Resultats de la cerca
Es mostren 9301 resultats
sushi
Sushi
Yannig Van de Wouwer (CC BY-NC-ND 2.0)
Gastronomia
Plat de la cuina japonesa elaborat a base d’arròs bullit avinagrat, acompanyat de peix o marisc, generalment crus, o de verdures.
desoxiribonucleòtid
Bioquímica
Nucleòtid format per una base púrica o pirimidínica unida a una desoxirubosa que al seu torn és unida a un grup fosfat.
mosca de Milà
Farmàcia
Vesicatori constituït per un petit emplastre a base de cantàrides contingut en un tros de tafetà d’uns 6 cm de diàmetre.
peu
Peu d’una arpa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part estructural de les arpes, situada a la base de la caixa harmònica, sobre la qual descansa el pes de l’instrument.
El peu és també la part de l’instrument que recolza a terra, excepte en les petites arpes de falda Al peu hi ha reforços i potes fixades per a donar estabilitat a l’instrument mentre es fa sonar, o per a deixar-lo en repòs En aquesta mateixa part s’allotgen els pedals i els seus mecanismes de transmissió, que envien el moviment cap als sistemes de modulació dels sons, situats a la consola de les arpes cromàtiques
diapasó
Música
En l’orgue, joc de tubs de la família dels flautats que serveix de base per a l’afinació de l’instrument.
És l’equivalent del joc de flautat principal català a la Gran Bretanya Normalment estan emplaçats en la façana amb tessitura de 8' A França se’ls coneix, des del segle XIX, amb el mateix nom que els jocs de la mateixa família que són a l’interior de l’orgue
hidròxid de calci
Química
Sòlid cristal·lí incolor, poc soluble en aigua, i menys en calent que en fred; malgrat això, es comporta com una base forta.
Hom no li coneix cap hidrat estable a la temperatura normal El producte industrial són unes pólvores blanques conegudes generalment com a calç morta
constructiu | constructiva
Matemàtiques
Dit d’una teoria no desenvolupada a partir d’una base axiomàtica, sinó d’una d’intuïtiva o d’una d’empírica.
sòcol
sòcol romànic de la pica baptismal de Sant Andreu de Sagàs
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Membre arquitectònic sortint al peu d’una paret o d’un pilar, sota la base d’una columna, d’una estàtua, etc.
marc
Numismàtica i sigil·lografia
Física
Unitat ponderal establerta a l’edat mitjana per a substituir la lliura com a base per a la talla de les monedes.
El seu pes real com passava amb el de la lliura era diferent segons els llocs era equivalent a un pes comprès entre 230 i 280 g El pes teòric era de nou unces de la lliura romana afeblida hom considera, també, que correspon a vuit unces de lliura tendera Les divisions del marc eren també distintes segons el lloc Així, el de Barcelona es dividia en 8 unces, o 32 quarts, o 128 argenços, o 4 608 grans i el de València, en 8 unces, o 192 diners, o 4 608 grans Hom troba el marc documentat, tant a Alemanya com a França, ja des del s XI Per la importància d’algunes fires, els marcs locals arribaren…
característica
Electrònica i informàtica
Enter a què cal elevar la base
, en la notació de coma flotant
, per a obtenir la part entera del nombre representat.