Resultats de la cerca

Davanter format al CP Tordera, club amb el qual guanyà els Campionats de Catalunya i d’Espanya de totes les categories i debutà a la divisió d’honor la temporada 1979-80 Fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1981 i guanyà la Copa CERS 1986 amb el Tordera Posteriorment jugà al CP Mollet 1986-98 i al CH Lloret 1989-92, on es retirà En la seva darrera temporada compaginà les tasques de jugador amb les d’entrenador Dirigí el primer equip del Tordera 1995-97 i el CP Voltregà 1997-2002, amb el qual arribà a dues finals de la Copa del Rei 2000, 2001 i guanyà una altra…

El 1958 fitxà per l’equip reserva del Futbol Club Barcelona Posteriorment jugà al Club Patí Vilanova 1963-67, amb el qual guanyà dos Campionats de Catalunya 1964, 1966 i una Copa d’Espanya 1964, i al CH Mataró 1967-70, amb el qual el 1968 conquerí una Lliga i una Copa d’Espanya El 1970 tornà al Barça, equip amb què conquerí les dues primeres Copes d’Europa del club blaugrana 1973, 1974, a més d’una Lliga 1974 i dues Copes d’Espanya 1972, 1975 Anà al Cerdanyola Club d’Hoquei 1976-79, de primera divisió, amb el qual el 1977 pujà a la màxima categoria A continuació, jugà amb el Club Hoquei…

S’inicià als Maristes de Sants i passà pels equips inferiors del FC Barcelona, els Maristes de Sant Joan i el CP Voltregà La temporada 1966-67 jugà amb el Magnetos a segona divisió i la següent debutà a la màxima categoria amb el CE Vendrell Posteriorment jugà tres temporades al RCD Espanyol, amb el qual guanyà la darrera edició del Campionat de Catalunya 1968-69 abans de la creació de la Lliga estatal Després d’un fugaç pas pel Sant Andreu de segona divisió al principi de la temporada 1971-72, aquella mateixa campanya l’acabà amb el CP Vilanova, amb el qual pujà a la divisió d’…

Format en el Club Patí Voltregà, amb el qual debutà a la màxima categoria a 17 anys, es proclamà campió d’Europa júnior 1997 Fitxà pel Club Patí Vic 1997-2001, i guanyà una Copa del Rei 1999 i una Copa de la CERS 2001 Marxà a Portugal, i jugà dues temporades a l’Infante de Sagres 2001-03 Tornà a Catalunya per jugar en el FC Barcelona 2003-09, amb el qual conquerí sis Lligues, dues Copes del Rei 2005, 2007, quatre Supercopes d’Espanya 2004, 2005, 2007, 2008, quatre Copes d’Europa 2004, 2005, 2007, 2008, una Copa de la CERS 2006, cinc Copes Continentals 2004-08 i dues Copes…

S’inicià al CH Sant Cugat i passà pel Cerdanyola CH, el CP Mollet i el CP Ripollet, abans de debutar a la màxima categoria amb el CP Voltregà la temporada 1987-88 Posteriorment jugà al CE Noia 1988-90 –amb el qual guanyà una Copa d’Europa 1989, una Lliga Catalana 1989 i una Supercopa d’Europa 1990–, el CH Piera 1990-91 i el Liceo de La Corunya 1991-2001, amb el qual conquerí nou títols una Copa d’Europa 1992, una Recopa 1996, una Copa CERS 1999, una Supercopa d’Europa 1993, una Copa Intercontinental 1993, una Lliga 1993 i tres Copes del Rei 1995, 1996, 1997 Fou internacional…

Davanter conegut com Beto Es formà a les categories inferiors del Cerdanyola Club d’Hoquei i de la Unió Esportiva Horta, i des del 1993 jugà al Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a la divisió d’honor la temporada 1994-95 Guanyà nou copes d’Europa 1997, 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, 2010, una Copa de la CERS 2006, tres Copes Intercontinentals 1998, 2005, 2008, deu Supercopes d’Europa 1997, 2000, 2001, 2002, 2004-08, 2010, una Copa de les Nacions de Montreux 1995, tres Copes Ibèriques 2000, 2001, 2002, cinc Lligues espanyoles 1996, 1998-2010, 2012, set Copes del Rei 1994,…

Fou canonge de Mallorca 1372 i ardiaca de Sant Feliu de Girona 1374 Amic de l’infant Joan, duc de Girona, fou procurador seu a la cúria papal El 1377 fou nomenat bisbe de Vic, on s’enfrontà durament amb el capítol Comprà a Pere III els castells i les jurisdiccions de Sentfores, Voltregà i Nalec El rei, recelós de la seva amistat amb Joan, el féu destituir 1383, i el 1387, en esdevenir rei, Joan I el féu nomenar arquebisbe de Saragossa Tingué una intensa activitat pastoral i política i fou fervent partidari de Benet XIII A la mort de Joan I s’oposà a la candidatura de Mateu de…

Es casà amb Guillema de Manlleu, rebé 1222 del vescomte de Bearn la investidura del domini útil del castell d’Orís i fou succeït pel seu fill Guillem I d’Orís mort el 1280, casat amb Ermessenda i després amb Agnès de Castell, hereva del mas Castell La família es continuà en successió directa i augmentà el seu domini sobre el terme, de manera que Berenguer III d’Orís mort abans del 1352 comprà 1345 als Conanglell la castlania del castell d’Orís, i el seu fill, Berenguer IV d’Orís mort vers el 1390, heretà la casa de Sant Hipòlit, el castell de Voltregà i la castlania de Torelló…

Amb el seu fill, Francesc Lacambra i Pont 1790 ‒ 1870, l’any 1808 creà a la Barceloneta una foneria per a la producció d’objectes i estris de coure i bronze per a la marina mercant Els anys trenta ampliaren la indústria amb el comerç de ferralla a l’engròs Una dècada més tard esdevingué el principal proveïdor de coure de la Casa de la Moneda El 1852 construí una farga a les Masies de Voltregà Osona, vora el Ter, denominada Farga d’Ordeig Dirigida per Joan Lacambra Pujades 1827 ‒ 1896, net del fundador, fabricava planxes de coure per al revestiment dels bucs dels vaixells El 1859…