Resultats de la cerca
Es mostren 6159 resultats
Manuel Tremulles i Roig
Pintura
Pintor.
Germà de Francesc com ell, fou deixeble d’AViladomat, ingressà al Collegi de Pintors de Barcelona el 1754 i pretengué d’establir una acadèmia de belles arts en aquesta ciutat el 1758 Hi ha nombroses referències a treballs seus, molt variats d’ençà del 1747 escenografies per al Teatre de la Santa Creu, activitats pedagògiques entre el 1772 i el 1775, decoracions d’interiors, com la del palau del duc de Sessa 1778, treballs per a la casa de la ciutat, etc Una bona part de la seva producció s’ha perdut Del que resta, sobresurt el quadre dedicat a Carles III , a la sala capitular de…
Francesc Altés i Casals
Periodisme
Literatura catalana
Teatre
Dramaturg, poeta i periodista del Principat, d’expressió castellana, que utilitzà els pseudònims d’Altés Gurena i Selta Runega.
Milità a la política liberal Exercí càrrecs a l’ajuntament constitucional de Barcelona i a l’Acadèmia de Bones Lletres 1822 fou també director al teatre de la Santa Creu Escriví en el Diario de Barcelona i en el Diario Constitucional , on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular També fou redactor i formà part del grup d’ El Propagador de la Libertad El 1824 emigrà a França, i, bé que en retornà el 1835, els esdeveniments polítics l’obligaren a expatriar-se definitivament El metre de les seves poesies i el respecte a les unitats d’alguna peça teatral, com Gonzalo…
,
Jordi Aguadé i Clos
Arts decoratives
Ceramista.
Deixeble de l’Institut Escola de la Generalitat i de l’Escola Industrial Ceràmica Collaborador de Josep Llorens i Artigas , i professor ajudant seu fins el 1950 a l’Escola Massana Feu una primera exposició amb Llorens i Artigas a les Galeries Laietanes de Barcelona Posteriorment treballà a París i a Suècia amb Tyra Lundgrens Collaborà en la realització dels grans murals de Llorens i Artigas i Miró El 1960 fundà, amb Jordi Vilanova , Joan Vila i Grau , Aureli Bisbe i Jordi Bonet , l’equip La Cantonada El 1966 participà en les Dècades de Provença Exposà a Barcelona, Girona, Saragossa, Tortosa…
Lluís Gassó i Carbonell
Literatura catalana
Escriptor.
Fou un dels fundadors del grup Estudi 1939 La seva poesia, influïda per Carles Riba i López-Picó, comprèn Artifici 1946, Imatges solitàries 1947, Poema de l’amic 1950, Atzurs rebels 1951, Arbre 1955, Llegenda i veritat 1956, Cançons en l’aire 1966, Ciutat oberta 1978, Lliçó de temps 1982, premi Ciutat de Barcelona 1975 i Festa 1991 Guanyà la flor natural, l’englantina i la viola al Jocs Florals de Barcelona 1971, 1976 i 1977 i fou mestre en gai saber 1977 També és autor d’obres teatrals, com La difícil veritat 1950, Parèntesi primaveral 1951, del llibret de l’òpera d’Agustí Cohí Grau,…
,
Antoni Chic i Ollés
Ràdio i televisió
Teatre
Director teatral i realitzador de televisió.
Professor de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre, dirigí, entre d’altres, els muntatges teatrals El castigo sin venganza 1955, de Lope de Vega El fiscal Requesens 1961, de Josep M de Sagarra La torre i el galliner 1970, de Vittirio Calvino Les alegres casades de Windsor 1972 i Hamlet 1976, de Shakespeare La viuda trapella 1981, de Carlo Goldoni i Batalla de reines 1984, de Frederic Soler Destacà com a director i realitzador d’adaptacions teatrals per a la televisió, com ara els programes Teatro catalán 1971-74, Lletres catalanes 1974-79, Teatro Club 1976-77,…
Théodore Chassériau
Pintura
Pintor francès, fill d’un alt funcionari colonial.
De talent precoç, el 1831 fou deixeble d’Ingres, i a disset anys ja fou admès al Salon El 1840, a Roma, retratà Lacordaire Louvre Viatjà per Algèria 1846, i des d’aleshores conreà sovint la temàtica oriental, típicament romàntica Toilette d’Esther , 1841, Louvre Genets àrabs , 1851, Musée des Beaux-Arts, Lió Hom el considera un terme mitjà entre el seu mestre, amb el qual tanmateix no congeniava Tepidarium , 1853, Louvre, i Delacroix illustracions d' Othello , 1844 Especialment atret per la figura femenina Les dues germanes de l’artista, 1943, Louvre, n'ha deixat nus d’una delicada…
Pere Duran i Farell

Pere Duran i Farell
© Fototeca.cat
Enginyer i empresari.
Estudià enginyeria de camins i, com a home de confiança del grup del Banco Urquijo a Catalunya, ocupà càrrecs executius o representatius en empreses com Hidroelèctrica de Catalunya, La Maquinista Terrestre i Marítima i Catalana de Gas i Electricitat, on desenvolupà una labor de modernització molt important Fou el promotor de Gas Natural SA i Hifrensa central nuclear de Vandellòs, dues realitzacions noves en el camp energètic català Per mitjà de la Corporació Industrial Catalana intentà la creació d’un holding industrial President de la junta general d’accionistes de Catalana de Gas i…
comte d’El Asalto
Història
Militar
Nom amb què és conegut Francisco González y de Bassecourt, militar castellà d’origen flamenc, marquès de Gringy.
Lluità a l’Havana contra els anglesos al costat del seu germà Vicente, que hi morí, motiu pel qual fou creat comte d’El Asalto per Carles III d’Espanya 1763 Passà a Catalunya, on fou nomenat protector i president 1776 de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Fou capità general de Catalunya 1778-84 i 1784-89 es preocupà de la urbanització del Raval, entre la Rambla i la muralla de la banda de Montjuïc, i hi féu obrir l’anomenat carrer Nou de la Rambla, d’una amplada excepcional, dit del comte d’El Asalto en honor seu Féu reconstruir el Teatre de la Santa Creu, incendiat 1787,…
Joan Evangelista
Talla romànica catalana de Joan Evangelista, de procedència desconeguda
© Fototeca.cat
Cristianisme
Apòstol.
Fill de Zebedeu , seguí Jesús juntament amb Jaume , el seu germà Per distingir-lo del Baptista, la tradició l’ha anomenat Evangelista, suposant que és aquell deixeble estimat de Jesús que el colofó del quart evangeli dona per autor d’aquell llibre Amb Pere i Jaume, Jesús el volgué prop seu en moments decisius, i, si ell és el deixeble estimat, Jesús a la creu el deixà per fill a la seva mare A Jerusalem era tingut, amb Pere i Jaume, el germà del Senyor, per una de les tres “columnes” de l’Església L’antiga tradició referia d’ell que era l’únic dels dotze apòstols no casat i l’…
Unió de Consells Esportius de Catalunya
Esport general
Associació esportiva sense ànim de lucre que representa i coordina tots els consells esportius de Catalunya.
Fundada el 1994 i coneguda per les sigles UCEC, té com a objectiu vetllar pel bon funcionament dels consells esportius, promoure l’esport i les activitats recreatives principalment en edat escolar, collaborar amb organismes públics i privats per a la pràctica esportiva com a mitjà de desenvolupament associatiu, cultural i educatiu, i gestionar equipaments esportius per potenciar la pràctica esportiva S’estructura en quatre agrupacions territorials que engloben els quaranta-cinc consells esportius de Catalunya quinze a Barcelona, dotze a Lleida, deu a Tarragona i vuit a Girona Impulsà la…