Mare de Déu de la Devesa (Montagut de Fluvià)

Situació

Fotografia de la imatge de la Mare de Déu, venerada a l’església fins l’any 1936, que fou cremada.

A. Noguera

Aquest petit santuari, molt abandonat, es troba a uns 2 km de Castellfollit de la Roca, vers el sud-oest, a 296 m d’altitud, a la dreta del Fluvià, al sector més meridional del terme, al peu dels vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, al veïnat dels Angles.

Mapa: 257M781. Situació: 31TDG645730.

Per anar-hi, cal prendre la carretera d’Olot a Castellfollit. Uns 50 m abans d’arribar a la cruïlla que a mà esquerra mena a Sant Joan les Fonts, surt un camí a mà dreta, de carro, que davalla fins a la riba del Turunell, la qual cal travessar per un gual. Hom trobarà la masia de Can Xurruca i després la de Can Santaló, on cal deixar el vehicle, que aconsellem que sigui tot terreny. Des d’aquest punt cal continuar a peu; hom necessitarà per anar bé l’assessorament de la gent de la darrera masia que hem esmentat, car el camí és molt perdedor. Amb mitja hora de camí hom arribarà al santuari. (ANM)

Història

Molt poques coses són les que sabem sobre el santuari de la Mare de Déu de la Devesa, que devia rebre aquest nom tal vegada per trobar-se construït en un lloc de pastures. De fet, del primitiu temple romànic únicament tenim certesa que fou modificat durant els primers anys de l’època moderna, essent inaugurat el 29 de setembre de 1540.

La imatge romànica de la Verge amb el Nen, asseguda en una càtedra, que tenia la particularitat de servir com a reliquiari gràcies a l’obertura que tenia a l’esquena, fou destruïda el 1936 i substituïda per una reproducció feta per Narcís Salgueda (1939).

Actualment, el santuari de la Mare de Déu de la Devesa és agregat a la parròquia de Sant Pere de Montagut. (JFC)

Església

Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau, capçada a llevant per un absis semicircular i amb la porta oberta a la façana de ponent.

I. Sala

L’església de Santa Maria de la Devesa és un edifici pràcticament ruïnós, d’una nau, de la qual s’obre directament a llevant un absis semicircular. L’edifici fou profundament renovat al segle XVI, i ampliat cap a ponent, on s’obre la porta, d’un arc ressaltat per una arquivolta en relleu, i que té tota l’aparença d’ésser la porta original, traslladada al seu emplaçament actual, i que per la seva tipologia hom pot situar dins les formes pròpies del segle XII.

Per escatir les característiques d’aquesta estructura arquitectònica, d’altra banda molt senzilla, caldria un important treball de neteja i dignificació. (JAA)

Talla

Al santuari de la Mare de Déu de la Devesa era venerada una imatge de Maria amb el Fill, que, segons la llegenda, havia estat trobada per un bou del mas Canet dins la cova que hi ha sota l’església. Aquesta marededeu fou cremada durant la guerra civil de 1936-1939.

La imatge feia uns 50 cm d’alçada i era de fusta treballada toscament i ingènua. Presentava una frontalitat absoluta i era simètrica. Cenyia el seu cap un vel voladís que emmarcava la cara i penjava damunt les espatlles. Duia túnica d’escot rodó, que es desplegava a partir dels genolls en amples plecs verticals, els quals, en arribar als peus, se separaven, acabant amb unes ondulacions. El mantell era cenyit sobre el pit per un caboixó rodó i es desplegava en tombar per sobre dels avantbraços. Els peus sortien per sota la túnica mitjançant una àmplia V invertida.

La seva cara ovalada presentava un nas triangular i uns llavis sobresortints, els ulls ametllats amb la nineta incisiva i unes celles en actitud de sorpresa. Tota ella denotava intemporalitat i esbalaïment. Les mans, amb els palmells verticals, oferien el Fill a l’adoració dels homes. Seia sobre un ample escambell.

El Nen Jesús era assegut al bell mig de la falda de la mare i separat d’ella, unit per una metxa de fusta. Vestia túnica i toga romana, acabada a la part inferior amb una petita bordura. Sostenia un llibre quadrat sobre el seu genoll esquerre i beneïa amb una mà enlairada, la dreta. El seu cap semblava afegit amb posterioritat; semblava el cap d’una nina.

Tenint en compte els trets assenyalats, hom pot incloure aquest grup escultòric dintre el tipus pirinenc, i datar-lo als últims decennis del segle XII.

Com a curiositat, la imatge tenia a la part posterior un reconditori destinat a relíquies.

Tot el grup escultòric patia un barbarisme accentuat. Era tallat pobrament, però no era pas mancat de gràcia.

La imatge actual que es venera a l’església és una pobra reproducció de l’original, i ni tan sols s’hi assembla.

Ignorem si a la imatge romànica els personatges duien corona sobreposada i si, en ésser destruïda, conservava encara restes de policromia. (ANM)

El marcat caràcter popular de tot el conjunt, però especialment dels trets facials de les dues figures, com també la situació irregular del Nen, és un element de contrast davant altres zones, com ara les vestidures, i en concret els plecs acanalats i verticals en la part frontal de la túnica de la Mare de Déu. Per aquests motius, podem admetre uns marges cronològics amplis per a la data de realització d’aquesta imatge, sense desdir els proposats anteriorment. (JCSo)

Bibliografia

• Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vol. XVI, Imprenta y Librería de Juan Bonet, Olot 1889-1908.
• Lluís G. Constans i Serrat: Girona, bisbat marià. Història, art, pietat, folklore, Barcelona 1954, pàg. 63.
• Antoni Noguera i Massa: Les marededéus romàniques de les terres gironines, Artestudi Edicions, col·l. Art Romànic, núm. 5, Barcelona 1977, pàg. 291.
• Josep Murlà i Giralt: Guia del romànic de la Garrotxa, Olot 1983, pàg. 18.