Resultats de la cerca

Formada a l’escola de marxa de Viladecans, feu el pas a l’elit amb Josep Marín com a tècnic Competí sempre amb el Club Natació Barcelona Inicialment, també participà en proves de fons i mig fons i obtingué la victòria en la segona edició de la Cursa d’El Corte Inglés 1980 Fou campiona d’Espanya júnior de 5 km en pista 1984, 1985 i d’Europa ex aequo amb Mari Cruz Díaz, en la mateixa distància 1985 En categoria absoluta fou diverses vegades campiona de Catalunya 1985, 1986, 1989, 1990 i d’Espanya 1985, 1988, 1989, 1990, 1993 de 10 km en ruta També obtingué el títol estatal de 10 km…

S’inicià com a davanter al Club Patí Tordera, i posteriorment es reciclà com a defensa mig, posició en què arribà a ser considerat el millor del món Fou dues vegades campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1978, 1979 El mateix 1979 debutà amb l’absoluta i es convertí en el líder del Tordera que, en la seva primera temporada a divisió d’honor, fou subcampió de Lliga Fitxà pel Hockey Club Liceo de la Corunya 1980-81, el Futbol Club Barcelona 1981-87 i el Club Esportiu Noia 1987-91, i acabà la carrera al Tordera 1991-95 Guanyà cinc Copes d’Europa 1982-85, 1989, sis…

Davanter, a disset anys debutà amb el primer equip del Futbol Club Barcelona a la divisió d’honor Un any després s’incorporà definitivament al primer equip com a defensa mig Jugà amb el Barça fins el 1987, els últims anys com a capità, i guanyà nou Lligues 1974, 1977-82, 1984, 1985, set Copes d’Espanya 1975, 1978, 1979, 1981, 1985, 1986, 1987, nou Copes d’Europa 1974, 1978-85, una Recopa d’Europa 1987, sis Supercopes d’Europa 1981-86, un Mundial de clubs 1983 i dues Copes de les Nacions de Montreux 1980, 1982 Amb la selecció espanyola júnior guanyà un Campionat d’Europa 1974, i…

Fundada el 1928, durant els primers anys organitzà cursos i conferències sobre geografia, topografia, arqueologia i fotografia Publicà el Butlletí de l’entitat 1931-36 Tenia les seccions feminal, d’estudis, d’atletisme i d’infants, a les quals s’afegí, el 1934, la d’esports de neu Després de la Guerra Civil, reprengué les activitats el 1940 amb una única secció d’atletisme, a la qual es van afegir posteriorment les d’excursionisme, d’esquí, de tennis de taula i de columbofília Es divulgaren estudis i articles científics a càrrec sobretot de Josep M Puchades i Salvador Llobet A partir del 1955…

Situació Una vista exterior de l’església de Santa Eugènia de Saus, des del costat de migjorn Hom hi pot veure l’absis, el mur del qual és totalment opac i, curiosament, sense cap finestra F Tur L’església parroquial de Santa Eugènia de Saus es dreça a la part més enlairada de l’interessant nucli d’aquest petit poble, al seu extrem de llevant Mapa 296M781 Situació 31TDG983646 Un curt ramal comunica el poble de Saus amb la carretera d’Orriols a l’Escala La clau de l’església es guarda en una casa del poble Història A la façana de l’església de Santa Eugènia de Saus, dins una petita fornícula…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des de migjorn És un edifici del segle X, una mica posterior al de Sant Vicenç d’Enclar i al de Santa Coloma D’esquerra a dreta hi és visible el cos d’edifici identificable amb un pòrtic cobert i un cor, la nau i la capçalera, trapezial, a llevant J Vigué L’església de Sant Romà dels Vilars, pertanyent a la parròquia d’Escaldes-Engordany, del quart de les Escaldes, es troba adossada a la falda del pic de Padern, a 1 861 m d’altitud, al costat dret de la Valira Situació x 1°32′15” — y 42°31′00 Per a arribar-hi cal seguir uns 1 100 m la carretera…

Situació Una vista general del nucli de població arrecerat a la muntanya i dominat per l’església, situada a la part més alta J Vigué Sant Miquel de Fontaneda, església titular del poble homònim, situat a 1 293 m d’altitud, vora el riu de Fontaneda, afluent, per la dreta, de la Valira, que neix al pla de Mossets, pertany a la parròquia de Sant Julià de Lòria Situació x 1°27′45” — y 42°27′15” Hom arriba a Fontaneda des de Sant Julià de Lòria, població de la qual dista uns 5 km, per carretera vers el sud-oest la carretera és asfaltada i en bones condicions, bé que molt desnivellada, com la…

Situació Arcs adossats a la penya a fi de sustentar l’antic camí medieval que salvava el congost de Tresponts T Pollina És situat en el congost del mateix nom de la vall del Segre, entre la Reula i Organyà Mapa 34–11253 Situació 31TGC637790 Les restes es troben dins de dos termes municipals el de Noves de Segre fins al pont de la Torre, i la resta dins del de Fígols i Alinyà La carretera C-1313 travessa tot el conjunt, des d’Organyà fins a la sortida del congost Història El camí de Tresponts formava part del que sembla un ambiciós projecte de comunicació Segurament, abans de la construcció…

Situació Vista exterior de l’església des del sud-oest Hom hi pot veure la façana amb el campanar, fruit d’una reforma duta a terme el segle XVII És una petita nau rematada, vers tramuntana, per un absis semicircular, amb l’eix sensiblement desviat, que constitueix un exemplar singular dintre el conjunt d’esglésies romàniques de Catalunya A Mazcuñan-F Junyent La capella dona nom a la petita barriada de Sant Cristòfol, situada a la banda nord-occidental del terme, delimitada vers llevant per les serrades agulles montserratines Long 1°49’09” — Lat 41°38’20” Hom hi pot anar per la carretera de…

Situació Bonic campanar d’estructura romànica, l’element més destacat de l’antic temple romànic que, amb alguns fragments de murs, es va aprofitar en la nova església bastida entorn del 1628 ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Vicenç de Rià és a la part baixa del poble de Rià, a la riba esquerra de la Tet, 2 km a l’oest de Prada de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 36” N - Long 2° 24’ 5” E Per a arribar a Rià cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent Història Tot i que la villa de Rià és coneguda des del segle IX, de la seva parròquia no se’n sap res…