L’any 1231, segons Francesc Monsalvatje, el comte Ponç Hug III d’Empúries vengué a l’abat del monestir de Santa Maria de Roses uns quants masos i bordes, que posseïa a la parròquia de Santa Coloma de Siurana. Entre les obligacions que tenien els homes que vivien en aquestes cases, hi havia les de fer obres al castell (“operibus castri de Siurana”). En un altre document d’aquest mateix segle, on s’esmenten els privilegis concedits pels comtes d’Empúries, també hi ha esmentat el castell de Siurana. L’any 1413, Gueralda de Senesterra era senyora del castell de Siurana. Segons un document aportat per Pere Vayreda, en aquesta data els homes que depenien de les comunitats de Santa Maria de Lledó i de Sant Miquel de Fluvià declararen que eren exempts de fer obres als murs, als valls, a les torres i a les fortaleses d’aquest lloc de Siurana (“operum murorum, vallium, turrium et fortaliciorum”). L’any 1463, segons Antoni Papell, Elisabet de Siurana lliurà a l’abat de Sant Pere de Rodes un flascó on hi havia les armes de Siurana. En l’actualitat, d’aquest castell no resta gairebé res. Davant la façana de l’església hi ha una esplanada acabada en un marge, on hi ha vestigis de murs, molt poc alts, i potser de les parets d’una torre. Les restes són, però, mig colgades i tapades, i en part, d’època posterior al segle XIV.