Resultats de la cerca
Es mostren 1432 resultats
Núria López Huguet
Patinatge
Patinadora sobre rodes.
Vinculada al Reus Deportiu, s’especialitzà en patinatge artístic Entre els anys 1999 i 2010, participà en campionats d’Europa i del Món en representació de la selecció espanyola Entre el 2004 i el 2010, aconseguí quatre medalles de plata i dues de bronze del Campionat de Catalunya, i tres de plata i una de bronze del Campionat d’Espanya El 2007 fou subcampiona d’Espanya i d’Europa en la categoria grups show amb la Fàbrica de Dummies del Reus Deportiu Representà la selecció catalana a la Copa Alemanya 2003, on aconseguí el tercer lloc Es retirà l’any 2010 i, el 2012, impulsà la…
baronia de Sacreu
Geografia històrica
Antiga jurisdicció senyorial centrada en el castell de Sacreu al sector del Maresme de la Serralada Litoral.
Actualment formaria part dels termes municipals d’Arenys de Munt i Vallgorguina Comprenia el castell de Sacreu , un veïnat dispers i dos molins Estava vinculada a la nissaga dels Goscons, feudataris dels Cabrera ja al segle XI, segons els estudis dels Drs Monreal i Udina Al segle XIII, els Arquer de Goscons heretaren els vincles i els drets senyorials sobre Goscons, Sacreu, Vallalta i les Planes, a més de la castlania de Montpalau, en casar na Brunissenda de Goscons amb Pere d’Arquer 1266, amb la qual cosa s’intitularen barons de Sacreu fins a la primera meitat del segle XIX, en…
Albert Vélez Martín
Atletisme
Atleta especialitzat en salt de perxa.
Integrant d’una família molt vinculada a l’atletisme a través del seu pare, Miquel Vélez Blasco, entrenador al CAR de Sant Cugat i director tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme, i del seu germà Miquel S’inicià al Futbol Club Barcelona, i a dotze anys passà a entrenar-se al CAR de Sant Cugat Guanyà la medalla de bronze en el Mundial juvenil 2005 En categoria absoluta, guanyà tres Campionats de Catalunya a l’aire lliure 2009, 2010, 2011 i en pista coberta 2005, 2008, 2009 També assolí dos títols de campió d’Espanya, un a l’aire lliure 2010 i un en pista coberta 2009, i…
Hospital Universitari Arnau de Vilanova
Medicina
Centre hospitalari de Lleida.
Creat per la Seguretat Social s’inaugurà amb el nom de Residència Sanitària General Moscardo Després dels traspassos sanitaris a la Generalitat, entrà a formar part de l’Institut Català de la Salut i està previst que al final del 2012 es transformi en empresa pública vinculada a la mateixa institució És hospital universtari des del 1995 El 2002 s’hi inaugurà l’Hospital de Dia Oncohematològic, unitat gestionada per la Direcció Clínica d’Hematologia - Oncologia - Radioteràpia - Palliatius, que portava un any en funcionament i que fou la primera a constituir-se en l’àmbit de l’…
galeria Azimuth
Galeria d’art italiana.
Vinculada a la revista del mateix nom Azimuth , fou fundada per Enrico Castellani i Piero Manzoni a Milà S'inaugurà el 4 de desembre de 1959 amb l’exposició “12 Lineas” de Piero Manzoni Aquesta galeria suposà el vincle de l’avantguarda italiana de l’època amb l’àmbit internacional, especialment amb el moviment Zero Entre les exposicions presentades destacà “La Nuova Conzezione Artistica” gener-febrer del 1960, amb la participació de Breier, Castellani, Holweck, Klein, Mack, Manzoni i Mavignier, que aplegà obres caracteritzades per l’experimentació visual i a la qual es dedicà el…
Sant Aon o Abundi (el Pont de Vilomara i Rocafort)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Rocafort, si bé en la parròquia de Mura, comptant que els límits civils no hagin variat No degué passar mai de capella rural, encara que és esmentada com a sufragània L’església apareix esmentada el 993, quan el comte Ramon Borrell vengué l’església de Sant Martí de Mura, juntament amb les esglésies sufragànies de Santa Maria de Rocafort i Sant Abundi Segurament que restà vinculada a Santa Maria de Mura, car un rector d’aquesta església, el 1338, feu deixes a totes les esglésies de Mura i entre elles figura la de Sant Abundi Les actuals…
Sant Andreu de Tresserres (Olost)
Art romànic
Situada en l’antic terme del castell d’Oristà, quan aquest es desintegrà restà en el d’Olost Fou sempre una capella rural vinculada a la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies es troben l’any 1241 en el testament de Beatriu d’Olost, on consta que deixa dotze diners a l’església de Sant Andreu de Tresserres L’any 1687, quan la visità el bisbe Pasqual, aquest comprovà que es trobava en ruïnes, però devia ésser reparada i així ha pogut arribar dempeus fins a l’actualitat, encara que sense culte El temple actual no correspon a l’edifici documentat el segle XIII sinó a…
Agnès Armengol i Altayó

Agnès Armengol i Altayó
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Folklore
Poetessa i folklorista.
De família benestant, es formà en centres escolars francesos Recollí cançons populars en l’entorn familiar, que lliurà a Francesc Pelai Briz per a Cançons de la terra , el qual la feu collaborar al Calendari Català Vinculada ideològicament a la Unió Catalanista, collaborà a Revista de Sabadell , Lo Catalanista i La Renaixença , i contribuí al feminisme d’ Or i Grana i Feminal Fou una activa propagandista de la participació de la dona en el moviment catalanista Fou premiada amb un accèssit als Jocs Florals de Barcelona del 1893 i recollí poemes de temàtica sentimental,…
,
voluntat de poder
Filosofia
Segons F. Nietzsche, primitiva forma d’afecte de la qual deriven totes les altres.
Aquest concepte és també el títol de la darrera obra —inacabada— del filòsof, bé que és ja present en obres anteriors, com Així parlà Zaratustra Ha estat definida també com un protoinstint, per tal com el terme vida n'és un sinònim freqüent Tanmateix, les connotacions biologistes d’aquest terme en desaconsellen l’ús El concepte de voluntat de poder és sobretot metafísic és l’essència més íntima de l’ésser, amb el benentès que des de la perspectiva nietzscheana l’ésser és esdevenir Per això, la voluntat de poder està vinculada a la transvaloració de tots els valors és allò que…
Urtx
Historiografia catalana
Revista cultural de la comarca de l’Urgell, publicada des del 1989 i de periodicitat anual.
El nom de la revista revela el topònim d’origen basc de l’Urgell Es tracta d’una publicació impulsada conjuntament per l’Ajuntament de Tàrrega i el Museu Comarcal de Tàrrega, amb l’objectiu d’omplir el buit que hi havia a la ciutat i a la comarca en l’àmbit de les publicacions d’estudis i investigacions En aquest sentit, la revista s’entén com una plataforma de publicació i divulgació de la cultura i la història comarcal arreu de les terres catalanes La seva evolució està vinculada a la participació d’altres institucions la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya, a partir del núm 2…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina