Situació
Una vista exterior de l’església de Santa Eugènia de Saus, des del costat de migjorn. Hom hi pot veure l’absis, el mur del qual és totalment opac i, curiosament, sense cap finestra.
F. Tur
L’església parroquial de Santa Eugènia de Saus es dreça a la part més enlairada de l’interessant nucli d’aquest petit poble, al seu extrem de llevant.
Mapa: 296M781. Situació: 31TDG983646.
Un curt ramal comunica el poble de Saus amb la carretera d’Orriols a l’Escala. La clau de l’església es guarda en una casa del poble.
Història
A la façana de l’església de Santa Eugènia de Saus, dins una petita fornícula, hi ha una làpida sepulcral datada l’any 1257. En les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 figura l’església de Saus. L’any 1316 fou redimit el bovatge de la parròquia de Saulibus pel comte d’Empúries Malgaulí. El 1319 consta que el cavaller Dalmau de Creixell tenia, pel bisbe de Girona, el delme d’aquesta parròquia.
L’església parroquial de Santa Eugènia de Saus és relacionada en els nomenclàtors de la diòcesi de l’any 1362, del final del segle XIV i d’èpoques posteriors. Ha mantingut fins als nostres dies aquesta funció parroquial.
El lloc de Saus, dins el comtat d’Empúries, pertanyia a la baronia de Verges. Quan l’any 1578 aquesta baronia passà a la corona, Saus es convertí en lloc reial.
Església
L’església de Santa Eugènia de Saus és d’una sola nau, capçada al costat de llevant per un absis semicircular, coberta amb volta de canó. A la nau la volta és apuntada i seguida; a l’absis, més baix i estret, té forma ametllada. La comunicació entre l’absis i la nau forma un doble plec apuntat, en gradació. L’arrencada de les voltes és senyalada per una cornisa de quart de cercle incurvat, seguida.
La il·luminació del temple s’aconsegueix per mitjà de finestres de doble biaix i arcs de mig punt. Una, de grans dimensions i vessants força amplis, s’obre al centre del frontis. Una altra, més petita, es troba al mur meridional de la nau, vers el seu extrem de llevant; té l’arc intern marcadament avançat, ja que s’obre a l’inici de la curvatura de la volta. Una obertura de la mateixa tipologia, però molt petita, és situada al mur de capçalera de la nau, sobre l’arc presbiteral.
Cal remarcar, com a detall força inusual, que al fons de l’absis no hi ha cap finestra; el seu mur semicircular és totalment opac. Potser aquesta singularitat s’explica per la diferència de nivells entre el paviment interior de l’església i el terreny exterior en aquest costat de llevant. L’alçada d’aquest darrer probablement hauria dificultat l’obertura d’una finestra a una alçada normal, en el parament de l’absis.
A la façana de ponent, a més del finestral esmentat, hi ha la porta d’entrada. És una porta que s’integra dins la tipologia corrent en el romànic avançat de les comarques nord-orientals catalanes. Consta de dos arcs de mig punt en gradació, amb dovellatge ben aparellat, que emmarquen el timpà i la llinda, monolítics i sense ornamentació. Un guardapols, a mena de motllura incurvada, ressegueix l’arc extern i enllaça amb una altra motllura de la mateixa forma que crea les impostes dels arcs i continua, horitzontalment, entre la llinda i el timpà.
Una creu llatina, en relleu simplement motllurat, corona el conjunt de la porta sobre el punt de la curvatura del guardapols. Una altra motllura horitzontal destacada forma un coronament d’aquesta creu.
A l’esquerra de la porta, en el parament, hi ha una fornícula enlairada, d’arc de mig punt monolític, dins la qual hi ha la làpida del segle XIII abans esmentada.
Aquesta austera però elegant façana té al damunt un campanar d’espadanya de tres pilastres closes per dues àmplies arcades de mig punt. El campanar quedà incorporat en els murs de l’obra de fortificació més tardana que es dreça sobre l’església; les seves obertures donen a l’interior d’aquest espai superior fortificat. Sobre la façana, el mur defensiu presenta un seguit de merlets rectangulars i, al centre, un matacà, elements ben conservats.
L’església de Santa Eugènia de Saus fou construïda enterament amb carreuada. L’aparell és fet amb carreus grans, ben escairats i polits, disposats amb perfecta regularitat. A la nau i a l’interior el material emprat és la pedra calcària i el conglomerat que tenen una coloració grisa molt clara; s’hi barreja, només esporàdicament, algun carreu de pedra sorrenca i de color molt fosc. En canvi, aquesta darrera, és la pedra que fou utilitzada majoritàriament al parament exterior de l’absis i a l’espadanya.
Les voltes són construïdes també amb carreus ben treballats que formen unes filades longitudinals a la nau i a la volta de l’absis, uns semicercles concèntrics.
La cornisa exterior, a ambdós costats de la nau i a la capçalera, és també de quart de cercle incurvat.
Als murs laterals de la nau i també a la seva volta hom pot observar un canvi en l’aparell. El trencament se situa, aproximadament, a la meitat de la llargada de la nau. Les filades queden interrompudes, sense enllaçar a una banda i a l’altra d’aquest punt, on, fins i tot, s’originen unes esquerdes verticals en el parament. Al sector de llevant, —part oriental de la nau i l’absis—, els carreus són una mica menys polits i el morter que els uneix resta més visible que a la meitat occidental de la nau.
Aquesta particularitat sembla indicar l’existència de dues etapes dins el procés de construcció de l’església. Malgrat aquesta diferència, no gaire destacada, en la talla dels carreus i disposició de l’aparell, és evident que l’edifici presenta una clara unitat formal i estilística. És molt possible que calgui atribuir-la a una interrupció temporal de l’obra, potser de poca durada, ja que no hi hagué cap canvi en la concepció arquitectònica. Cal suposar que la construcció quedà interrompuda, un temps indeterminat, quan ja era bastit l’absis i la meitat de la nau que li és propera.
L’església de Santa Eugènia de Saus, dins un tipus arquitectònic molt corrent en el romànic tardà d’aquestes comarques, ha d’ésser considerada, per diversitat de detalls, aixecada potser cap al final del segle XII o, molt més probablement, ja entrat el segle XIII. És molt possible que la làpida de l’any 1257, dins una fornícula que és molt ben lligada amb la resta del parament del frontis, sigui indicativa del moment aproximat de l’acabament de la construcció. És a dir, que la data d’aquesta làpida podria correspondre al final de l’etapa constructiva de la meitat occidental de la nau.
L’església destaca especialment per l’esveltesa del seu interior i per la composició de la façana. En el seu estat actual presenta alguns afegitons i reformes. A l’interior hi ha dos espais per a altars a cada costat de la nau, guanyats en el gruix dels murs. A l’extrem de ponent hom construí un cor sobre volta de creueria i en aquest lloc hi ha també l’escala que hi puja i que continua vers el terrabastall i l’obra de fortificació. Al costat nord-est de l’edifici, entre la nau i l’absis, hi fou afegida una sagristia.
L’estructura afegida a l’església romànica més aparent, de més consideració, és la fortificació que es dreça al damunt. A més dels elements que coronen el frontis, hi ha alts murs espitllerats sobre la nau, els quals a l’absis creen un volum de més alçada, a manera de torre de defensa semicircular. Aquesta obra defensiva, força ben conservada, pot ésser considerada probablement dels segles XIV o XV; dóna al temple un aspecte de petit castell. La seva silueta és la senya d’identificació del poble i del paisatge de la rodalia.
Bibliografia
- Joan de Noguer Olivas: Notes sobre una excursió a Saus, Llampaves y Vilahur, “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya”, núm. 98, març de 1903, pàg. 76.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, Pàgs. 312-313.