Resultats de la cerca

Autodidacte, el 1846 es casà amb Elizabeth Barrett Browning Influït per Percy Bysshe Shelley en les primeres obres, amb Dramatic Lyrics 1842 inicià els seus monòlegs dramàtics característics, en els quals el poeta parla a través d’un personatge històric o fictici Foren continuats amb Men and Women 1855, Dramatis Personae 1864 i, sobretot, amb The Ring and the Book 1868, on presenta des de diversos punts de vista un assassinat a la Florència del s XVII, tècnica imitada per Ezra Pound i Robert Lowell, i que s’anticipa a la psicologia moderna

El 1934 es traslladà a Madrid, on s’inicià en el periodisme i la literatura El 1941 tornà definitivament a Mallorca i fou un dels elements actius en la consolidació del diari Baleares De la seva producció en català destaquen la trilogia humorística Els nins 1951, Els homes 1954 i Les dones 1957 i algunes comèdies com Ses tietes 1959 i Quasi una dona moderna 1961, premi Ciutat de Palma 1960 En castellà escriví articles, assaigs periodístics, narracions, novelles i l’autobiografia También en Palma crecen los niños 1968

Situació Camí medieval empedrat que unia aquestes dues poblacions ECSA - A Villaró El camí que arriba fins a Arcavell travessant el coll d’Arques s’inicia a la part alta del poble Camí Aquest camí medieval de bast empedrat, ben conservat en força segments, arriba, amb alguna interrupció, fins a Arcavell La seva amplada no ultrapassa el metre cinquanta, i a la banda que dóna al torrent hi ha una mena de barana de protecció Als indrets més costeruts, l’empedrat del sòl s’ha disposat fent una mena d’esglaons

Inicià els estudis musicals a Granollers, i més tard els amplià a l’Acadèmia Granados Fou deixeble d’Enric Morera a Barcelona i de Vincent d’Indy a París Director de la Banda Municipal i del Conservatori de Música de Vic, dirigí també l’Orfeó Vigatà El 1922 es traslladà a Madrid per dedicar-se a la direcció d’orquestres de teatre En el catàleg de la seva obra es poden trobar diferents sarsueles, com El cant del pirata 1912 i La emboscada , estrenada al Teatro Avenida de Buenos Aires el 1929

Estudià amb Mateu Ferrer i fou escolà de la catedral del 1838 al 1843 Des del 1853, i almenys fins al 1870, fou professor de fagot a l’Orquestra del Teatre del Liceu El 1871 inicià la seva tasca pedagògica fent classes de solfeig al Conservatori del Liceu Compongué diverses obres religioses, entre les quals hi ha dues misses a tota orquestra, un miserere, un magníficat i lamentacions per a la Setmana Santa Fou autor també de peces ballables, i també d’alguna obra de tipus orquestral i de sarsuela en català

Inicià la seva formació a Armagh, i després l’amplià al Royal College of Music de Londres amb mestres com ChV Stanford i F Taylor El 1888 fou contractat com a professor d’harmonia al mateix centre, càrrec que combinà amb el de professor resident de diferents colleges de Cambridge Quan morí, Stanford el succeí Compongué opéras comiques - Pickwick Papers 1922-, odes i obres vocals amb acompanyament instrumental, interpretades als festivals anglesos de Leeds i Hovingham A més, publicà estudis sobre la cançó popular irlandesa i també obres religioses

La seva formació pianística s’inicià amb el mestre Joan B Pujol Amplià els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on obtingué, ex aequo amb Ricard Viñes, el primer premi de piano Assolí una gran notorietat en els concerts que oferí durant l’Exposició Universal del 1888 Alternà els recitals com a solista amb la funció de l’acompanyament pianístic, tant a Catalunya com en diversos països europeus, sovint amb el seu fill, el violoncellista Josep Ricart i Matas Fou professora de piano del Conservatori Superior Municipal de Música

S’inicià tocant en petits clubs del Greenwich Village i de Washington DC fins que, el 1971, fou descoberta per Chris Hillman L’any següent fou cridada a Los Angeles per a gravar el seu primer LP GP De nou a Washington, el 1973 formà la seva primera banda, dissolta el 1975 en formar-se la llegendària Hot Band Ha enregistrat vint-i-cinc àlbums i ha rebut nombrosos premis, entre els quals el Grammy a la millor collaboració de country amb veu, el 1999, per After the Gold Rush

Inicià una sèrie de reformes en l’orde benedictí que s’estengueren per tot Itàlia, Normandia i Anglaterra, i que perduraren alguns segles Tingué un interès especial en la remodelació de l’ofici diví, i fou autor d’un de dedicat a sant Benigne, que es cantava als monestirs de l’orde encomanats al sant Promogué l’ús conjunt de la notació neumàtica i l’alfabètica, que, si bé apareix freqüentment en manuscrits procedents dels centres en els quals s’implantaren les seves reformes, mai no s’arribà a emprar de manera sistemàtica

Inicià els seus estudis musicals al Conservatori de Zuric i posteriorment els amplià a Viena i a París Actuà com a violinista solista en diversos països europeus, i després formà part integrant d’importants grups de cambra El 1956 fundà, amb Wolfgang Schneiderhan, el conjunt de corda Festival Strings Lucerne A banda del repertori clàssic i romàntic, afavorí les estrenes d’obres d’autors contemporanis com ara J Kubelík, B Martinů, K Penderecki, G Ligeti o I Xenakis Des del 1968 fins al 1980 dirigí el Festival de Lucerna