Resultats de la cerca
Es mostren 2021 resultats
Casós
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), a l’antic terme de Llesp, que forma un petit enclavament (només el nucli urbà) dins el terme de Vilaller, de la parròquia del qual depèn la seva església de Sant Salvador; és en un coster (1.200 m alt.), al NE de Vilaller.
pic d’Aragüells
Muntanya
El primer dels cims (3.030 m) a l’oest del coll de Cregüenya o coll d’Aragüells (2.910 m) que comunica les valls de Corones i de Cregüenya en la cresta que uneix el pic Maleït i el pic d’Estatats, al massís de la Maladeta, dins el terme municipal de Benasc (Ribagorça).
El petit estany d’Aragüells es troba al vessant meridional d’aquest pic, aigua avall de l’estany de Corones en la Vallhiverna
comtat d’Empúries

Comtat d’Empúries
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Territori centrat originàriament en l’antiga ciutat d’Empúries, regit per un comte; comprenia la franja litoral des de la serra de l’Albera fins més al sud del Ter, i era limitat pels comtats de Rosselló, Besalú i Girona.
El sector septentrional corresponia a l’antic pagus de Peralada Consta per primera vegada el 813, regit per un comte de nom Ermenguer, probablement autòcton, però al cap de poc, al temps de la intromissió franca, passà a formar part dels territoris governats per Berenguer de Tolosa, des del 832 A la seva mort 835, el territori de Rosselló-Empúries passà al comte Sunyer I, possible fill de Belló de Carcassona Vers el 848 el rei Carles II el Calb confià aquests comtats inclosos en un gran lot de comtats marítims, com els de Barcelona, Narbona i altres satèllits fins al Roine a Aleran i Odalric…
carmelità | carmelitana
Cristianisme
Membre d’un dels ordes religiosos mendicants.
Origen i evolució L’orde té el seu origen en un grup d’ermitans —croats i pelegrins— establerts a mitjan segle XII al mont Carmel La regla fou redactada vers el 1209 per Albert Avogadro, patriarca llatí de Jerusalem, i confirmada per Honori III el 1226 La vida dels primers carmelitans fou estrictament eremítica, de gran austeritat i vida contemplativa, prenent per ideal el profeta Elies, que visqué al mont Carmel Els carmelitans erigiren, al Carmel, una capella dedicada a la Mare de Déu Mare de Déu del Carme A causa de la pressió islàmica, l’orde deixà Palestina i s’estengué per Europa des…
la Fenolleda

Comarca de la Catalunya del Nord.
La geografia És la de més poca població absoluta, llevades la Baixa Ribagorça i la Vall d’Aran, amb la qual comparteix la llengua occitana Morfològicament, cal diferenciar-hi els Aspres, les valls i les Corberes A migdia, un muntanyam d’altitud mitjana 500-700 m és una prolongació dels Aspres pròpiament dits, del Rosselló i del Conflent És un massís hercinià, pelat a causa de les guerres, que reduïren els boscs a garrigues, travessat només per dos colls carreters el de Jau, a ponent del tuc Dormidor, i el de les Colomines 699 m, via directa de Sant Pau de Fenollet a Prada Les valls tendeixen…
Castell d’Erill o d’Erillcastell (el Pont de Suert)
Art romànic
El lloc d’Erillcastell és situat a 1 441 m d’altitud a migdia del Pic Redó, dominant la riba dreta del barranc de Peranera Deu el seu nom a l’existència en aquest indret del castell d’Erill, una de les primeres mencions documentals del qual data de l’any 1022, en una escriptura per la qual un tal Robert, marmessor d’Olina, donà al monestir de Santa Maria de Lavaix una peça de terra situada “ in castro Erilli, in loco ubi dicitur Terravone ” En aquell moment, el castell d’Erill pertanyia al domini dels comtes del Pallars Sobirà i ja era termenat així ho indica la venda que féu l’any 1024 Balla…
Museu Episcopal de Vic
Sala d’escultura gòtica de l'antiga seu del Museu Episcopal de Vic
© Fototeca.cat
Museu
Arqueologia
Museu de Vic, creat gràcies al bisbe Josep Morgades, que l’inaugurà el 1891, després d’agrupar els esforços del Cercle Literari (1877) i de l’Agrupació Arqueològica (1882), originats en l’Exposició Arqueològica del 1868.
Origen i evolució Aquesta institució cultural, la més antiga de la ciutat de Vic i una de les més interessants del país quant a les colleccions d’art romànic i gòtic, fou inaugurada el juliol de 1891 pel bisbe Josep Morgades, que aleshores regia la diòcesi vigatana Ara bé, l’aspiració de crear un museu partia de més de vint anys abans El 1867, amb motiu de l’Exposició Retrospectiva que es va fer a Barcelona, ja arrelà a Vic la idea d’organitzar una exposició semblant amb peces i objectes artístics i arqueològics que es trobaven a la mateixa ciutat i en altres llocs de l’entorn Per aquesta raó…
Ferran Valls i Taberner
Ferran Valls i Taberner
© (BC) Arxiu Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història del dret
Jurista i historiador.
Vida i obra Fill d’una família d’industrials, banquers i polítics barcelonins –fou germà de Josep Valls –, es doctorà en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1904-09 i fou alumne de l’École de Chartres i de l’École des Hautes Études de París Ingressà 1914 al cos d’arxivers i bibliotecaris i fou oficial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó ACA i del Museu Arqueològic de Tarragona El 1920 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb el treball Les genealogies de Roda o de Meià S’afilià a la Lliga Regionalista i fou diputat provincial de Barcelona 1921 El 1922 obtingué…
, ,
Sant Miquel de Conques (Isona)
Art romànic
Situació Vista de l’absis sobrealçat i modificat en època barroca igual que la resta de l’edifici JA Adell L’església parroquial de Sant Miquel és dins el nucli urbà del poble de Conques, situat sobre la carretera de Tremp a Isona Mapa 33-12290 Situació 31TCG359652 Història L’any 1097 el papa Urbà II atorgà una butlla de confirmació de béns a favor de la canònica de Santa Maria de Solsona, on figura, entre d’altres, l’església de Conques, sense especificació de l’advocació, fet que no permet precisar a quina església del terme de Conques es refereix el document L’església de Sant Miquel de…
vara
Física
Antiga mesura de longitud dividida en quatre pams, estesa pel País Valencià, algunes comarques occidentals del Principat (regió de l’Ebre, Ribagorça, Pallars), Aragó, País Basc, Castella, Galícia, Amèrica del Sud, etc., i equivalent, aproximadament, a la mitja cana (també de quatre pams) del Principat de Catalunya, Illes Balears, Occitània, nord d’Itàlia, etc.
Les vares de València i de Castelló de la Plana fan 0,906 m les de Xàtiva i d’Alacant, 0,912 m la de Pallars, mitja cana de Lleida 0,778 m la d’Aragó, 0,772 m la de Terol, 0,768 m, i la de Castella, 0,8359 m