Resultats de la cerca
Es mostren 119442 resultats
quim
Biologia
Massa líquida i espessa en què es converteix el bol alimentari per la digestió gàstrica.
forn
forn elèctric
Tecnologia
Lloc clos dins el qual qualsevol tipus d’energia, generalment química o elèctrica, es converteix en energia calorífica per tal de transformar, físicament o químicament, la matèria que hom hi introdueix.
A causa de la diversitat dels materials i de les transformacions a què hom els sotmet, hi ha nombroses varietats de forns, puix que hom n'adapta el disseny a les necessitats de cada cas Hom empra diversos sistemes de transformació de l’energia inicial en energia calorífica En el forn de combustió , és un fogar o un cremador on crema el combustible emprat en el forn elèctric , hom aprofita l’efecte Joule, bé per mitjà de resistències elèctriques forn de resistència indirecta , bé amb la mateixa càrrega del forn actuant de resistència forn de resistència directa , mitjançant la producció de…
electròmetre
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar diferències de potencial basat en les accions electroestàtiques entre dues plaques o peces entre les quals és aplicada la diferència de potencial a mesurar.
El primer aparell d’aquesta mena fou ideat per lord Kelvin Un dels més coneguts és l’electròmetre de quadrants
protohistòria
Història
Període de la història primitiva posterior a la prehistòria i anterior a la història, entesa en el sentit tradicional, és a dir, disposant de documents escrits abundants.
Se separa de la prehistòria per l’existència de fonts escrites indirectes velles tradicions recollides posteriorment, notícies d’escriptors contemporanis d’altres pobles més desenvolupats, etc Els límits del període protohistòric dels diferents pobles, o zones, no sempre es poden marcar amb precisió Als Països Catalans, hom considera que correspon al primer millenni aC, fins a la conquesta romana
haplografia
Diplomàtica i altres branques
Fet que es dóna en la transcripció de texts i que consisteix en el salt d’una lletra, síl·laba o paraula a altra, que es repeteix a poca distància amb omissió de les intermèdies.
nativisme
Filosofia
Teoria segons la qual la representació dels conceptes té un caràcter innat i és prèvia a qualsevol sensació o a qualsevol conjunt de sensacions, per tal com no és condicionada a una elaboració mental.
El nativisme deriva principalment del pensament kantià, i ha tingut entre els representants principals Stumpf, Panum, Hering, Müller i WJames
roda
Tecnologia
Peça circular, rígida, de poc gruix respecte al seu diàmetre, susceptible de girar entorn d’un eix fix o dotat de moviment de rotació, quan hi és solidària, que passa pel seu centre.
La roda pot consistir en un disc, massís o buidat en sectors o en segments circulars, o ésser formada per una part central circular, anomenada botó , per la qual passa l’eix, unida radialment mitjançant barrons, varetes, tiges, etc, anomenats raigs , a una part anular, eventualment revestida en la seva part externa per un cèrcol de ferro, de goma, etc La invenció de la roda, atribuïda a les cultures de pastors de l’Àsia central, és una invenció cabdal de la humanitat i, probablement, la més transcendent per a la seva evolució, atès que facilità el transport i permeté la fabricació d’objectes…
xarada
Endevinalla en què es tracta d’endevinar un mot fent una indicació sobre la seva significació i la dels mots que es poden formar prenent-ne una síl·laba o combinant-ne dues síl·labes o més.
ductilitat
Tecnologia
Propietat d’un material de deformar-se permanentment sota l’efecte d’un esforç pel fet que la seva resistència al fregament intern és menor que la resistència a la separació dels seus elements.
Usualment és fixat un límit aproximat d’un 5% d’allargament per a diferenciar els materials dúctils dels fràgils, en funció de si el material es deforma o es trenca en aquest moment En un assaig de materials, la ductilitat és determinada en funció de la disminució de secció i de l’allargament de la proveta en el moment de produir-se el trencament
fecundació
Biologia
Procés inherent a la reproducció sexual en el qual es produeix la unió de dues cèl·lules haploides o gàmetes a fi d’originar una cèl·lula diploide o zigot, d’on sorgirà un nou individu.
En la fecundació cal tenir en compte la procedència dels gàmetes, el lloc on es produeix la unió i les particularitats pròpies del procés Quant a la procedència dels gàmetes, ambdós poden provenir d’un mateix individu autogàmia, o bé es poden originar en individus diferents, com en el cas de la fecundació encreuada , que comporta un intercanvi genètic que condueix a la variabilitat, mentre que l’autogàmia condueix a l’homozigosi Els gàmetes que s’ajunten, bé que s’originin en individus diferents, poden ésser iguals morfològicament i fisiològicament, i en aquest cas…