Resultats de la cerca
Es mostren 3942 resultats
Qatar 2017
Estat
Al final de març, el Govern britànic va anunciar que Qatar, que ja ha invertit 50000 milions de dòlars en el país i que proporciona al Regne Unit el 90% del gas natural liquat que necessita, estava disposat a invertir més de 6000 milions de dòlars per tal de crear negocis conjunts En un context regional canviant i tens, al juny va esclatar una crisi diplomàtica entre Qatar i un conjunt de països del Golf Bahrain, Egipte, els Emirats Àrabs Units i el Iemen liderats per l’Aràbia Saudita, els quals van trencar relacions diplomàtiques amb Qatar i van decretar un bloqueig aeri,…
séquia de Rovella
Dret
La darrera, aigües avall, de les set séquies de la dreta del Túria, els síndics de les quals formen el Tribunal de les Aigües de València.
El primitiu assut era prop de la ciutat, tocant a l’actual passeig de la Petxina, però fou reiteradament perjudicat per les riuades darrerament se serveix de la cassola de Quart de Poblet Actualment a la ciutat només rega el Jardí Botànic i serveix per a l’escorxador municipal comença a regar les terres de Montolivet fins a Pinedo La urbanització ha fet que les 586 ha regades que hom calculava s’hagin reduït a menys de 300 ha Té dret a 14 files i rep els desguassos del Valladar i rega també francs i marjals veïns no incorporats a la comunitat A l’edat mitjana aquesta séquia fou el canal…
Lluís Sanç i Manegat
Cristianisme
Bisbe de Solsona (1594-1612) i de Barcelona (1612-20).
Fill del mercader Francesc Sanç i de Caterina Manegat i Comelles Per un error en la seva làpida sepulcral se li ha atribuït el segon cognom de Còdol Fou rector de Sant Martí d’Ur i passà a Roma, on fou nomenat canonge d’Urgell De retorn, fou vicari general de la Seu d’Urgell 1574, canonge de Barcelona en substitució del seu oncle, Rafael Manegat el qual fou nomenat sagristà de Tortosa i comissari de la Santa Croada amb l’encàrrec de fer l’inventari dels arxius reials Fou també prior del castell de Centelles i visitador general dels tribunals reials al regne de Mallorca Quan anava…
Rafael de Vasco y Vargas
Història
Militar
Militar andalús.
Segon comte de la Conquista de las Islas Batanes —títol que heretà 1805 del seu germà José—, es destacà en les guerres de Carles III i Carles IV i assolí el grau de tinent general El 1807 fou nomenat capità general de València en esclatar la Guerra del Francès, malgrat la seva actitud indecisa envers Josep Bonaparte, es veié forçat pels avalots populars a oposar-s’hi presidí la Junta Suprema de Govern del Regne de València, però no sabé impedir els crims sanguinaris del canonge Baltasar Calvo, i només estimulat per Joan Rico gosà fer-lo empresonar 7 de juny de 1808 Organitzà la…
Abū Sa‘īd ‘Abd al-Raḥmān
Història
Governador de València, Xàtiva i Dénia; conegut a les cròniques cristianes per moro Seit.
Governà València autònomament i se’n titulà rei, malgrat que es reconeixia com a subordinat del califa almohade L’any 1225 hagué de retre vassallatge a Ferran III de Castella aquest fet, que vulnerava els acords entre el rei de Castella i Jaume I sobre les zones de reconquesta, obligà Jaume I a adoptar una posició de força davant Abū Sa’īd, que hagué de sotmetre’s al rei català 1226 La incapacitat de fer front als seus enemics —en són exemple la derrota a mans del murcià Ibn Nūd i la insurrecció de Zayan ibn Mardaniš— l’obligà a fugir a Sogorb i a ratificar el pacte del 1226 amb…
Frederic I de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (1496-1503).
Fill de Ferran I Titulat príncep d’Altamura, intentà de reconciliar els barons rebels amb el rei, sense aconseguir-ho 1485 Fou enviat pel rei al papa Alexandre VI 1492 En temps de la invasió de Carles VIII manava la flota napolitana que atacà, sense èxit, Portovenere 1494 En morir el seu nebot Ferran II, el succeí Conquerí Gaeta Li atribuïren una entesa amb els turcs per a recuperar les ciutats de la Pulla que ocupaven els venecians Amb aquest pretext, Lluís XII de França i Ferran el Catòlic acordaren la conquesta conjunta i el repartiment del regne de Nàpols a Granada, el 1500…
Simón de Rojas Clemente y Rubio
Simón de Rojas Clemente
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Botànic i agrònom.
Fou deixeble d’Antoni Josep Cabanilles El 1802, en collaboració amb Mariano La Gasca, inicià la publicació de la Introducción a la criptogamia española , que deixà inacabada En 1802-03 viatjà en companyia de Domènec Badia Alí Bei per França i Anglaterra, on perfeccionaren llurs coneixements de l’àrab i herboritzaren, com a preparació del viatge que havien de fer al Marroc per encàrrec de Godoy Clemente prengué el nom àrab de Muḥammad ‘Alī i es vestí d’àrab com Badia, però no arribà a partir cap al Marroc per tal com no es volgué circumcidar, i restà a Andalusia, on estudià la botànica del…
Lluís Cerveró i Gomis
Historiografia catalana
Genealogista, historiador i advocat.
Es llicencià en dret a la Universitat de València, on treballà com a professor Fou un incansable investigador dels arxius històrics valencians, sobretot pels aspectes genealògics Els seus articles a Archivo de Arte Valenciano i Anales del Centro de Cultura Valenciana se centraren en els pintors medievals valencians molts es recolliren al llibre Pintores valentinos Su cronología y documentación 1964 Es tracta d’una obra en forma de diccionari de pintors entre els segles XIV i XVIII, on dona dades biogràfiques i transcriu documentació extreta, fonamentalment, de l’Arxiu del Regne…
,
Alfons de la Cerda
Història
Pretendent al tron de Castella, fill de Ferran de la Cerda i de Blanca de França.
Mort el seu pare 1275, primogènit baró d’Alfons X de Castella, intentà d’ésser reconegut hereu, però les Corts de Castella proclamaren successor Sanç, segon fill d’Alfons X 1276 Conduït per la seva mare i per la seva àvia Violant d’Aragó, cercà refugi, amb el seu germà Ferran, als regnes de Pere II de Catalunya-Aragó, besoncle seu, amb la intenció de passar a França, però Pere II retingué els infants com a ostatges al castell de Xàtiva i obtingué, així, avantatges diplomàtics d’Alfons X tractat de Campillo i tractat d’Ágreda , 1281 El successor de Pere II, Alfons II…
Guillem Galceran de Cartellà
Història
Noble i militar, senyor d’Hostoles i de Pontons, de Cartellà i de Falgons, comte de Catanzaro.
De temperament rebel i bellicós, fou un dels barons desafectes a Jaume I de Catalunya-Aragó Malferí el batlle del Rosselló, Ramon de Pompià l’infant Pere, com a procurador general del regne, l’assetjà al seu castell d’Hostoles 1258 i el vencé Fou enviat com a ambaixador a Tlemcen 1267, d’on fou alcaid dels cristians Retornà a Catalunya, on s’adherí a la rebellió dels nobles contra Pere el Gran, i caigué presoner a Balaguer 1280 Perdonat pel rei, des de llavors li fou fidel, i l’acompanyà a Alcoll, a l’expedició de Sicília 1282 i a la campanya de l’Empordà 1285, on fou conseller…