Resultats de la cerca
Es mostren 6421 resultats
Temma Kaplan
Historiografia
Historiadora nord-americana.
Es doctorà a la Universitat de Harvard el 1969, i actualment és catedràtica i directora dels estudis sobre la dona del departament d’història a la Universitat Estatal de Nova York SUNY Especialitzada en història comparada dels moviments socials i culturals, sobretot els feministes i els de classe, i en història urbana, publicà un llibre sobre l’anarquisme espanyol Anarchists of Andalusia, 1868-1903 , 1977, amb el qual guanyà el Berkshire Society Prize, i sobre l’acció collectiva a Barcelona, Red City, Blue Period Social Movements in Picasso's Barcelona , 1992 També ha…
Guillermo Carnero
Literatura
Poeta, assagista i crític literari.
Estudià ciències econòmiques i filosofia i lletres, i la seva poesia es caracteritza per la seva unitat i coherència internes Es desenvolupa en espiral per aprofundir, en cada nou llibre, en els mateixos temes i problemes com ara la crisi del racionalisme, el sentit de la bellesa i la destrucció Entre els seus llibres més importants cal esmentar Dibujo de la muerte 1967, El sueño de Escipión 1971, El Azar Objetivo 1975, Música para juegos de artificio 1989, Divisibilidad indefinida 1990, Verano inglés 1999, Ut pictura poesis 2001 i Espejo de la gran niebla 2002 Ha publicat també…
virolai
Literatura
Música
Gènere poeticomusical format per refrany i estrofes, que solen constar de dos peus susceptibles de dividir-se en dos o més versos cadascun, i per la volta, que sol repetir tot o part del refrany, de vegades afegint-hi algun vers sencer.
És equivalent al villancico castellà Un dels esquemes simples del virolai és AA bb aa Fou conreat, a Catalunya, pel cap baix des del tercer quart del s XIII, i és una de les formes adoptades per la dansa catalana medieval i pels goigs, que en deriven El terme ha estat associat a l’activitat musical de Montserrat, pel fet d’ésser considerades així dues de les peces poeticomusicals en vulgar del famós Llibre vermell, del s XIV Imperairitz de la ciutat joiosa i Rosa plasent , i el popular cant a la Mare de Déu de Montserrat Virolai de fet, però, les dues composicions antigues no…
Andrew Carnegie
Història
Industrial i filantrop nord-americà d’origen escocès.
L’any 1853 inicià la seva vertiginosa ascensió en el món dels afers Treballà fins el 1865 en una companyia de ferrocarrils Des d’aquest any fundà diverses empreses siderúrgiques, que fusionà el 1899 en la Carnegie Steel Corporation, venuda a JPMorgan de la banca Morgan per 447 milions de dòlars l’any 1901 Retirat dels negocis, d’acord amb allò que havia deixat establert en el seu llibre The Gospel of Wealth 1889, es dedicà a la filantropia Fundà diverses institucions benèfiques i culturals als EUA i a la Gran Bretanya amb un capital de més de 500 milions de dòlars, entre les…
John Bunyan
Literatura anglesa
Escriptor religiós anglès.
A 25 anys entrà en una comunitat cristiana independent de Bedford, i esdevingué un predicador notable Per dissident, passà més de dotze anys 1660-72, 1675 a la presó, on escriví Grace Abounding to the Chief of Sinners 1666, narració autobiogràfica de la seva conversió, i la primera part del Pilgrim's Progress 1678, que acabà el 1684, el llibre més llegit a Anglaterra després de la Bíblia i el més important del moviment purità Descriu, allegòricament i sobre una base doctrinal calvinista, els perills i les etapes que el cristià travessa per a arribar a Crist Escriví una seixantena…
Lucien Febvre
Historiografia
Historiador francès.
Fou professor a la Universitat d’Estrasburg, on fundà 1929, amb Marc Bloch, la revista “Annales d’Histoire Économique et Sociale” Annales El 1933 ocupà la càtedra d’història de la civilització moderna al Collège de France Presentà la història com una síntesi dels resultats de les ciències socials, i rebé la influència de Vidal de la Blache, de Durkheim i de Simiand Entre les seves obres es destaquen Philippe II et la Franche-Comté 1911, Un destin Martin Luther 1928, la seva tesi doctoral, La terre et l’évolution de l’humanité 1922, llibre de geografia humana on combat el…
Gian Francesco Fara
Historiografia
Historiador.
Estudià a Bolonya i es doctorà en dret civil i canònic a Pisa 1567, on fou ordenat prevere Fou arxipreste de la catedral de Torres, i el 1590 fou nomenat bisbe de Bossa Celebrà un sínode les actes del qual foren publicades Escriví un memorial i un tractat a favor de la primacia del bisbe de Sàsser enfront del de Càller Publicà el primer llibre de De rebus sardois Càller, 1580, però morí i deixà manuscrita la major part de la seva obra, publicada el 1835 De chorographia Sardiniae libri duo i De rebus sardois libri quator Seguidor, en part, de l’obra de Segimon Arquer, és…
Jaume Boixeda
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta.
Fou ordenat de sacerdot el 1860 i fou capellà del Collegi de Perpinyà 1878, professor de retòrica i canonge Escriví poesia humorística i, sobretot, religiosa, com Alabances a la Mare de Déu , llegida a les festes de Banyuls de la Marenda 1883, traduí el llibre de Job i diversos himnes eclesiàstics, publicats a La Croix És autor del recull de poemes Noms de casa 1889, que illustren el significat d’alguns cognoms catalans S’interessà per qüestions de llengua i contribuí verbalment a l’estudi “Alguns mots catalans d’etimologia grega” de Carles Bosch de la Trinxeria, publicat a la…
,
Enric Bayerri i Bartomeu
Historiografia
Historiador.
Dedicà gairebé tota la seva obra, desigual pel que fa a la metodologia, però interessant pel material documental que proporciona, a estudiar el passat de Tortosa i de la seva comarca D’entre les seves obres cal esmentar Llibre de privilegis de la vila d’Ulldecona 1951, Cartulario de la militar y soberana orden de San Juan de Jerusalén 1951, Los códices medievales de la catedral de Tortosa 1962, Colón tal cual fue Los problemas de la nacionalidad y de la personalidad de Colón y su resolución más justificada 1961, en la qual s’esforçà a demostrar que Colom fou tortosí, i, sobretot, la…
Cebrià Baraut i Obiols
Historiografia
Cristianisme
Historiador, monjo de Montserrat.
Publicà diversos estudis d’història monàstica, especialment catalana, així com texts catalans Llibre Vermell de Montserrat , texts llatins Miracula Beatae Mariae Virginis de Monteserrato , comentaris de Joaquim de Fiore, l’estudi Santa Maria del Miracle 1972 i les obres completes de García Jiménez de Cisneros, i reedità, anotant-la, l’obra de Brutails La coutume d’Andorre 1965 Fou fundador 1976 i director de d’“Urgellia” 1978 i de “Quaderns d’Estudis Andorrans” 1979 L’any 2000 identificà, amb Josep Moran, un fragment del Liber iudiciorum conservat a la Seu d’Urgell, com el text…