Resultats de la cerca
Es mostren 3632 resultats
campanya de Leucata
Història
Operació de guerra empresa pels exèrcits de Felip IV de Castella, a l’estiu del 1637, contra Leucata (Llenguadoc), vora Salses (Rosselló), al nord de la frontera catalana.
La campanya, ideada pel comte duc d’Olivares en el marc de la guerra contra França, tenia per objecte de dur la guerra a l’àrea catalana per tal de forçar els catalans a intervenir-hi Abans, però, que la majoria de contingents catalans poguessin arribar-hi, els francesos trencaren el setge de Leucata 27 de setembre i obligaren les tropes castellanes a retirar-se
BA
Sigla de la seca de Barcelona emprada als escuts d’or i als seus múltiples dits «de la creueta» encunyats des de Felip V fins a Carles III.
Apareix també a les monedes de 50, 25 i 5 ptes encunyades a Barcelona l’any 1957
Josep Barberà
Música
Compositor, deixeble de Felip Pedrell al conservatori del Liceu de Barcelona, d’on més tard fou professor de composició i d’orquestració i, del 1931 al 1938, director.
Féu alguns estudis sobre la cançó popular Edità un Curso de melódica, interessant per a la pedagogia musical del seu temps, un Tratado de armonía i Cuatro lecciones de alta teoría musical Compongué música per a orquestra i per a piano i cançons
El País Valencià
Historiografia catalana
Obra de Felip Mateu i Llopis publicada a València l’any 1933 i convertida en un manual d’ús per als qui s’iniciaven en el valencianisme polític.
Els grups nacionalistes valencians de la Segona República eren molt entusiastes, però no tenien els coneixements elementals de la història i la geografia del seu territori Mateu i Llopis, aleshores un jove doctor en història de trenta-dos anys, confegí una petita obra destinada a examinar «allò que fon, i allò que és el País Valencià», i posà les bases preliminars per a un posterior estudi en profunditat de la història valenciana, estroncat, com tantes altres iniciatives, per la dictadura de Franco L’obra consta d’una breu introducció, deu capítols i un curt epíleg El pes de la història…
Arràs
Capital del departament francès del Pas-de-Calais, a l’Artois, situada vora el Scarpe.
Antiga capital de l’Artois i centre comercial i mercat agrícola de les planes septentrionals franceses, s’ha desenvolupat molt ràpidament, sobretot com a nucli industrial de la regió construccions mecàniques, metallúrgia lleugera, alimentació i és el centre d’una aglomeració de més de 300000 h És seu d’una escola d’agricultura Nus de carreteres i petit port fluvial sobre el Scarpe Antiga capital dels celtes atrèbats anomenada per Cèsar Nemetacum o Nemetocenna Devastada al segle IX pels normands, esdevingué possessió dels comtes de Flandes des del segle IX fins al final del XII quan pel…
Turena
Província
Regió de França, antigament província, situada entre el Maine, al N, la Sologne, a l’E, el Poitou, al S i l’Anjou, a l’W.
Correspon des del 1790 al departament d’Indre i Loira i als confins dels de Loir i Cher, Indre i Viena uns 6 500 km 2 La capital i principal centre és Tours Comprèn l’extrem sud-oest de la conca de París i és formada per un baix altiplà 100 m travessat d’E a W pel Loira, el qual, amb els seus afluents Viena, Indre i Cher, hi ha obert àmplies valls La població viu bàsicament de l’agricultura i de la ramaderia, molt important Els conreus principals són els de la vinya, cereals, hortalisses i farratge al N hi són abundants els boscs de pins i castanyers Habitada en els temps preromans pels…
Besançon
Ciutat
Capital del Franc Comtat i capital del departament de Doubs, França, a la vora dreta del riu Doubs.
Centre industrial indústria de rellotgeria, de bicicletes, d’automòbils i de teixits és també coneguda com a estació balneària És nus de comunicacions carretera, ferrocarril i un centre d’ensenyament superior Université de Franche-Comté, fundada l’any 1961 Entre els seus monuments sobresurten la catedral de Saint-Jean, romànica i gòtica, el palau renaixentista Granvelle segle XVI, la casa de la ciutat segle XVI, l’edifici de la prefectura segle XVIII, d’estil Lluís XVI, i el teatre edificat per Ledoux 1778-84 El Musée des Beaux-Arts de Besançon conté, a més d’una secció d’arqueologia, un fons…
Ares dels Oms
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià; al límit amb Aragó i amb Castella, la frontera segueix, a molt poca distància, i al sud, el curs del riu d’Arcos.
El terme és accidentat per la serra del Sabinar mola de Santa Catalina, 1301 m alt del Mampedroso, 1203 m i és drenat pel Túria Les explotacions forestals cobreixen quasi el 60% de la superfície municipal la devesa d’El Rebollo, de propietat pública, és una pineda de 4500 ha La resta són conreus blat, sègol, ordi, vinya i pasturatges que són aprofitats pel bestiar oví Hom cria, a més, porcs d’engreix i animals de granja l’apicultura és important Les terres de conreu, força repartides, són explotades, principalment, pels propietaris 94% La població, que s’havia mantingut força estable entre el…
Lluís XV de França

Lluís XV de França en un retrat realitzat per Jean-Baptiste van Loo
© Heritage Malta
Història
Rei de França (1715-74).
Besnet de Lluís XIV Es casà amb Maria Leszczy´nska, filla del rei Estanislau I de Polònia Durant la seva minoritat fou regent el duc Felip d’Orleans Deixà el govern en mans de privats i ministres, i portà una vida mundana, enmig d’una cort fastuosa on les seves successives favorites, entre les quals destacaren la marquesa de Pompadour i Madame Du Barry, gaudiren d’un poder absolut Del 1726 al 1743 detingué el poder el cardenal Fleury, que matingué l’estabilitat interior i la pau europea, excepte en la participació en la guerra de Successió de Polònia 1733-38, a favor del sogre…
Espectacles i Audicions Graner

Fulletó d'Espectacles i Audicions Graner
Pintura
Nom amb el qual se celebraren sèries de representacions escèniques i de concerts, promoguts pel pintor Lluís Graner i Arrufí (que abans havia presentat un precedent: les Visions Musicals, a la Sala Mercè).
Els Espectacles foren presentats al Teatre Principal de Barcelona les temporades 1905-06 i 1906-07, i foren dirigits per Adrià Gual, substituït a mitjan 1906 per Modest Urgell El director musical fou Joan BLambert, i les decoracions, d’una gran qualitat, eren de M Moragas i S Alarma Els autors més notables posats en escena foren Molière, Goldoni, Verdaguer, Guimerà i J Carner, i els músics, Robert Schumann, E Grieg, G Bizet, Felip Pedrell, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa i Enric Morera Els èxits més notables foren La Fustots , de Carner, amb música de Schumann, La presó de…