Resultats de la cerca
Es mostren 22398 resultats
Richard Pfeiffer
Biologia
Bacteriòleg polonès.
Estudià a Berlín fou deixeble de Koch i més tard professor a Königsberg 1899 i Breslau 1909-25 Descobrí les endotoxines i el fenomen de la bacteriòlisi in vivo , conegut amb el seu nom Posà en pràctica nous mètodes d’immunització i ha donat nom a un bacil que ell considerà erròniament com el productor de la grip
Domus de la Salada (Gurb)
Aquesta fortalesa és continuada per un mas del mateix nom que conserva murs i voltes en la parta baixa que s’ha de datar entre els segles XIV i XV Aquesta domus el 1280 pertanyia als Vilagranada, que prenien aquest nom d’una altra domus del terme d’Oristà i eren els castlans menors del castell de Gurb
Casal Reusenc dels Esports
Esport general
Moviment associatiu sorgit a Reus a l’agost del 1936 per seguir fomentant la pràctica esportiva un cop esclatà la Guerra Civil Espanyola.
Absorbí l’activitat que fins llavors duien a terme diferents clubs de la ciutat, com el Reus Deportiu El recinte poliesportiu on jugaven els seus equips fou batejat amb aquest nom i, coincidint amb el canvi, els conjunts del Reus Deportiu passaren a anomenar-se Reus Popular fins el 1939, que es restablí el nom originari
Esquerra Radical Socialista de Catalunya
Partit polític
Fundada al desembre de 1932 a Barcelona quan els membres del Partit Republicà Radical Socialista de Catalunya, partidaris de Juan Botella Asensi i d’Eduardo Ortega y Gasset, decidiren adherir-se al nou partit fundat per aquests, Izquierda Radical Socialista.
Dirigents Eloy Candelas Sánchez president i José Laporta Baronat secretari polític Al 1934 es fusionà amb el Partit Republicà Radical Socialista Ortodox i reprengué el nom de Partit Republicà Radical Socialista de Catalunya Aquesta denominació fou circumstancial, ja que poc després reaparegué amb el nom d’Esquerra Radical Socialista La darrera referència del partit és del maig de 1936
George Gabriel Stokes
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic irlandès.
Estudià la dinàmica dels fluids i establí la llei que duu el seu nom Investigà també la fluorescència i la difracció de la llum, en el qual camp enuncià una llei coneguda també amb el seu nom Com a matemàtic formulà un teorema sobre les integrals de superfície 1849 i estudià la convergència de les sèries
Catalunya del Nord
Nom que modernament designa la part del Principat de Catalunya administrada per l’Estat francès en virtut del tractat dels Pirineus (1659).
Bé que constitueix una regió del Principat de Catalunya, el fet de pertànyer administrativament a l’Estat francès li confereix unes característiques diferencials de les de la resta dels Països Catalans El procés de francesització iniciat en temps de Lluís XIV fou molt intens La monarquia ajuntà les comarques que la componien en dues vegueries i la Revolució Francesa en féu un departament afegint-hi la Fenolleda occitana i en resultà el departament dels Pirineus Orientals Incorporat a la regió del Llenguadoc-Rosselló, en fusionar-se aquesta amb la regió veïna Migdia-Pirineus 2016, la Catalunya…
fonamentalisme
Política
Religió
Nom amb el qual hom designa tots aquells moviments de tipus religiós, ideològic o polític que, en el terreny de la creença, impliquen l’acceptació d’un dogma únic i exclusiu i, en el terreny pràctic, l’observació d’una moral estricta segons uns cànons rígids i inamovibles, directament vinculats al dogma.
Aquest nom s’aplica cada vegada més a actituds i moviments abans designats amb els termes d’integrisme, dogmatisme, essencialisme, fanatisme, etc En el camp religiós, els diversos fonamentalismes actuals es caracteritzen per la consciència de minoria, la negació de la modernitat, el sentit totalitari de l’Escriptura o de la tradició, el concepte ahistòric de la veritat, la importància de la comunitat “càlida” i del principi del líder, la creació d’un enemic i l’afirmació masclista Segons L Duch, els fonamentalismes neguen la inseguretat inherent a l’existència humana És per això…
Santa Creu de Creixà

Vista de l'església de la Santa Creu de Creixà
© Patrimonifunerari.cat
Església
Antiga església i antic terme del municipi de Piera (Anoia), al sector oriental del terme, vers Masquefa.
L’església, sufragània de la parròquia de Sant Jaume Sesoliveres, des del 1018, rebé antigament el nom de Santa Creu de Palau , i en algunes ocasions Santa Maria o Santa Creu i Santa Maria de Palau El nom de Creixà és esmentat ja al segle XII Fou primitivament sufragània de Piera 1184 Fou ampliada i renovada als segles XVII i XVIII
Peshāwar
Ciutat
Capital de la província Khyber Pakhtunkhwa, Pakistan, a la part inferior de la vall de Kābul.
La seva posició en fa un punt estratègic i d’intercanvis comercials Conreus de cotó i fàbriques tèxtils i de productes farmacèutics i alimentaris Amb el nom de Purushapura —nom que li canvià per l’actual l’emperador Akbar— fou al segle II residència de Kanishka, de la dinastia Kušān El 1833 fou conquerida pels sikhs i el 1849 pels anglesos
Torres del Bisbe
Poble
Poble de l’antic municipi de Torres del Bisbe i Jusseu (Ribagorça), actualment annexat al municipi aragonès de Graus.
És situat a la dreta del barranc de la Ribera L’església parroquial és dedicada a santa Maria El lloc pertangué a la jurisdicció del monestir de Sant Victorià d’Assan amb el nom de Torres de l’Abat de Sant Victorià i el 1571 fou incorporat a la del bisbat de Barbastre, creat aleshores, i rebé el nom actual