Resultats de la cerca

Coneguda també com la Dolorosa , és sovint representada amb el cor traspassat per set espases, en temes com la Pietat o el Davallament La festa litúrgica, instituïda, al segle XV, a Alemanya, i escampada sobretot pels servites a partir del segle XVII, fou estesa per Pius VII a tota l’Església catòlica i fixada el 15 de setembre per Pius X La reforma del calendari litúrgic 1970 deixà aquesta data i en suprimí una altra commemoració el divendres de la setmana de passió La seqüència llatina de la missa de la festivitat — Stabat Mater dolorosa — ha donat lloc a diferents versions…

Estudià al Carnegie Institute of Technology S'establí a Nova York des del 1952 Partint d’experiències informalistes d’estil abstracte expressionista, durant els anys seixanta es convertí en la figura més coneguda i curiosa del pop americà Utilitzà el mitjà fotogràfic, que ell considerà l’únic que és objectiu per a reproduir la realitat, mitjançant la serigrafia, en composicions on la seriació i la repetició d’una mateixa imatge posa de manifest el procés d’absorció i dissolució de la imatge notícia dels mitjans de comunicació de masses en la psicologia de masses sèries dels…

Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva S'educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bord Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles De la seva obra, poc estudiada, són coneguts —com a arquitecte— alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola 1753, l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat 1757, i un de posterior al seu ingrés, el disseny…

Deixeble, collaborador i amic d’Aristòtil, el qual succeí en la direcció del Liceu 322 aC, hom li ha atribuït a vegades d’haver manipulat l’obra aristotèlica, de la transmissió de la qual és en veritat responsable En la seva extensa obra, de la qual resta una petita part, s’ocupa de temes molt variats lògica, retòrica, física, meteorologia, zoologia, etc En la línia de recerca científica aristotèlica s’inscriuen les dues obres de botànica, Recerca sobre les plantes 9 llibres i Sobre les causes de les plantes 6 llibres Teofrast hi mostra una gran tendència empírica i una gran cautela envers…

Vida i obra Pare de Tomàs Aguiló i Forteza  i oncle de Marià Aguiló i Fuster Estudià humanitats i filosofia, però es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la composició i la interpretació musicals Publicà el recull Rondaia de rondaies 1815, molt reeditat al llarg del segle, que, en part, plagia l’obra homònima de Guillem   Roca i Seguí Escriví la primera collecció coneguda de Faules mallorquines 1846, que coincideixen amb les Vàries fàbules recopilades i traduïdes per Roca i Seguí En canvi, l’entremès Més perd l’avariciós que l’abundós 1851, malgrat que coincideix temàticament…

De pare neerlandès i mare alemanya, estudià als conservatoris de Lieja i de París El 1858 obtingué el càrrec d’organista de l’església de Sainte-Clotilde de París i el 1872 el de professor d’orgue del conservatori parisenc Amb les seves obres dedicades a aquest instrument en renovà el repertori, aleshores en decadència Les més notables foren Six pièces 1860, tres Pièces pour orgue 1878 i tres Chorals 1890 Escriví oratoris, com Ruth 1843-45 i Les Béatitudes ‘Les benaurances’, 1867-79, de grans proporcions i bellesa desigual Les obres més significatives són les dels darrers anys Quintet per a…

Fou deixeble d’I Lleys i dels clarinetistes E Ferrer i F Sans Inicià la seva carrera a Figueres actuant com a instrumentista de tible i clarinet a la cobla Antiga Pep Més tard s’incorporà a l’orquestra Moderna Catalana, de Granollers, ciutat on també dirigí el cor claverià Amics de la Unió Nomenat Músic Major de l’Exèrcit el 1903, el 1905 dirigí la Banda del Regiment d’Àsia, 55, a Girona, i posteriorment a Figueres A partir d’aquest any començà a compondre sardanes, l’estil distingit i elaborat de les quals el feu mereixedor de nombrosíssims premis, si bé no gaudí d’un ressò popular a causa…

Estudià a Leipzig amb IMoscheles, EFRichter i KReinecke, i amb NGade a Copenhaguen, on féu amistat amb Rikard Nordraak, que el féu aprofundir en el folklore noruec i amb el qual fundà la societat Euterpe per a la difusió de la música escandinava Viatjà per Itàlia tornà a Noruega 1867 i conegué Liszt en un nou viatge a Alemanya Fou el creador de l’escola nacional noruega Autor de música escènica per a diversos drames de Björnson, com Sigurd Jorsalfar 1872, i per al drama d’Ibsen Peer Gynt 1876 —del qual extragué dues suites orquestrals 1888 i 1891— Escriví deu colleccions de Peces líriques…

Un cop acabada la Guerra Civil, les quatre entitats escaquistes de Gràcia Penya Gracienca d’Escacs, Avant Escacs, Club Escacs Gràcia i Cercle Gracienc d’Escacs foren obligades per les autoritats franquistes a fusionar-se per tal d’estar ben controlades Els quatre clubs, després d’una fase intermèdia en què es convertiren en dos, es fusionaren en un de sol, cosa que donà lloc al naixement de la Unió Gracienca d’Escacs, coneguda amb l’acrònim UGA La Penya Gracienca d’Escacs guanyà el primer Campionat de Catalunya per equips 1924 l’any de la seva fundació En el palmarès hi ha cinc…

La Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona nasqué el 1931, amb el nom d’Unió Excursionista de Barcelona, com a resultat de la fusió de diverses entitats excursionistes El 1932 passà a denominar-se Unió Excursionista de Barcelona-Centre i el 1933 es modificà el nom a Unió Excursionista de Catalunya-Barcelona Centre Posteriorment prengué el nom actual, tot i que també fou coneguda colloquialment com UEC-Centre durant molts anys És una de les entitats pioneres i capdavanteres de l’excursionisme català Entre les seves activitats destaca la primera escalada al Cavall Bernat de…