Resultats de la cerca

Membre de la família de mestres de cases i arquitectes Mestres Format a Llotja, fou alumne predilecte d’Antoni Cellers, amb qui collaborà en l’aixecament dels plans del temple romà 1835 Acabà la carrera, a Madrid, el 1841, amb un projecte conservat al Museu Marès El seu estil és plenament eclèctic se serveix tant del gòtic com del clàssic Obtingué el primer accèssit al concurs per a la plaça Reial de Barcelona 1848 amb un ardit projecte amb columnes de ferro fos Feu la primera casa de l’Eixample al mig de la plaça de Catalunya casa Gibert, 1861 i els Camps Elisis al passeig de…

Abans de l’any 1290, s’havia construït a Palamós un palau, situat al Pedró, a la part més alta del turó on hi ha actualment el poble En aquesta data, segons Josep Pella i Forgas, el rei donà permís a Guillem Baster perquè pogués fer obres i millores en aquest palau, que havia de servir com a habitatge del monarca quan fos en aquest lloc L’any 1327, el rei Jaume II anomenà aquest edifici com a “ hospitium sive palatium nostri loci de Palamors” En aquesta època, el palau reial palatium regium era tingut pel rei per Guillem Bru de Girona L’any 1327, era en mans de Bernat Pallarès, que tenia…

L’any 1231, segons Francesc Monsalvatje, el comte Ponç Hug III d’Empúries vengué a l’abat del monestir de Santa Maria de Roses uns quants masos i bordes, que posseïa a la parròquia de Santa Coloma de Siurana Entre les obligacions que tenien els homes que vivien en aquestes cases, hi havia les de fer obres al castell “operibus castri de Siurana” En un altre document d’aquest mateix segle, on s’esmenten els privilegis concedits pels comtes d’Empúries, també hi ha esmentat el castell de Siurana L’any 1413, Gueralda de Senesterra era senyora del castell de Siurana Segons un document aportat per…

La primera referència del castell de Reus és del 1154, en la donació de la castlania que feu l’arquebisbe a favor de Bertran de Castellet A les cartes de poblament dels anys 1183 i 1186 es concretava la necessitat de fortificar la vila i degué ésser aleshores que es degué bastir la primera muralla de la vila, a la qual restà Integrat el castell, a l’angle nord-est del nou recinte Al principi del segle XIII el castell degué ser ampliat, o almenys reformat, ja que per aquesta causa, i perquè els veïns eren obligats a treballar en les obres, aquests presentaren un plet contra el castlà, resolt…

Situació Vista exterior de la capçalera d’aquesta arruïnada església, coneguda popularment amb el nom de Santa Soleta Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església de Sant Miquel, coneguda amb el nom de Santa Soleta, són al cim d’un serrat, entre dos barrancs, al peu del camí que puja cap al santuari del Sant del Bosc JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG295572 Història Fins a l’actualitat, no s’han localitzat notícies històriques documentals que aportin dades sobre el seu passat, tot i que per les restes que ens han pervingut el seu origen es remunta a l’època medieval MLIR Església És un edifici d’una…

Situació Pont d’un sol arc, lleugerament rebaixat, sobre la Noguera de Cardós ECSA - J Bolòs El pont de Lladorre o Borito és situat al nord de Lladorre, en el camí que va de Lladorre cap a Tavascan, tot seguint el curs del riu de la Noguera de Cardós al sud del pont, el camí vell segueix la riba esquerra, al nord del pont seguia per la riba dreta, per on passa la carretera actual Mapa 34-9182 Situació 31TCH565211 Es troba seguint la carretera, passat Lladorre, una mica amagat al final d’un prat que hi ha sota aquesta carretera, o bé, des de l’extrem nord del poble, si del costat d’un garatge…

Situació L’església és situada dins el poble d’Arró, prop del barranc del mateix nom, a 895 m d’altitud, als vessants drets de la Garona, a l’extrem nord-occidental del terme Mapa 148M781 Situació 31TCH128352 L’accés a aquest poble es fa a través d’una pista asfaltada, de curt recorregut, que surt de la banda dreta de la carretera N-230, poc després d’haver passat el pont on s’inicia el trencall que es dirigeix a Es Bòrdes Església Talment com succeïa a l’església veïna de Sant Martin de Benòs, aquest edifici també ha estat totalment transformat i desfigurat per remodelatges posteriors que li…

Aquesta església fou originàriament la capella castellera de la fortalesa de Ribes Amb tota seguretat s’edificà al segle XI en època de Geribert, vescomte de Barcelona i senyor del lloc, o d’algun dels seus successors El temple va estar sempre molt relacionat amb els senyors del terme El 1233 Ramon de Ribes i la seva esposa crearen un benefici a l’altar de Santa Maria de l’església de Sant Pere de Ribes L’església primitiva va perdurar fins a la segona meitat del segle XVII, que es construí l’actual, al costat del castell, possiblement al mateix lloc de la romànica Aquest edifici conservà la…

De l’antiga església romànica avui no queda cap indici, ateses les grans reformes sofertes sobretot a partir del segle XV L’actual capella, al nucli del Papiol, es troba prop de la torre La seva planta és rectangular, amb un campanar de cadireta de dos ulls La porta és de mig punt, i damunt seu hi ha un escut de pedra on figuren un corn de banya i un lleó rampant Tot i no posseir notícies anteriors al 1300 és del tot probable que ja existís en època romànica El lloc del Papiol es documenta per primera vegada el 1070 L’any 1304 era considerada església parroquial, i el 1343 consta…

Aquesta capella, de la qual resten alguns vestigis, era situada prop de l’església parroquial de Sant Joan, a tramuntana És documentada amb tota certesa des de l’any 1206 Pertanyia al Comú de la vila, que hi celebrava els consells l’Especial al seu interior i el General a fora, a la façana sud, que era porticada Al començament del segle XV oferia un estat ruïnós i la vila procedí a la seva reedificació Va desaparèixer com a església, absorbida pel nou edifici de Sant Joan a la segona meitat del segle XVI, convertint-se en la capella dels Dolors L’únic vestigi d’aquesta església és l’anomenada…