Resultats de la cerca
Es mostren 925 resultats
Sant Fruitós (Brunyola)
Art romànic
Situació Aquesta església parroquial és situada al costat del castell de Brunyola, dintre el que fou el clos fortificat, de tal manera que una de les antigues torres d’angle del castell es va adaptar com a campanar APF L’església de Sant Fruitós de Monte-rotundo o Mont-rodon és esmentada per l’antiga documentació, amb aquell nom, els anys 1098 i 1116 Durant el segle XII va adoptar ja el nom de Brunyola, que tenia el castell veí Del 1232 en endavant consta com a parròquia rural del deganat de la Selva Va sofrir una forta destrucció, a l’igual que el castell, durant els terratrèmols dels …
patí de vela
patí de vela
© Fototeca.cat
Transports
Patí proveït d’una vela, en substitució de la pagaia doble com a sistema de propulsió, que fou ideat a Barcelona o a Badalona pels volts de l’any 1928.
El patí de vela, desproveït de timó, és governat pel cos del tripulant en canviar de posició El seu pes és inferior a 100 kg i les seves característiques, reglamentades pels clubs nàutics barcelonins el 1943, són 5,50 m d’eslora i 6,50 d’alçada del pal, arborat a 4,50 m de la popa, damunt els travessers, el qual aparella una vela de ganivet sense botavara, de caients de proa i de popa de 6,10 m i de gràtil de l’escota de 3,60 m
ENSO
Biologia
Alteració climàtica natural de caràcter oscil·lant, que afecta l’oceà Pacífic i presenta dos extrems, un de fred conegut popularment com La Niña i un de càlid conegut com El Niño.
La situació normal al marge oriental del Pacífic equatorial consisteix en la presència en superfície d’aigües fondes més fredes i riques en elements nutritius, causades pels afloraments costaners, cosa que genera una zona de gran riquesa pesquera Alguns anys, pels volts de Nadal aquesta situació canvia, l’aigua superficial s’escalfa i l’aflorament d’aigües més riques disminueix o s’atura, de manera que les captures de peix baixen dràsticament al mateix temps cauen pluges molt intenses sobre la part occidental de l’Amèrica del Sud Aquesta alteració es coneix des de fa temps com El…
Alpont
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Situat al límit amb Aragó, al S de la serra de Javalambre, és afectat per una sèrie de muntanyes que li donen un aspecte abrupte Les fonts són abundants La part no conreada és propietat del municipi i és poblada de boscs de pins i de brolla de romaní La terra conreada, molt repartida, és explotada directament pels seus propietaris, llevat d’un 2,5% que ho és per parcers Els principals conreus són els cereals blat i ordi, sobretot, amb la pràctica del guaret anual, i la vinya 1100 ha El regadiu és poc extens La ramaderia es limita al bestiar oví La població, que havia augmentat lentament fins…
Joan Baptista Pujol i Riu
Educació
Música
Pianista, pedagog i compositor.
Inicià la seva formació a Sant Cugat amb A Horta i P Tintorer, i quan aquest s’establí a Barcelona, el seguí i continuà amb ell els estudis musicals A setze anys, ingressà al Conservatori de París, on estudià al conservatori amb Napoléon-Henri Reber i fou condeixeble de G Bizet i J Massenet i estudià harmonia, amb NH Reber, i piano Després d’una sèrie de concerts per diverses ciutats alemanyes, tornà a Barcelona, sembla que pels volts del 1866, i anà també a Madrid De nou a París, el 1871, a causa de la guerra francoprussiana, abandonà França i decidí establir-se a Barcelona Aquí…
,
vescomtat d’Osona
Història
Jurisdicció de l’antic comtat d’Osona, exercida des de l’inici del segle X per una família que a partir dels volts del 1062 prengué el títol del vescomtat de Cardona .
El primer vescomte que actuà a Osona és Francó , el 879, que en temps de Guifré el Pelós restaurà el comtat d’Osona El 938, en un judici contra els homes de la vall d’Artés, actuà el vescomte Guadall I, que sembla ésser un antecessor de la família Cardona Entre mitjan segle IX i el 916 actuà al comtat d’Urgell un vescomte, Ermemir I, que sembla ésser vescomte d’Osona El 956 era vescomte Odegari, que posseïa béns al terme de Seva i sembla ésser successor o fill de l’anterior de fet, les demarcacions de Seva, el Brull, la Castanya i Tagamanent formaven part de la dotació vescomtal…
cova de la Font Major
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat a la cova homònima, al terme municipal de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Forma un conjunt amb la cova de la Vila i altres cavitats de la zona, que geològicament tenen l’origen en els conglomerats resultants de les terres emergides fa uns 25 milions d’anys Els nombrosos rius i torrents que hi desembocaven donaren lloc a una zona d’alta concentració hídrica La filtració de les aigües subterrànies provocà com a resultat de l’erosió l’aparició de fissures i fractures en forma de coves En total, la gran cavitat natural, travessada per un riu subterrani, supera els 3,5 km de longitud de galeries Descoberta el 1853, no fou explorada fins un segle més tard, i hi tingué un…
Bactriana
Història
Regió de l’Àsia central compresa entre el Hindūkush, l’Amudarja i la Margiana.
La Bactriana apareix a la història com a part de l’imperi aquemènida al s VII aC Aquesta província, juntament amb la Sogdiana, representava l’extrem nord-est de l’imperi persa, en contacte immediat amb les tribus escites nòmades i al peu de les collades que comuniquen l’estepa asiàtica amb la plana índia Els seus pobladors parlaven un dialecte irànic oriental en la versió més antiga del qual són composts els himnes més antics de l' Avesta , fet que coincideix amb la versió tradicional que en fa la regió bressol del profeta Zaratustra La conquesta de la Bactriana per Alexandre el Gran 330 aC…
Sant Vicenç de les Cases de Rialb o de Can Tomàs (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Absis de l’església, on s’obre una finestra de doble esqueixada ECSA - JA Adell L’església, abandonada, de Sant Vicenç de les Cases de Rialb o de Can Tomàs és situada en el conjunt d’edificis, abandonats i ruïnosos, de les Cases de Rialb, que són al cim d’un turó que domina el marge esquerre del Rialb Mapa 34-12291 Situació 31TCG498550 Per a anar-hi, cal agafar la pista que surt de Gualter i segueix el curs del Rialb i que cal deixar per a prendre la que surt uns 150 m abans d’arribar a la piscifactoria del Molí Nou la segona Aquesta pista creua el riu per un gual i després de 2 km…
Albert Magne

Albert Magne, segons un fresc de Tommaso da Modena (1352), a la sala capitular de l’antic convent de Sant Nicolau (Treviso)
©
Filosofia
Cristianisme
Savi i filòsof alemany.
Professà a l’orde dels dominicans 1223 ensenyà filosofia i teologia a Friburg, Colònia i París Bisbe de Ratisbona el 1260, renuncià el càrrec per poder-se dedicar plenament al camp intellectual Tingué un paper destacat en el concili ecumènic de Lió 1274 El 1277, a París, defensà les doctrines del seu deixeble Tomàs d’Aquino Fou el primer pensador cristià que adoptà amb èxit una actitud alhora d’assimilació i de crítica davant la filosofia grecoàrab, introduïda ja a Occident inicià la superació de les contradiccions del pensament cristià al començament del segle XIII, determinades per la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
