Resultats de la cerca
Es mostren 2035 resultats
vall d’Hortmoier
Roures de la vall d’Hortmoier
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
cinglera del Far
Vista de la cinglera del Far
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Cinglera del municipi de Susqueda (Selva) que constitueix l'extrem oriental dels cingles de Tavertet.
Coronada a l'extrem SE, on hi ha el seu cim més elevat el Far , 1125 m d'altitud, pel santuari del Far
Jamestown
L’església de Sant Jaume, a Jamestown
Luke McKernan (CC BY-SA 2.0)
Ciutat
Capital i port del territori britànic d’ultramar de Santa Helena, Ascensió i Tristan da Cunha.
Sārnāth
Vista general de Sārnāth
Wilson Loo Kok Wee (CC BY-NC-ND 2.0)
Temple
Budisme
Lloc sagrat del budisme a l’estat d’Uttar Pradesh, Índia, 6 km al N de Benarés, on el Buda inicià la predicació.
Centre de peregrinació des del segle VI, fou destruït pels musulmans vers el segle XII En les seves restes arqueològiques segles III-XI dC hi ha representades totes les èpoques de l’art búdic Cal destacar-ne la columna d’Ašoka segle III aC, nombroses estàtues del Buda de Mathūra, entre les quals sobresurt l’enorme Bodhisattva del Bala, el stupa Okamekh segle VI del període dels Gupta, juntament amb tota la creació plàstica d’aquest període segles IV-VII, en què el cos humà és tractat amb una gran finesa de modelatge
cap Súnion
El temple de Posidó, al cap Súnion
Tilemahos Efthimiadis (CC BY-SA 2.0)
Cap
Jaciment arqueològic
Promontori de l’Àtica, conegut per ser l’indret on es troba un temple dedicat a Posidó.
Situat a l’extremitat SE de la regió, davant la mar de Mirto, és un espadat rocallós d’uns 60 m d’alçària que forma una península d’1 km de llargada, unida al continent per un istme d’uns 400 m Nucli estratègic important, era també el lloc que assenyalava als antics navegants l’arribada a la ‘Santa Atenes’ És coronat pel temple de Posidó, del qual resta una part de les columnes blanquíssimes i una part de l’ antis i de l’arquitrau de la prónaos Data, probablement, del temps de Pèricles També, al mateix indret, han estat excavats un temple més antic, restes d’uns propileus i d’un pòrtic, així…
Ca n’Oms de Beuda
Ca n’Oms de Beuda
Jordi Domènech i Arnau (CC BY-SA 2.0)
ombrel·la
A l’esquerra, ombrel·la d’una Cyanea capillata
Katja Schulz (CC BY 2.0)
Anatomia animal
Part eixamplada de les meduses, en forma d’ombrel·la més o menys convexa, que conté la cavitat gastrovascular, els conductes radials i les gònades.
Al voltant de tot el marge de l’ombrella hi ha un nombre variable de tentacles, de llargada variable i de caràcter sensorial o de captura de preses La part convexa dorsal exombrella no presenta cap estructura d’interès, mentre que a la part ventral subombrella hi ha una mena de mànec, el manubri , a l’extrem del qual hi ha la boca Sovint, l’ombrella presenta una fina membrana situada en posició ventral anomenada el vel
peix destral
Peix destral
Museum of Comparative Zoology, Harvard University (cc-by-nc-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels esternoptíquids, que no sol arribar als cinc centímetres de longitud total.
Té el cap i la part anterior del cos alts, molt comprimits lateralment i amb el caire inferior tan fi com el tall d’una fulla de destral, i la part posterior del cos és baixa i prima, comparable a un mànec de destral És proveït, a les parts laterals i inferiors anteriors del seu cos, de fileres de fotòfors La seva pell, extraordinàriament delicada, té una viva brillantor argentina als costats i a les zones inferiors i és blava a la resta Habita a les mars de la zona temperada i càlida, a bastant fondària, bé que, a causa de corrents verticals, hom el troba sovint en aigües superficials És…
sifó
Sortida del sifó de la Fònt de Vauclusa
Pommiebastards (CC BY-SA 2.0)
Geologia
Cavitat natural, totalment inundada d’aigua, típica dels carsts situats a la zona saturada.
Pot tractar-se d’un pou que baixa i després remunta en forma de V, com és el cas de la Fònt de Vauclusa font vauclusiana , o bé de galeries més o menys subhoritzontals, o bé d’una combinació dels dos tipus Aquestes cavitats són explorades pels espeleòlegs subaquàtics Als Països Catalans, el primer grup que s’hi dedicà fou l’ERE del Centre Excursionista de Catalunya, cap als anys cinquanta, i en foren els principals impulsors Subies i Godoy, que moriren a la fou de Bor
corquim
Detall d’una biga amb corquim
Rafel Miro (CC BY-NC-ND 2.0)
Abundor de corcs.