Resultats de la cerca

Prior del priorat augustinià de Santa Maria d’Ullà Baix Empordà, durant la guerra contra Joan II fou partidari de la generalitat i desposseït després del priorat Sembla que fou ell l’ermità català Ponç que acompanyà Colom en el seu segon viatge a la Hispaniola Haití, on es dedicà a evangelitzar els indígenes i és considerat així el primer missioner cristià del Nou Món Escriví una relació dels usos, costums, religió i mites de la Hispaniola, primer escrit d’aquest gènere sobre els indígenes d’Amèrica

Renovà la moda femenina, de la qual eliminà, al voltant del 1908, una sèrie de guarniments i ornaments no funcionals, així com la cotilla Treballà amb un magnífic equip de decoradors i pintors, del qual es destaquen RDufy i MVlaminck Després de la Primera Guerra Mundial tancà la seva casa de modes, que obrí novament vers el 1925, per participar a l’Exposició d’Arts Decoratives de París Retirat a Provença, escriví les seves memòries En habillant l’époque 1931, i es dedicà a la pintura

Hom creu que era llinatge dels vescomtes de Rocabertí Ramon Berenguer IV de Barcelona els cedí la vila de Peralada, que el 1128 possiblement llur pare, Berenguer Renard —fill del vescomte Dalmau Berenguer I de Rocabertí—, havia deixat a Ramon Berenguer III La possessió d’aquesta vila era discutida entre els comtes de Barcelona i d’Empúries Gausbert i els seus germans reconegueren el 1132 la possessió de la vila i batllia de Peralada al comte de Barcelona, així com els feus de Torrelles i de Prats

Titulat el 1940 S'ocupà de la restauració de la seu de Girona 1941 i de la casa de Misericòrdia 1945 Ha construït, a Girona, nombroses obres de caràcter privat, així com l’església de l’hospital de Santa Caterina 1947, el Banco de Bilbao 1949, l’hospital provincial, l’església de Sant Josep 1951-53, la seu de la Caixa de Girona, etc Ha exercit el càrrec d’arquitecte de la província Fou secretari, i posteriorment, president honorari de la Comissió de Monuments

Legat pontifici a França, menà les negociacions que asseguraren a Carles d’Anjou la corona de Nàpols, gràcies a la influència del qual aconseguí el pontificat Excomunicà 1282 i desposseí oficialment 1283 Pere II de Catalunya-Aragó quan aquest ocupà Sicília Impulsà així la croada contra Catalunya Molt dependent de la política francesa, excomunicà també 1281 l’emperador Miquel Paleòleg, fet que anullà la unió de les esglésies aconseguida en el concili II de Lió 1274 Amenaçat pel poble romà, es refugià a Perusa

Fill del duc de Bouillon, Robert I, de família francòfila, passà al servei de Carles V, fins al punt de lluitar contra el propi germà Robert II Conservà i enfortí la religió catòlica en el seu principat eclesiàstic, i hi promogué el progrés econòmic i humanístic Acumulà el bisbat de Chartres 1507-25 i l’arquebisbat de Valença 1520-38, que governà sempre per mitjà de vicaris, perllongant, així, la decadència religiosa dels temps borgians El 9 d’octubre de 1520 fou creat cardenal per Lleó

Format a Llotja i amb Clarasó i Llimona Participà en exposicions collectives des del 1910 Estudià a París amb Landowsky Fou professor de perspectiva als ateneus obrers de Barcelona i de les Corts Exposà individualment a la Sala Parés de Barcelona 1914 i a nombroses exposicions de conjunt El 1951 féu una assenyalada mostra individual a la Sala Busquets de barcelona, on presentà bronzes, marbres, talles de fusta i de vori, així com aquarelles Ha conreat la medallística i la pintura mural Banc Vitalici de Barcelona

Doctor en medicina per l’institut Karolinska 1943 i doctor honorari per la Universitat de Basilea 1960, fou professor en diverses universitats d’Europa i Amèrica del Nord Publicà molts treballs a partir dels seus estudis sobre l’heparina, l’autooxidació, la formació i el metabolisme del colesterol i dels àcids biliars, i fou especialment conegut per l’isolament de les prostaglandines, així com l’estudi de llur estructura i acció El 1982 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb BI Samuelsson i JR Vane

Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Els cristalls són allargats, agrupats en feixos L’esclat és metàllic, i el color és groguenc, gris, verdós o bé negre Té duresa 3-3,5 i pes específic 5,3-5,7 Mai no es troba en grans masses i normalment va associat amb altres minerals de níquel N'han estat trobats bons exemplars a les mines de Bellmunt del Priorat La millerita, anomenada així en honor de WHMiller, rep també el nom de pirita capillar

Començà relacionant-se amb els futuristes Marinetti, Prampolini i d’altres, amb els quals exposà una sèrie de “màquines inútils” El 1948 intervingué en la fundació del Movimento per l’Arte Concreta Durant la dècada dels seixanta realitzà sèries de ‘múltiples’ així com objectes d’art cinètic, mentre començava a exercir com a dissenyador Es preocupà per la recerca estètica i també per la pràctica de l’art, sobre la qual escriví algunes reflexions Arte come mestiere 1969, Design e comunicazione visiva 1970, etc