La primera referència del castell de Reus és del 1154, en la donació de la castlania que feu l’arquebisbe a favor de Bertran de Castellet. A les cartes de poblament dels anys 1183 i 1186 es concretava la necessitat de fortificar la vila i degué ésser aleshores que es degué bastir la primera muralla de la vila, a la qual restà Integrat el castell, a l’angle nord-est del nou recinte. Al principi del segle XIII el castell degué ser ampliat, o almenys reformat, ja que per aquesta causa, i perquè els veïns eren obligats a treballar en les obres, aquests presentaren un plet contra el castlà, resolt el 1228 a favor de la vila. El 1229 el castell era envoltat d’un vall i disposava de barbacana i diverses edificacions que no tenim concretades.
El castell es va mantenir íntegre fins al principi del segle XVI, que es va veure afectat per la construcció de la nova església parroquial, que va obligar a derruir-ne una part. Finalment, ja al segle XVII, el seu recinte va ser venut a particulars. Avui només es conserva una part del castell —dedicada a Arxiu Històric Comarcal— que conté a la planta baixa quatre arcades de mig punt I a la sala tres grans arcades apuntades. També s’ha conservat l’espai de l’antic pati i el topònim que el recorda: la plaça del Castell.