Resultats de la cerca
Es mostren 36971 resultats
rúbrica
Cadascuna de les normes d’altres cerimònies no eclesiàstiques, com les Rúbriques de Bruniquer (Cerimonial dels magnífics consellers i regiment de la ciutat de Barcelona).
roca mare
Geologia
Horitzó C d’un sòl, constituït pel substrat litològic, que forneix els elements minerals del sòl i del qual deriven, per pedogènesi, els altres horitzons.
tancat | tancada
Fonètica i fonologia
Dit de l’emissió fonemàtica que ofereix, com a característica distintiva, un grau d’oclusió superior a una altra o a algunes altres emissions fonemàtiques.
També s’anomena així la síllaba travada, que acaba en consonant per exemple, cel, per-dut , etc
sonda còsmica

Esquema de la sonda còsmica europea Ulysses, amb les antenes desplegades
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial no tripulat, destinat a l’exploració automàtica d’altres astres ( sondes planetàries
i sondes lunars
) o del medi interplanetari ( sonda interplanetària
) o interestel·lar.
La trajectòria de la sonda còsmica pot ésser oberta, amb una fita concreta, o tancada, de tipus orbital, ja sia heliocèntrica o geocèntrica, amb un apogeu molt allunyat Entre les sondes lunars cal esmentar les Luna, Lunar Orbiter, Surveyor i algunes Zond Han estat enviades sondes còsmiques per a l’exploració de la majoria de planetes del sistema solar, inclosos alguns dels seus satèllits Així, Mercuri fou estudiat amb les Mariner 10 Venus amb les Venera , algunes de la sèrie Zond i de la sèrie Mariner i de la Pioneer Mart amb les Mars, Mariner i Viking Júpiter ha estat explorat amb les…
sisè
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de coure barcelonesa i d’altres localitats del Principat de Catalunya, des del 1640, dins el sistema d’emissions de la guerra dels Segadors.
La darrera emissió és del 1652
cordat | cordada
Heràldica
Dit d’un instrument musical, d’una ballesta, d’un arc, d’un jou o d’altres estris amb les cordes d’un esmalt diferent.
cultisme
Lingüística i sociolingüística
Mot que no ha sofert l’evolució normal dels altres mots de la llengua, sinó solament una adaptació, i que sovint té sinònims més usats.
Són cultismes del català, per exemple, albor i aliè , enfront de blancor i estrany
jigg
Música
Peça lleugera de teatre musical, popular a Anglaterra i en altres països d’Euro pa (Alemanya, Escandinàvia i Holanda) entre el 1550 i el 1750.
Obra per a pocs personatges -rarament més de quatre o cinc-, combinava cançons sobre melodies molt conegudes amb antigues danses rituals i textos recitats, gairebé sempre de caràcter llicenciós o burlesc Fou especialment desenvolupat a l’Anglaterra d’Elisabet I Entre el 1590 i el 1625 esdevingué una forma típica per a ser interpretada entre els actes o com a cloenda d’una tragèdia o una obra més seriosa semblant a la burletta o l' intermezzo Sovint ha estat considerat un tipus particular de jig anomenat també farce-jig , del qual s’han popularitzat melodies, conegudes pel nom del personatge…
autonomia administrativa
Dret administratiu
Autonomia de què gaudeixen els municipis, les províncies i d’altres ens territorials, reconeguda i garantida per la constitució o per l’estatut d’autonomia.
A diferència de l’autonomia política, no comporta la possibilitat de dictar normes amb rang de llei, però sí la potestat reglamentària i la funció executiva en l’àmbit de les competències prèviament determinades per la llei És una forma de descentralització
brida
Fre o mos del cavall, mul, etc, amb les regnes i les altres corretges que serveixen per a subjectar-lo al cap de l’animal.