Resultats de la cerca
Es mostren 4222 resultats
Víctor Iranzo i Simón
Literatura catalana
Poeta.
Residí des dels dotze anys a València, on formà part de l’Ateneu Científic i Literari Fou un dels fundadors de Lo Rat-Penat 1878 i de l’Ateneu Mercantil 1879 Comerciant afeccionat a la literatura, el seu primer llibre de poemes, en castellà, fou Flores sin aroma 1872 Obtingué la flor natural pel poema La dona valenciana als Jocs Florals de València del 1885 i dedicà diverses composicions a les reines de la festa Pòstumament, la seva obra poètica s’aplegà a Poesies 1900, amb pròleg de Llorente i diversos escrits d’homenatge, i a Lectura Popular 1916
,
Anna Aguilar-Amat
Literatura catalana
Poeta, traductora i professora universitària.
Poeta d’aparició tardana, va guanyar el premi Carles Riba 2000 amb el seu primer llibre publicat Trànsit entre dos vols 2001 En ràpida successió han seguit dos poemaris més Música i escorbut 2002 i Petrolier 2003 El 2002 va publicar Coses petites , un poemari escrit a quatre mans amb Francesc Parcerisas, i el 2006, Jocs de l’oca La seva poesia sorprèn per una radical autenticitat, que es manifesta a través d’una especial combinació de narrativitat i lirisme, amb imatges de gran originalitat En collaboració amb Francesc Parcerisas ha publicat l’assaig El placer de la lectura 2004
Coleta Planas
Literatura catalana
Poeta.
Filla de pares catalans mare rossellonesa, va fer els estudis superiors a Tolosa, abans d’establir-se a Vinçà Conflent, lloc d’origen dels seus avis Consellera pedagògica de català, s’interessà per la poesia i guanyà premis regularment als Jocs Florals Mestre en gai saber, va publicar els reculls poètics Muralles pintades de blau 1995 i Carrer i dona hort 2006 També és l’autora de llibres de narrativa breu infantil Llum fill del sol i de la lluna 1994 i Arquet de mar 1995 Ha fet un treball d’investigació sobre Albert Saisset, Un Tal , i ha collaborat a diverses revistes
nasard
Música
En l’orgue, joc labial de mutació, de la talla de les flautes, amb la qualitat de poder ser afinat en tots els harmònics dels seus sons fonamentals, inclosos els de l’octava.
Generalment es troba en la tessitura de quinta 5’1/3, 2’2/3, 1’1/3, excepcionalment en 10’2/3 gran nasard També en la tessitura de tercera 1’3/5, en l’orgue francès sovinteja com a grand tierce 3’1/5 En l’orgue català i castellà és freqüent l' octava nasarda 4' i el nasard quinzena 2' La seva síntesi origina els diversos jocs de corneta El terme sembla provenir de la paraula holandesa nazaat , que significa ’el del darrere', és a dir, el que s’acostumava a posar darrere el Praestant el del davant M Praetorius 1619 l’atribueix al caràcter ’nasal’ que té el timbre d’aquest joc
Joan Collado
Literatura catalana
Poeta i col·loquier.
També es dedicà a la pintura, predominantment a la decoració d’esglésies Publicà l’opuscle Poesies valencianes 1755, que recull composicions de circumstàncies i poesies dedicades a la commemoració del tercer centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer Algunes d’aquestes obres són interessants pels jocs retòrics que contenen sonets amb eco, romanços amb paronomàsies, rimes difícils, diccions monosillàbiques, etc Li són atribuïts, també, diversos colloquis, que foren editats sense nom d’autor, el més conegut dels quals és el Colloqui entre els gossos de la portada de Sant…
Josep Franquet i Serra
Literatura catalana
Poeta.
Redactor de la revista “La Vetllada” i collaborador de la “Revista de Gerona” i de “L’Orfeonista”, estigué vinculat als postulats del regionalisme i va ser un destacat membre de l’Associació Literària de Girona Escriví alguns poemes lírics, composicions històriques i goigs de factura tradicionalista i conservadora, d’escàs valor, amb els quals concorria a molts certàmens i celebracions floralesques El 1904 va guanyar la flor natural als Jocs Florals de València Fruit de la relació que va mantenir amb personalitats de l’època, s’han conservat quinze cartes que li va adreçar Jacint…
Josep Munteis i Bracons
Literatura catalana
Poeta.
Fou regidor per Acció Catalana Publicà A la vora del camí 1923, que a l’època va ser qualificat d’impressionista, i La quietud del pendís 1926, poesia catòlica que pren com a fil conductor un dia de camí per la natura, correlat de la vida que en caure la nit acaba donant pas a «una altra nova vida» El volum duu un pòrtic de Tomàs Garcés, poeta amb l’obra del qual té moltes similituds El volum dels Jocs Florals de Barcelona del 1975 publicà els seus Poemes de la llum a l’exili , de llenguatge més abstracte i menys musical
Alexandre Sánchez Giménez
Esgrima
Tirador i directiu.
Membre dels clubs Sala del Tiro Nacional i del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, es proclamà sis cops campió d’Espanya individual en espasa 1930, en floret 1935 i en sabre 1925, 1931, 1933, 1935 Fou internacional amb la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de París 1924, en què participà en la prova de sabre per equips Com a directiu fou membre de la junta directiva de la Federació d’Esgrima de Catalunya També formà part de la junta de govern de la Federació Nacional d’Esgrima, que representà el Comitè Olímpic Espanyol
Isidre Sala Puigdevall
Futbol
Futbolista i entrenador.
Es formà a la Unió Esportiva Figueres, fitxà pel Girona Futbol Club 1963-76 i esdevingué un dels jugadors més emblemàtics de la història del club Defensa central, l’edició 1963-64 fou elegit el millor jugador d’aquesta posició en la tercera divisió Fou cinc vegades internacional olímpic i participà en els Jocs de Mèxic 1968 Arran de la seva retirada, el 1976 fou objecte d’un homenatge en el decurs del qual la federació catalana li atorgà la medalla d’argent al mèrit esportiu Com a entrenador dirigí, entre d’altres, l’Olot, el Figueres i el Lloret
Francesc Sindreu Pons
Tennis
Tennista.
Fou campió de Catalunya individual 1924, 1932, 1933, de dobles 1927, amb A Juanico 1929, 1930, 1931, amb E Maier i de dobles mixtos 1925, amb ML Marnet 1926, amb R Torras 1933, amb Y Chailly 1934, amb MC López de Lerena Fou dues vegades campió d’Espanya individual 1926, 1928, tres de dobles 1929, 1932, 1934, amb E Maier, i una en dobles mixtos 1930, amb ML Marnet Participà en els Jocs Olímpics de París 1924, en el Campionat del Món en pista coberta de Barcelona 1923 i en el torneig de Wimbledon 1929, entre d’altres