Resultats de la cerca
Es mostren 2309 resultats
carbonil
Química
Radical bivalent positiu C = O, que pot ésser considerat com a derivat de l’àcid carbònic per pèrdua de dos grups OH.
El clorur de carbonil, COCl 2 , és el fosgen , i l’amida, CONH 2 2 , és la urea Els halurs de carbonil són obtinguts per síntesi entre el monòxid de carboni i els halògens lliures sofreixen fàcilment hidròlisi i amonòlisi i donen halur d’hidrogen i, respectivament, diòxid de carboni o urea En tots els composts de carbonil, COX 2 , la distància C—O és més llarga que la del doble enllaç C=O, i la distància C—X, més curta del que correspon a un enllaç simple cal considerar, doncs, aquests composts com a híbrids de ressonància, segons
ortocaïna
Química
Èster metílic de l’àcid 3-amino-4-hidroxibenzoic, emprat com a anestèsic de superfície en forma de pomada o de pólvores.
hemina
Bioquímica
Substància que cristal·litza en fulles primes, i que és obtinguda escalfant una solució d’hemoglobina amb àcid acètic i clorur de sodi.
murexida
Química
Derivat amònic de l’àcid purpúric, que és obtingut a partir d’al·loxana més amoníac o bé amb al·loxantina i acetat amònic..
Forma cristalls de color de porpra roig, amb una brillantor metàllica de to verdós Les seves solucions prenen diferents tonalitats del violeta, segons el pH de la dissolució, per la qual cosa és emprat com a indicador en les valoracions complexomètriques
ciclamat
Farmàcia
Química
Cadascuna de les sals de l’àcid ciclàmic, especialment la sal sòdica o càlcica, les quals són emprades com a edulcorants artificials.
Substància cristallina incolora, molt soluble en aigua, trenta vegades més dolça que la sacarosa, fou descoberta casualment per Michael Sveda el 1937 a la Universitat d’Illinois El seu ús s’expandí considerablement en les indústries alimentàries i especialitats farmacèutiques Tanmateix, investigadors nord-americans demostraren que, en animals i a dosis molt fortes i administrades durant molt mesos, produïen tumors de bufeta imputables a la ciclohexilamina produïda pel metabolisme del ciclamat en l’organisme animal Hom en prohibí l’ús 1969, però, no havent-se pogut demostrar la seva acció…
reducció de Béchamp
Química
Reacció de reducció dels nitroderivats aromàtics en les corresponents amines, per l’acció del ferro de les sals ferroses en medi àcid:
.
Té importància en la fabricació de colorants, quan el nitroderivat és el nitrobenzè
dinucleòtid de flavina i adenina
Bioquímica
Dinucleòtid constituït per una molècula d’àcid adenílic (AMP) i una de mononucleòtid de flavina (FMN) unides per un enllaç 5´,5´pirofosfat.
És el grup prostètic de la major part de flavoproteïnes, i intervé en l’oxidoreducció gràcies a l’anell d’isoalloxazina que té en la base nitrogenada És sintetitzat a partir del FMN
passivació
Tecnologia
Tractament al qual són sotmesos el ferro i d’altres metalls oxidables, que consisteix a submergir-los en un bany d’un àcid oxidat, el qual, en formar sobre la superfície de la peça a protegir una finíssima capa d’òxid, impedeix una ulterior oxidació pel mateix àcid diluït.
Els medis aqüífers fissurats
Els aqüífers en roques fissurades Tradicionalment, les zones ocupades per materials antics molt diagenitzats i heterogenis esquists, pissarres, etc han estat considerades impermeables Dins d’aquest qualificatiu, hom inclou altres roques cristallines més homogènies, com són els granits i els gneis El gran avanç en les tècniques de perforació ràpida en roques dures rotopercussió ha permès fer milers de pous a les àrees d’escut de tot el món escut brasiler, africà, etc, que han demostrat l’existència d’un complex medi aqüífer fissurat molt anisòtrop, especialment en el segon grup de roques…
fosa
Tecnologia
Producte siderúrgic, no forjable, amb un contingut de C que pot variar entre l’1,9% i el 6,6%, amb petites quantitats de Si i Mn i, com a impureses, amb P i S.
Eventualment hom hi pot trobar d’altres elements, provinents del mineral emprat o addicionats com a elements d’aliatge Segons la velocitat de refredament i la presència d’elements grafititzadors o estabilitzadors dels carburs, el carboni pot restar en forma de grafit fosa grisa o bé formant carbur de ferro o cementita fosa blanca La major part de la fosa és produïda en alt forn, malgrat que, en petites quantitats, hom l’obté també per fusió i recarburació de ferralla en forns de cubilot en aquest cas hom l’anomena fosa sintètica La fosa de primera fusió , obtinguda a l’alt forn, és…