Resultats de la cerca
Es mostren 2215 resultats
Prats de Molló i la Presta
Municipi
Municipi del Vallespir, que comprèn la capçalera de la comarca, l’alta vall del Tec, des de roca Colom (2.507 m alt), sota la qual hi ha les fonts del Tec, fins a l’engorjat del balç de l’Ase, poc abans del poble del Tec.
Des del massís del Canigó, que accidenta el sector septentrional del terme, fins a roca Colom, una línia de crestes el separa del Conflent hi destaquen els pics de Tretzevents 2731 m, de Bacivers o Bassibés 2680 m, de Rojà 2724 m i de Sethomes 2661 m, el coll de Bocacerç 2281 m, el pla Guillem 2301 m, la collada del Vent 2229 m, el puig de la collada Verda 2403 m, el llarg cordal de les Esquerdes de Rojà 2316 m i el pic de la Mort de l’Escolà 2463 m La carena que limita, al S, amb la vall de Camprodon és, a l’E del pic de Costabona 2465 m, molt més franquejable a través del coll de Siern 1629…
Mare de Déu de la Devesa (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Fotografia de la imatge de la Mare de Déu, venerada a l’església fins l’any 1936, que fou cremada A Noguera Aquest petit santuari, molt abandonat, es troba a uns 2 km de Castellfollit de la Roca, vers el sud-oest, a 296 m d’altitud, a la dreta del Fluvià, al sector més meridional del terme, al peu dels vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, al veïnat dels Angles Mapa 257M781 Situació 31TDG645730 Vista exterior de l’absis, amb la finestra de doble esqueixada que s’obre al seu centre A Borbonet Per anar-hi, cal prendre la carretera d’Olot a Castellfollit Uns 50 m…
Castell de Mont-ros (Sant Joan les Fonts)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’edifici amb la capçalera J M Melció Les restes del castell de Mont-ros són situades al cim de la muntanya del mateix nom, a poc més de 100 m a llevant de l’església Des del planell que hi ha al cim, actualment força cobert d’alzines, hom pot albirar la plana de Begudà i un tros del riberal del Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG629730 Si hom segueix la carretera que va d’Olot a Besalú, uns centenars de metres després d’haver passat el trencall de Begudà, surt a mà dreta una pista, inicialment asfaltada, però molt aviat només transitable amb vehicles per a…
Sant Martí del Clot (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera molt tapada per la vegetació A Martí L’església de Sant Martí del Clot o Sant Martí de Tornerissa és la del poble i de la parròquia homònims, situada als vessants meridionals de la serra de Malforat, a l’esquerra de la ribera de Bianya, a la vall de Sant Ponç d’Aulina Mapa 256M781 Situació 31TDG534768 Hom hi pot arribar per la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries Després d’haver passat el pont, a 12 km d’Olot, surt, a mà dreta, una pista que amb un quart a peu hi porta JVV Història Malgrat que el lloc és…
Carrasclet i l’aixecament guerriller del 1719
La insurrecció de 1719 i la zona de Carrasclets El lent però implacable procés de normalització del règim borbònic a València, Catalunya i Mallorca, forjat en un clima d’intimidació ciutadana, de violència política i d’ocupació militar sense precedents, es veié radicalment alterat a partir de l’any 1718 per la peculiar conjuntura internacional de l’època L’agosarada política promoguda pel cardenal Julio Alberoni, primer ministre de la monarquia, coneguda com “l’irredemptisme mediterrani”, ocasionà el trencament de l’aliança entre les corones borbòniques d’Espanya i França La ruptura fou…
Sant Martí de Bianya
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situada a l’esquerra de la riera de Santa Llúcia de Puigmal, prop de la seva confluència amb la del Farró.
Esmentada ja el 977, quan el comte Miró II de Besalú i bisbe de Girona la donà al monestir de Camprodon És un notable exemplar romànic, ben conservat, amb una torre quadrada damunt la porta des del 1582 és sufragània de SantPere Espuig
Sant Iscle de Colltort

Vista exterior de l’església de Sant Iscle de Colltort (Sant Feliu de Pallerols)
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), al peu del castell de Colltort
, a la capçalera de la riera de Sant Iscle
, afluent per l’esquerra del riu Brugent.
L’església parroquial de Sant Iscle és un petit exemplar romànic amb un petit porxo a l’entrada i campanar coronat per merlets La població celebra la festa major al setembre
cingles d’Entreperes
Cinglera (1 053 m) del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), que separa la vall del Llierca, a l’W, i la vall de la riera de Borró, a l’E.
L’església de Sant Grau d’Entreperes 760 m alt, situada en un replà dels cingles, romànica s XII, ha esdevingut santuari
castell Sespasa
Castell
Antic castell del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), situat dalt un penyal, prop del pas d’en Roca, enlairat a l’esquerra del Llierca, al SW dels cingles de Gitarriu.
Esmentat a mitjan s XIII, formava part de la baronia de Sales
Sant Pere Espuig
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), aturonat, al centre de l’altiplà que separa les rieres de Santa Llúcia i de Santa Margarida, a l’W del terme.
Existia ja el 858 quan fou cedit al monestir de Ridaura El 964 el bisbe de Girona Arnulf consagrà una nova església parroquial, que a vegades és dita SantPere de Bianya, que fou reedificada més d’una vegada en temps posteriors En la seva demarcació residia l’antiga família dels Bianya, a l’indret de l’actual torre de SantPere