Situació
Bonic campanar d’estructura romànica, l’element més destacat de l’antic temple romànic que, amb alguns fragments de murs, es va aprofitar en la nova església bastida entorn del 1628.
ECSA - A. Roura
L’església parroquial de Sant Vicenç de Rià és a la part baixa del poble de Rià, a la riba esquerra de la Tet, 2 km a l’oest de Prada de Conflent.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 36’ 36” N - Long. 2° 24’ 5” E.
Per a arribar a Rià cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent.
Història
Tot i que la villa de Rià és coneguda des del segle IX, de la seva parròquia no se’n sap res fins al segle XII. El 9 de novembre de l’any 1134, Udalgar de Castellnou, bisbe d’Elna, cedí a l’abat Gregori de Sant Miquel de Cuixà, a títol de transacció, l’església de Sant Vicenç de Rià (Sancti Vicentii de Arriano), en canvi, dels drets que tenia el monestir sobre l’església de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí.
Amb aquest pacte es completà el domini que l’abadia de Cuixà posseïa sobre Rià des del segle IX, i que s’anà incrementant posteriorment. La senyoria de Rià, amb el seu castell i la seva parròquia, estigué en poder dels monjos de Cuixà fins a la fi de l’antic règim.
A l’actual església resten el campanar i altres sectors de construcció romànics, però va ser molt transformada, pràcticament del tot reconstruïda, al segle XVII, i s’hi afegiren o modificaren parts al segle XVIII. Ha conservat retaules barrocs força notables.
Església
Plantes i alçat dels tres pisos del campanar romànic.
R. Mallol
L’església parroquial de Sant Vicenç de Rià fou completament modificada al segle XVII: l’any 1628 figura, en baix relleu, a la dovella clau del portal de la façana principal, a ponent, que és fet amb marbre rosa. Altres reformes són encara posteriors, com demostra la data del 1701 gravada en un carreu angular —també de marbre— d’una capella del costat septentrional.
Com a testimoni més notable del temple d’època romànica es dreça un campanar de torre, amb decoració de tipus llombard, encara ben sencer.
Dins la resta del conjunt de l’església, són escasses les pervivències romàniques que es poden observar, incorporades a l’obra de reconstrucció, sempre a l’exterior, ja que els elements interiors resten amagats per capes d’arrebossats, pintures i els retaules barrocs que són força interessants.
A la façana de ponent, a l’esquerra de la portada, fins a l’angle nord-oest de l’edifici, hi ha un espai de parament romànic, el qual es diferencia de la resta del mur pertanyent a la reconstrucció esmentada. Aquest fragment constructiu, romanalla del temple anterior, té una llargada d’uns 5 m i ateny una alçada d’uns 4 m. L’aparell és fet amb blocs de pedra només trencats, principalment de granit, de formes allargassades a manera de carreuons, que s’afileren força regularment. Hi ha rastres d’incisions en el morter de les juntures, que a més eren ressaltades. Es tracta d’un aparell característic del segle XI.
Per sobre dels cossos d’edificació afegits a tot el mur meridional —una casa a l’extrem oest i, a continuació, capelles i una sagristia—, sobresurt poc menys de la meitat superior del mur de la nau. El seu parament presenta un aparellat romànic, de carreuons, pràcticament idèntic a l’esmentat suara. Se n’exceptua el sector proper a la cantonada sud-oest, que ja correspon a la reconstrucció. S’hi mantenen tres finestres romàniques de doble biaix i arcs de mig punt fets amb dovelles curtes i sense poliment. Només resten visibles en la seva part superior. Una altra finestra, ja dins el dit sector de ponent, és d’època posterior.
Sota dels arrebossats i els afegitons diversos, indubtablement deuen existir altres parts pertanyents a l’església romànica.
El campanar romànic es dreça al costat de tramuntana de l’església. És una torre de planta quadrada, o més exactament trapezoidal, ja que el costat sud té gairebé mig metre menys que els altres tres, els quals fan 5 m de llargada.
Es tracta d’un petit campanar de tipus llombard, esvelt i ben proporcionat. Consta de tres pisos. En els dos primers hi ha una sola obertura al centre de cada façana. Són obertures d’un sol biaix, rectangulars, estretes i molt altes; tenen aspecte de sageteres de grans dimensions. Al pis superior, a cada façana, hi ha un finestral gran, simplement d’un sol arc de mig punt.
La decoració de les façanes és definida per dos frisos d’arcuacions entre les grosses lesenes angulars. Un fris és situat a la part superior del mur i l’altre entre els dos pisos inferiors. Tots els frisos de la part alta consten de cinc arcuacions, mentre que els inferiors tenen quatre arcuacions a les façanes est i oest, i cinc arcuacions a la façana nord (al sud la torre queda afegida a l’església i aquest fris resta amagat o és destruït).
El campanar té un coronament piramidal molt destacat, amb coberta de lloses de pissarra, actualment capçat per un element de forja per a campanes afegit tardanament. En origen, l’interior de la torre ja tenia trespols de fusta.
A totes les façanes es manté una capa d’arrebossat segurament d’origen força antic. Com a les parts romàniques subsistents de l’església, l’aparell és de carreuons o blocs de pedra trencats a cops de maceta, de formes allargades, els quals s’afileren de forma força homogènia, lligats amb morter que resta ben visible en els junts. Els abundants forats quadrangulars, per a bastides, s’hi distribueixen en alçades regulars.
No tots els elements originaris del campanar s’han conservat sencers o inalterats. Exteriorment, l’única façana que té totes les obertures visibles és la de llevant. Totes les altres en tenen alguna de tapiada o malmenada. El pis baix ha perdut les obertures de ponent i de migdia, en ésser reconstruïda l’església que s’hi adossa. També ha d’ésser d’època posterior el basament de talús, molt potent, el qual recorda, en una dimensió més reduïda, el que hom va construir al campanar de Sant Miquel de Cuixà.
És una mostra de campanar llombard del segle XI, tant per la decoració arquitectònica com per l’aparell petit i força regular. Dins de la dita tipologia és una obra de marcada senzillesa, però ben resolta.
Cal notar que els característics finestrals biforats existents en els pisos alts de molts cloquers d’aquesta època i tipologia, aquí són obertures simples, d’un sol arc, com les que trobem més sovint en els pisos baixos dels campanars grans i evolucionats.
Forja
Conjunt de la ferramenta de la porta de l’església, amb peces llises i planes.
ECSA - A. Roura
Detall de la ferramenta de la porta de l’església.
ECSA - A. Roura
En els dos batents de fusta de la porta d’entrada a l’església de Sant Vicenç hi han estat clavetejades diverses peces procedents d’un conjunt de ferramenta romànica, o bé de tradició romànica.
Hi trobem els característics jocs o cintes horitzontals que desenvolupen dobles volutes a cada extrem, les quals es cargolen en sentit oposat; a més, hi ha un altre parell o dos de volutes semblants situats al centre de cada cinta o tija.
Aquestes peces són completament planes i llises, sense estries o acanaladures. S’han conservat fins a nou jocs del tipus esmentat, sencers o bé amb algun element perdut. A més hi ha altres tres cintes semblants, però més estretes, amb volutes petites i poc cargolades situades únicament en un dels extrems i al mig de cada peça.
El conjunt es completa amb dos tiradors d’anella. Les anelles són grosses i llises; pengen d’uns cenyidors que tenen la superfície estriada. Els claus que fixen les peces són de cabota rodona i gran, o bé més petits i de cabota piramidal. (JBH)
Bibliografia
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàg. 332
- Abadal, 1954-55, VIII, doc. 9, pàgs. 248-250
- Ponsich, 1980*, pàg. 118
- Cazes, 1990, pàg. 61