Resultats de la cerca
Es mostren 325 resultats
pretèrit
Gramàtica
Denominació genèrica de temps verbal que, respecte al present del qui parla, expressa acció passada, sense precisar-ne l’aspecte de duració o d’acabament.
Aquesta precisió, la donen els adjectius imperfet, perfet, indefinit, anterior i plusquamperfet amb què són designats els diversos temps pretèrits o passats
partícula
Gramàtica
Terme no gaire precís, lingüísticament, que hom sol aplicar a tots aquells morfemes (lexicals i gramaticals) altres que els compresos dins els grups nominal i verbal.
El grup de les partícules resulta, així, heterogeni Enclou unitats lingüístiques normalment invariables adverbis, preposicions, conjuncions, interjeccions, afixos sufixos i prefixos Alguns lingüistes n'exclouen els adverbis i les interjeccions els primers, a causa del caràcter també nominal de molts d’ells les segones, perquè, de fet, equivalen a oracions Les partícules restants, més pròpiament tals, es caracteritzen per la manca de significació lèxica i d’autonomia sintàctica, i són elements merament relacionants
disfèmia
Trastorn funcional del ritme de l’expressió verbal, causat per una manca de coordinació de la ideació, la transmissió dels impulsos nerviosos i la realització fonètica.
català

Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…
complement indirecte
Gramàtica
Nom donat al complement del verb que representa l’objecte amb què es relaciona indirectament l’acció verbal i de la qual rep el dany o profit.
És anomenat també objecte indirecte , i s’oposa al complement o objecte directe És acompanyat de preposició En la nena dóna menjar al gos, al gos és el complement o objecte indirecte
condicional
Gramàtica
Temps verbal que expressa la possibilitat d’un fet o d’una acció que depèn explícitament o implícitament d’una altra circumstància o acció prèvia o passada.
La formació històrica d’aquest temps per aglutinació de l’infinitiu amb les formes contractes de l’imperfet d’indicatiu cantar+havia, cantar hia, cantaria , semblantment a la formació del futur, conferí al temps un sentit d’obligació o d’intencionalitat de realització des del passat D’aquí el seu valor significatiu de la possibilitat, que ha justificat el seu nom de potencial o bé el de futur hipotètic o simplement condicional amb què el designen preferentment els gramàtics moderns, atesa la seva subordinació explícita o implícita a un passat En tot cas, no pot considerar-se com un mode…
Sergi López i Ayats
 DR.jpg)
Sergi López i Ayats
© David Ruano / Théâtre de l’Archipel
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic.
Vida Ha viscut des de petit a Vilanova i la Geltrú, on pujà per primer cop dalt d’un escenari a onze anys El 1985 abandonà l’escola i es formà durant sis mesos amb l’actor vilanoví Toni Albà D’aquestes classes sorgí Brams, o la kumedia dels herrors , que es representà fins el 1990 Després de passar per les escoles de teatre El Timbal i El Teatre del Tret, estudià durant dos anys a l’institut del teatre Jacques Lecoq de París A través d’un càsting conegué l’eclèctic director francès Manuel Poirier que el contractà per a un petit paper en La petite amie d’Antonio 1991 A partir de…
,
estipulació
Dret romà
Contracte verbal fet amb formalitats solemnes i consistent en una interrogació feta pel futur creditor, que definia la classe de contracte, i en la resposta del deutor acceptant.
inflexió
Fonètica i fonologia
Element morfemàtic, eventualment zero, que marca la característica d’un tema verbal; ho són, per exemple, ø, àv, ar a cant-em, cant-àvem, cant-arem
.
regular
Lingüística i sociolingüística
Dit de tota forma lingüística conforme a un paradigma (de flexió nominal o verbal, d’estructura sintàctica, de lleis evolutives de la llengua, etc) considerat com a fonamental.
Un paradigma regular dóna compte del més gran nombre de formes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina