, també d’uns tres centímetres de llargada i alguns mil·límetres de diàmetre, sorgeix del tronc hepàtic comú i s’orienta cap a la dreta fins que desemboca a la vesícula biliar.
La vesícula biliar és un òrgan buit, en forma de pera, d’aproximadament 8 cm de llargada per 3 d’amplada, que es troba immediatament per sota de la cara inferior del fetge i que té un únic orifici d’entrada i de sortida, on s’insereix el conducte cístic; a través d’aquest conducte, la vesícula biliar queda connectada amb el fetge, i també amb el duodè, ja que comunica amb el colèdoc. La funció de la vesícula biliar és de concentrar i emmagatzemar la bilis elaborada pel fetge per tal de secretar-la fins al duodè durant la digestió. Sobre la superfície interna de la vesícula biliar es distribueix una capa de cèl·lules epitelials que tenen nombroses microvellositats, la funció de les quals és d’absorbir l’aigua de la bilis que s’emmagatzema en aquest òrgan. D’altra banda, la paret d’aquest òrgan buit té una capa gruixuda de teixit muscular que en contreure’s exprem el contingut de la vesícula.
El colèdoc és un conducte d’uns sis centímetres de llargada i alguns mil·límetres de diàmetre que constitueix la prolongació del conducte hepàtic comú, que es dirigeix cap a l’esquerra i avall per darrere del duodè, travessa el cap del pàncrees i finalment desemboca a la cara posteroanterior de la segona porció del duodè, en una dilatació que descriu aquesta paret, anomenada ampul·la de Vater. Abans d’introduir-se al duodè, o a l’interior de la paret duodenal, el colèdoc rep el conducte pancreàtic o conducte de Wirsung. Al voltant de la desembocadura del colèdoc, les fibres muscular! de la paret duodenal s’engruixeixen i formen l’esfínter d’Oddi, que quan es tanca impedeix el pas de la bilis i les secrecions pancreàtiques fins al duodè.
La bilis secretada pel fetge entra al conducte hepàtic comú. Durant el dejuni, quan l’esfínter d’Oddi roman tancat, la bilis es desvia cap al conducte cístic i es concentra i s’emmagatzema a la vesícula biliar. Durant la digestió, quan l’esfínter d’Oddi s’obre, la bilis secretada pel fetge ateny el colèdoc i el duodè; alhora, la vesícula biliar es contreu i expulsa la bilis també al duodè, a través del conducte cístic i el colèdoc.
La irrigació sanguínia de les vies biliars extrahepàtiques procedeix de l’artèria cística, que irriga la vesícula biliar i el conducte cístic; l’artèria hepàtica, que irriga el conducte hepàtic comú, i l’artèria pancreàtico-duodenal superior dreta, que irriga el colèdoc. Pel que fa a la circulació venosa, la majoria de les venes d’aquests òrgans desemboquen a la vena porta.
La innervació de les vies biliars correspon al nervi pneumo-gàstric i el plexe solar.