Resultats de la cerca

Bé que ja als segles XII i XIII hom troba alguns Margarit — Pere Margarit 1145 i Guillem Guerau Margarit 1150, templers, Berenguer Margarit segle XII, cavaller de l’Hospital, Vicenç Margarit , que acompanyà Jaume I a la conquesta de València—, no fou fins el 1346 que aparegué un membre pertanyent amb seguretat a aquest llinatge Bernat I Margarit mort el 1366, ciutadà, que posseïa, al barri del Mercadal de Girona, una ferreria, i diversos béns a la parròquia de Sant Gregori, a la qual els seus successors restaren íntimament vinculats fou reboster de l’infant Joan Un probable germà seu,…

Fracció del pa àzim, Haggadah de Barcelona , segle XIV BrL La majoria de les comunitats hebrees de les taifes musulmanes, descendents o no de les aljames de l’antiguitat tardana, desaparegueren davant l’integrisme almohade La reconquesta i la repoblació de la Catalunya Nova, del regne de València i del de Mallorca comportà la consolidació i l’organització de nous assentaments urbans Els jueus, procedents de les ciutats del sud de França, de Barcelona i de Saragossa, es beneficiaren de privilegis especials, que afavorien el seu assentament La monarquia concedí nombrosos incentius per tal de…

La costa, a part un petit sector de la façana marítima de l’Albera és formada per un estret coixí de sorra gruixuda que continua cap al nord i enllaça amb les llargues platges rosselloneses La platja d’Argelers, que havia estat la base d’una modesta activitat pesquera, s’ha vist transformada pel turisme, que ha donat lloc a la formació de de dos nuclis importants la Platja d’Argelers, a la zona més propera a la vila, i el Racó, al límit entre la platja i la costa rocosa La platja és interrompuda pels graus o embocadures de les rieres el grau de la Maçana, entre el Racó…

Germà d’ Albert Fernández i Díaz , estudià enginyeria industrial Delegat del Ministeri de Treball a Barcelona 1978-80 i governador civil d’Astúries 1980-81 i Barcelona 1981-82, ingressà al CDS d’ Adolfo Suárez i, el mateix 1982, a Alianza Popular des del 1989 Partido Popular , partit pel qual fou regidor a l’Ajuntament de Barcelona 1983-84, diputat al Parlament de Catalunya 1984-89, senador autonòmic i diputat al Parlament espanyol des del 1989 reelegit en les eleccions generals dels anys 1993, 1996, 2000, 2004, 2008, 2011 i 2016 Al llarg dels dos mandats de José María Aznar 1996-99 i 2000-04…

Filla de Josep Barberà Armelles 1915-1993, destacat periodista molt vinculat al règim franquista a València Llicenciada en economia i periodisme, fou diputada al Parlament valencià del 1984 al 1991 pel PP El 1991 fou elegida alcaldessa de València Reelegida el 1995, el 1999, el 2003, el 2007 i el 2011, fou presidenta també de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies FEMP fins el 2003, quan cedí la presidència al socialista Francisco Vázquez, i n’ocupà el càrrec de vicepresidenta Els seus vint-i-quatre anys de mandat estigueren marcats per una personalitat estrident, identificada amb…

Es llicencià en dret per la Universitat de Madrid i posteriorment obtingué un màster en ciències econòmiques per la Universitat de Londres Fou director econòmic de The Economist 1967-69, alt funcionari del Fons Monetari Internacional 1969-73 i assessor financer de grans empreses espanyoles Incorporat a Centristes de Catalunya-UCD , fou conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya provisional 1980, diputat al Parlament de Catalunya i ministre per a les Relacions amb la CEE 1980-81 Desvinculat de CC-UCD, es presentà com a independent a les llistes de Convergència i Unió , per…

Es llicencià en lleis a Cervera i s’hi doctorà a Barcelona el 1837 Fou professor de filosofia a l’Acadèmia de Ciències 1834-45 i, més tard, professor i secretari interí de la universitat restaurada de Barcelona Fou membre del collegi d’advocats, soci de la Societat Econòmica d’Amics del País, de la Societat del Foment de la Illustració i director de l’Institut Barcelonès Membre del partit liberal, fou diputat a corts el 1843, en 1844-46, el 1853 i el 1857, amb una tendència, però, a una posició centroesquerrana A Madrid fou partidari del proteccionisme per la indústria catalana des dels…

Aquesta creença, sense fonament explícit en la Bíblia, fou definida com a dogma de fe per Pius IX el 1854, amb la butlla Ineffabilis Deus Hom arribà a aquesta definició després de molts segles de discussions teològiques i amb una tradició de pietat popular Grans teòlegs, com sant Bernat de Claravall, sant Albert Magne, sant Bonaventura, el mateix sant Tomàs d’Aquino i, posteriorment, l’escola dominicana, d’acord amb el principi de la universalitat del pecat original, s’oposaren a aquesta doctrina En foren defensors, entre d’altres, Ramon Llull, Duns Escot i, posteriorment, l’orde franciscà…

Des del segle XVIII, alguns estats europeus tractaren de revitalitzar la producció agrària sense tocar l’estructura d’unes societats basades en la supervivència del règim senyorial Aquest fou el cas del reformisme illustrat espanyol, obsessionat per la recerca de la “llei agrària” que havia de solucionar-ho tot El liberalisme burgès proposava, en canvi, de deixar lliure joc a les forces econòmiques, però això només podia bastar allà on una obra política de signe revolucionari hagués liquidat prèviament l’estructura de la propietat característica de l’Antic Règim, tal com s’…

Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona El 1901 anà a Anglaterra, des d’on collaborà a “La Revista Socialista” Madrid, 1903-05, amb el pseudònim de Marco Antonio Passà a Alemanya, i el 1907 a París, on s’uní a Jaurès i al grup de L’Humanité Com a representant de les joventuts socialistes espanyoles assistí al congrés de Stuttgart de la Segona Internacional agost del 1907 i tingué un paper directiu en la primera conferència internacional de joventuts socialistes a Stuttgart, el 1907 Tornà a Barcelona el 1908 sense participar en el guesdisme de Pablo Iglesias i del PSOE S’apropà al…