Resultats de la cerca

Format amb V Romero i J Talens, continuà els seus estudis al Conservatori de València i al Conservatori de Música de Barcelona, on fou deixeble de J Panyella Ha estat solista de la Banda Municipal de Madrid L’any 1977 ingressà per oposició al Cos de Músiques Militars Des del 1993 és membre de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, de la qual és assistent solista Forma part de diversos grups de cambra com el Quintet de Vent Harmonia 1986 i Barcelona 216 1987, especialitzats en música contemporània, amb els quals ha fet nombrosos enregistraments És coautor d’un disc de…

Rebé les primeres lliçons de música en l’àmbit familiar i quan tenia catorze anys substituí la soprano protagonista de Maruxa A Vives a Elda V Lleó la contractà poc després per a cantar al Teatre Ruzafa de València, on interpretà el gran repertori operístic El 1923 debutà al Teatro de la Zarzuela de Madrid i l’any següent estrenà al Teatre Alcázar d’aquesta ciutat El collar de Afrodita , de J Guerrero Posteriorment actuà amb èxit al madrileny Teatre Apolo i més tard passà al Teatre Calderón El 1932 participà en l’estrena de Luisa Fernanda , de F Moreno Torroba, de qui després…

Ingressà com a infant de la capella del Patriarca a València, on estudià amb JB Plasència i F Fuster El 1874 anà a estudiar al Conservatori de Madrid, centre on fou deixeble d’E Compta piano i guanyà el primer premi de piano i el d’harmonia Un cop acabada la seva formació a Madrid, es traslladà a París, on prosseguí els estudis de piano al conservatori d’aquesta ciutat De tornada a Espanya, oferí nombrosos concerts i formà part del Quartet Goñi El 1879 fou nomenat membre del primer claustre del recentment creat Conservatori de València i professor de piano del centre Redactà…

Vida i obra Sota el magisteri de Josep M Millàs i Vallicrosa cursà estudis de filologia semítica a la Universitat de Barcelona, i posteriorment es doctorà a Madrid 1956, amb la tutela del professor Emilio García Gómez Exercí la docència en llengua i literatura àrabs a les universitats de Barcelona, Saragossa i Granada, i fundà les revistes Cuadernos de Historia del Islam 1967 i Andalucía islámica 1980 Així mateix, fou soci fundador de l’Associació d’Orientalistes Espanyols 1962 Entre les seves obres cal destacar Los Almorávides 1956, Albarracín musulmán 1959 i Historia de Sevilla La Sevilla…

Fill del pedagog Joan Benejam i Vives , estudià filosofia i lletres La seva curta vida no li permeté produir una obra extensa Publicà una sintetitzada Historia de Menorca 1897, molt interessant i correcta, basada sobretot en les obres dels historiadors precedents Aquesta síntesi, escrita per a donar a conèixer la història local, fou la primera història de l’illa publicada amb una finalitat pedagògica i amb l’afany d’arribar al major nombre possible de lectors La mort li impedí de culminar l’obra, els últims capítols de la qual els referents al període 1868-95 foren redactats pel seu pare…

Vida i obra D’origen jueu, s’empadronà a Mallorca 1438, aleshores centre de la indústria dels mapamundis Se n’han localitzat tres firmats per ell, datats els anys 1439, 1447 i 1449 El més famós és el primer, exposat al Museu Marítim de Barcelona i reproduït moltes vegades Confeccionat dins els cànons estilístics usuals, i reportant la informació geogràfica i històrica ja estereotipada, se li ha atribuït un valor científic exagerat a causa d’una nota al dors, qui sap si autèntica, segons la qual Amerigo Vespucci l’hauria comprat per 130 ducats Lectures HERNANDO, A et al Cartografia…

Fou ordenat el 1771, i el 1773 es doctorà en teologia Mantingué correspondència amb diversos erudits del moment com Joan F de Masdéu, Josep Barberí i Santceloni o Gaspar Melchor María de Jovellanos Centrà la seva activitat en els estudis sobre Campos, on promogué diverses investigacions arqueològiques Publicà Historia o crónica relación de la ilustre y fiel villa de Lluchmayor escrita en 1770 por Guillermo Terrasa y completada en 1811 por Francisco Talladas 1934 i Historia de Campos 1892 original de 1814-15 La major part de la seva obra d’investigació romangué inèdita Biografia…

Fou alumne de la Hochschule de Viena, on estudià amb Leopold Wlach clarinet i Bruno Seidlhofer piano Amb només quinze anys, finalitzada la Segona Guerra Mundial, fou contractat com a clarinetista de l’orquestra de l’Òpera de Viena i del 1955 al 1983 fou el clarinet solista de l’Orquestra Filharmònica de Viena Es retirà el 1995 Feu una important carrera com a solista i també nombroses incursions en el camp de la composició, habitualment amb obres de música de cambra Entre les seves obres cal destacar la paràfrasi per a quintet de vent sobre La vídua alegre de F Lehár i el quartet…

Estudià als conservatoris de Bruges, Brusselles i la Haia, centre aquest darrer on fou deixeble de Frans Brüggen Formà part del Brussels Ensemble Musiques Nouvelles, dedicat a la música contemporània, però, com els seus germans Wieland i Sigiswald, acabà decantant-se cap a la música antiga Estudià la flauta barroca de manera autodidàctica a partir dels tractats d’interpretació musical del segle XVIII Ha estat membre d’Ensemble Parnassus, del Collegium Aureum i de La Petite Bande És professor de flauta barroca dels conservatoris de Brusselles i de la Haia Des del 1986 també es dedica a la…

Vida Estudià amb Gracià Tarragó, i posteriorment formà duet amb Josep Maria Mangado, amb qui enregistrà l’obra completa per a dues guitarres de Ferran Sor Ha estat membre del Quartet Tarragó 1971-88, amb el qual ha realitzat diverses gires arreu d’Europa, Àsia i Amèrica Ha compaginat la seva tasca com a concertista -en grup i en solitari- amb la docència al Conservatori de Barcelona, on exerceix des del 1972 Ha estat president de la Societat Guitarrística de Catalunya 1985-88 Exercí la crítica musical en el diari "ABC" i ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Música de la Generalitat de…