Situació
Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera molt tapada per la vegetació.
A. Martí
L’església de Sant Martí del Clot o Sant Martí de Tornerissa és la del poble i de la parròquia homònims, situada als vessants meridionals de la serra de Malforat, a l’esquerra de la ribera de Bianya, a la vall de Sant Ponç d’Aulina.
Mapa: 256M781. Situació: 31TDG534768.
Hom hi pot arribar per la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries. Després d’haver passat el pont, a 12 km d’Olot, surt, a mà dreta, una pista que amb un quart a peu hi porta. (JVV)
Història
Malgrat que el lloc és documentat des del segle XI (1076) segons indiquen diversos estudiosos, no és de fet fins al segle XIII que trobem un dels primers esments instrumentals de l’església de Sant Martí del Clot, dita antigament de Tornerissa. Consta en aquest sentit que l’any 1253 Berenguer de Roca, la seva muller Berenguera i llur fill Ramon, veïns de la parròquia de “Sancti Martini de Teneriza”, vengueren a Pere de Bac “ipsam stacionem de Colelloc” i diversos masos que posseïen dins la mateixa parròquia pel preu de 1 250 sous barcelonesos de tern.
Anys més tard, segons un document datat l’any 1268, fra Guillem, abat del monestir de Sant Pere de Camprodon, comprà en franc alou a aquest Pere de Bac i a la seva muller Solermonda totes les propietats que temps abans havien comprat a Berenguer de Roca; En l’escriptura se citen, ultra la “stacio de Collell”, els masos de “Ollerols damunt y de vall de Sant Martí de Tornadissa”; el document indica també el preu estipulat en la compra, que s’estableix en 2 600 sous barcelonesos. Així mateix hi ha constància que un any més tard, el 1269, el mateix Pere de Bac vengué a l’esmentat abat Guillem tots els honors i possessions que ell tenia dins el terme parroquial de “Sancti Martini de Terneriza”, exceptuant-ne un mas anomenat de Plana, el qual era pertinença de la seva muller.
D’altra banda, l’església de Sant Martí apareix documentada els anys 1279 i 1280 dins la relació de temples que contribuïen amb el delme al sosteniment de les croades, i és escripturada ambdós anys com a “ecclesia de Torneriza” i “Tornadissa”, respectivament.
De mitjan de la catorzena centúria hi ha testimoni que el rei Pere III de Catalunya-Aragó vengué l’any 1342 a l’abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, Ramon de Bianya, el mer i mixt imperi i la jurisdicció alta i baixa de la parròquia de Sant Martí de Tornerisa”, entre d’altres llocs situats en aquesta vall, reservant-se tanmateix per a ell la jurisdicció criminalíssima; poc després, el 1351, el mateix monarca aprovà mitjançant una escriptura la venda que havia fet al susdit abat de la jurisdicció d’aquesta parròquia i dels altres llocs, i reconegué haver rebut per la transacció la quantitat de 15 000 sous barcelonesos. Amb posterioritat, el rei Pere III, per tal d’atendre les despeses ocasionades per la guerra amb Sardenya, va vendre l’any 1372 a diversos abats de cenobis catalans els drets de bovatge que li pertanyien en diferents viles, castells i llocs, entre els quals s’esmenta en el document la parròquia de “Tornariça”.
Així mateix, l’església de Sant Martí apareix escripturada l’any 1362 en el Llibre verd del capítol de Girona, i posteriorment també figura en els nomenclàtors diocesans gironins de la darreria de segle com a “Ecclesia parrochialis Sancti Martini de Tornerissa”. (MLIR)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau rectangular capçada a llevant per un absis. Ha sofert diversos afegitons al llarg de la seva història.
J. Marguí-G. Anglada
L’església de Sant Martí del Clot —que durant un cert temps esdevingué sufragània de la parròquia de Sant Salvador de Bianya— correspon a una construcció romànica del segle XII, modificada arran dels terratrèmols que assolaren la comarca al segle XV, i també en èpoques posteriors.
L’edifici, originàriament d’una nau amb absis semicircular, sofrí la reforma més important durant la divuitena centúria, en la qual la fàbrica fou sobrealçada i ampliada amb algunes construccions afegides als murs septentrional i meridional, que li donaren interiorment planta de creu.
El campanar, una esvelta torre amb teulat a quatre vessants, s’alça a l’extrem sud-oest del temple, i estotja una campana amb una inscripció datada el 1649.
L’absis manté en bon estat l’estructura romànica, malgrat que roman parcialment amagat per la sagristia adossada en temps moderns a la banda de migjorn; conserva la cornisa, i al centre hom pot veure una finestra cegada.
A migdia s’obre la porta d’accés al temple, refeta al segle XVII, la qual té gravada en la clau de dovella una interessant inscripció amb caràcters gòtics que es refereix a les obres fetes al temple a causa de les destruccions ocasionades pels terratrèmols.
Pel fet de tractar-se d’una església sota l’advocació de sant Martí, la portalada té clavades diverses ferradures com a presentalles ofertes al sant. (MLIR)
Bibliografia
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas…, vol. XII, Olot 1902, pàgs. 197, 213, 217, 422, 453, 520-522; vol. XVII, Olot 1909, pàg. 194 i vol. XIX, Olot 1908, pàgs. 265-266.
- Joaquim Botet i Sisó: Província de Gerona, dins Geografia General de Catalunya, Barcelona s.d., pàg. 747.
- Josep Rius i Serra: Rationes decimarum Hispaniae, vol. I, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1946, pàg. 76 i 89.
- Josep M. Pons i Gurí: Nomenclátores de la diócesis gerundense en el siglo XIV, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, Girona 1964-65, pàg. 68.
- Josep Murlà i Giralt: La Vall de Bianya, “Amics de la Vall de Bianya”, Olot 1979, pàg. 25-26.
- Josep Murlà i Giralt: Guia del romànic de la Garrotxa, Olot 1983, pàg. 104. (MLIR)