Resultats de la cerca
Es mostren 40705 resultats
Sant Marçal (Santa Coloma de Farners)
Art romànic
Aquesta capella o ermita és situada al sud-est del municipi, sobre el mas de Can Corbet, en un petit puig L’edifici actual, precedit d’un bonic atri, fou reedificat al segle XVII No en coneixem notícies antigues però pel seu titular i la seva situació és molt probable que fos dreçada en època romànica
Sant Salvador de Claret (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Al nord del municipi de Sant Fruitós de Bages, prop del santuari de Santa Anna de Claret, hom localitzà, l’any 1987, arran d’una explanació de les terres d’un camp per una excavadora, les ruïnes d’aquesta església romànica, citada documentalment l’any 1063, i també part de la necròpoli que tenia al seu entorn
ball de l’esquerrana
Dansa i ball
Dansa popular catalana de parelles.
Té moltes variants, entre les quals es destaquen la de dos punts i la de tres A vegades tenia acompanyament de pandero Es balla a diverses localitats del Pallars, la Ribagorça i l'Alt Urgell, entre d'altres a Esterri d'Àneu Pallars Sobirà i Castellciutat, poble del municipi de la Seu d'Urgell Alt Urgell
Marató d’Empúries
Atletisme
Competició de marató que se celebra des del 2003 amb sortida i arribada a l’Escala.
La primera edició l’organitzà el Patronat Municipal d’Esports de l’Escala i la Comissió Marathon Catalunya Des de llavors l’organització ha anat a càrrec de l’Ajuntament del municipi, amb sortida i arribada al conjunt monumental d’Empúries Els anys 2007, 2008, 2010, 2011 i 2012, acollí el Campionat de Catalunya de marató
Xelva
Xelva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El seu extens terme s’allarga 30 km de N a S des dels contraforts meridionals de la serra de Javalambre fins a la serra d’El Negrete, límit amb la Plana d’Utiel, que durant segles fou frontera amb Castella El Túria travessa el terme fortament encaixat d’W a E parallel a aquest corre el seu afluent per l’esquerra, el riu de Xelva o de Toixa dit rambla d’Arquela a la capçalera, que neix el vessant meridional de la serra d’El Sabinar, dins el terme d’Alpont, i que s’uneix al seu collector a Domenyo, després de passar per Toixa, Xelva i Calles, d’un curs més obert que el Túria Són nombroses les…
Begur

Detall del nucli antic al voltant de l’església de Sant Pere i, al fons, les restes del castell de Begur
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat al massís de Begur.
Situació i presentació Per tot el costat de llevant i al NE limita amb la mar, en un tram de litoral alt i escarpat al N limita amb el municipi de Pals, a l’W en part amb Regencós i al S i SW amb Palafrugell Es troba al centre de la franja litoral de la comarca i comprèn gairebé tot el sector muntanyós del massís de Begur, extrem septentrional de la Serralada Litoral El massís, format per calcàries, roques metamòrfiques i granits, culmina al puig de Son Ric, a 323 m d’altitud, i en el seu contacte amb la mar forma una successió d’entrades i sortides, de cales i de puntes, amb grans penya-…
la Morera de Montsant

Accés al recinte de la cartoixa d’Escaladei, a la Morera de Montsant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació És el més extens del Priorat històric i el segon de l’actual divisió comarcal Limita amb Ulldemolins N, Cornudella de Montsant E, Poboleda i Torroja del Priorat S, la Vilella Alta i Cabasseres SW, Margalef NW i toca en un punt a Porrera S Es troba al sector septentrional de la comarca, entre el riu de Montsant que forma en una petita part el límit N i el riu de Siurana que corre al S en una estreta franja entre els veïns termes de Cornudella i Poboleda i comprèn una gran part del massís de Montsant, amb els seus punts culminants la Roca Corbatera 1163 m a l’extrem de…
Virà
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, que s’estén per les valls de capçalera de la Matassa: la vall de la ribera de Boissavila, que davalla del roc de Boissavila (1.247 m alt) i del serrat Naut (1.310 m alt), a la divisòria d’aigües amb la vall de Santa Creu (de l’actual departament llenguadocià de l’Aude), i la riera de Virà, que davalla del coll de l’Espinàs (1.050 m alt), que comunica aquesta vall amb Sornià.
Les dues rieres s’uneixen al molí de Perles, prop de Fossa, per formar la Matassa Gran part del terme és boscada, especialment el sector meridional i oriental, que forma part del gran bosc de Boissavila el 60% del terme a la capçalera de la riera de Boissavila hi ha els refugis forestals de Ròcabruna i Gastepà La superfície agrícola és de 49 ha 4% del territori, 30 de les quals de pastures i farratge, 8 de cereals, 9 de vinya, 1 d’arbres fruiters i menys d’una de patates El cens ramader dóna 76 caps d’oví i 51 de cabrum El poble , que agrupa la poca població del municipi, és…
Alfara de la Baronia

Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, al límit amb l’Alt Palància (i amb la zona de llengua castellana del País Valencià), entre el riu Palància, al N, i la serra Calderona, al S.
El territori és drenat, a més, per la rambla d’Àrguines, que desemboca al Palància en aquest terme Hom distingeix una part plana, a la vall del riu, intensament conreada, i una zona muntanyosa coberta de pinedes, de propietat municipal, a més d’una zona intermèdia ocupada per conreus de secà, allà on l’aigua no arriba o on el terreny comença a ésser accidentat El sector forestal ocupa 350 ha un 30% de la superfície del terme al regadiu 85 ha dominen el conreu de tarongers 56 ha i l’horta Les terres de secà ocupen 665 ha el 57% de la superfície del terme i hi dominen…
Bot

Ermita de Sant Josep, a Bot
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Terra Alta, situat en un terreny muntanyós accidentat pels vessants orientals de la serra de Pàndols i els occidentals de la serra dels Pesells.
Situació i presentació El municipi de Bot, d’una extensió de 34,94 km 2 , és situat a ponent del cap comarcal Limita al NE amb Gandesa, al SE amb Prat de Comte, al SW amb Horta de Sant Joan, a l’W amb Caseres i al N amb Batea i part del terme de la capital comarcal Es troba entre els darrers contraforts occidentals de la serra de Pàndols inclosa dins el PEIN Serres de Pàndols-Cavalls, els de llevant de la serra de Volendins, que a Bot en diuen de Malandins, i la Molleta, i els orientals de la serra dels Pesells, a ponent, al límit amb el municipi de Caseres A tramuntana, el terme és…