Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i després els amplià al Mozarteum de Salzburg Debutà molt aviat, en un recital a Alemanya, i desenvolupà una intensa carrera en països germànics Ha actuat amb molt d’èxit en sales de concert d’Alemanya, Àustria, França i Espanya i s’ha especialitzat en la interpretació del lied romàntic alemany Ha fet igualment incursions en el terreny de l’oratori, especialment en l’obra de JS Bach, i se l’ha considerat també especialista en la interpretació de la música vocal de WA Mozart

Es formà al Conservatori Superior de Música de València, on obtingué diversos guardons Catedràtic de diferents disciplines en aquest centre, ha publicat també alguns llibres de caràcter pedagògic Inicià la seva carrera compositiva amb Siciliana 1961 En el seu catàleg, format per obres simfòniques, per a big band , banda, cor, orgue i piano, sobresurten les Variacions calidoscòpiques 1973 i Estructures isorítmiques 1987 El llenguatge de Montesinos és una fusió molt personal de procediments i tècniques compositius sorgits durant el segle XX, entre els quals sobresurten l’atonalisme i el…

Inicià estudis musicals a vuit anys, i aviat es decidí pel trombó Començà a tocar amb grups de funk i jazz-rock El 1973 es traslladà a Nova York, on treballà amb grups de diversos estils El 1977 entrà a la banda d’Anthony Braxton, i l’any 1980 fundà Slickaphonics És un instrumentista amb una extraordinària preparació tècnica, que extreu del trombó sonoritats brillants i inaudites Té una gran facilitat per a crear en els contextos més diversos Entre els seus millors enregistraments destaca Old Bottles, New Wine 1987

S’inicià de petit en l’orquestra del seu pare, i tocà en les principals formacions americanes dels anys vint i trenta El 1937 entrà a l’orquestra de Louis Armstrong, collaboració que durà fins el 1940, any que creà la seva pròpia banda Influït per la música d’Armstrong, desenvolupà un estil personal que el dugué a ser considerat el trompetista més important dels anys trenta La construcció de línies melòdiques fluides el convertí, amb relació a l’instrument, en un pont entre la concepció jazzística clàssica i la moderna

Es formà al Conservatori de Música de París, on fou deixeble de Pierre Jamet El 1963 es diplomà en aquesta institució, amb l’obtenció d’un primer premi Dos anys després fou guardonada al Concurs Internacional d’Israel i inicià la seva carrera internacional com a solista El 1976 fou nomenada professora d’arpa del Conservatori de Luxemburg, i el 1978, solista de l’Orquestra Nacional de França Amb André Guilbert i Jean Barthe fundà un trio, amb el qual interpretà obres de cambra El 1976 estrenà el Concert per a arpa de Malcolm Williamson

Estudià a Colònia i a partir del 1907 s’inicià en la música de cambra amb Max Reger A vint anys debutà com a solista al Konzertverein de Viena El 1918 fou nomenat professor de la Hochschule de Berlín i un any més tard fundà un quartet de corda Amb l’adveniment del nazisme abandonà Alemanya i es traslladà a Suïssa 1935, després a Anglaterra i finalment, el 1939, als Estats Units L’any 1950 fundà l’Escola de Música de Marlboro Fou professor, entre d’altres, de Yehudi Menuhin

Inicià els estudis de cant a Mallorca amb A Morei i Bonet Els amplià a Barcelona amb el mestre J Barrau i Esplugues L’any 1864 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Desplegà una brillant carrera amb actuacions operístiques a moltes ciutats europees i també al continent amèrica, especialment a Nova York i Buenos Aires Destacà com a Mefistòfil en l’òpera Faust de Ch Gounod Fou professor honorari del Conservatori de Milà i exercí una labor didàctica a l’escola de cant que ell fundà a Barcelona

Estudià filosofia i lletres a l’Institut de Pamplona Posteriorment inicià la llicenciatura de dret, i endegà els estudis musicals com a afeccionat Fou en aquestes classes de música on foren descobertes les extraordinàries qualitats de la seva veu i de seguida fou animat a començar una brillant carrera com a solista El 1851 debutà al Teatro Real de Madrid amb Lucrezia Borgia i fou una de les millors veus que se sentiren a Madrid en aquella època Actuà també en obres com La Cenerentola , Marco Visconti 1855, Don Bucéfalo 1856 o Ernani

El 1987 el Centre basà la seva activitat en la difusió musical i inicià l’organització de les Setmanes Internacionals de Música Contemporània, que tingueren una gran repercussió internacional L’èxit d’aquesta manifestació feu decidir l’Ajuntament a transformar-la, l’any 1994, en el Primer Festival de Música del Segle XX, que posteriorment rebé el nom de Festival de Músiques Contemporànies Aquesta fou la darrera activitat que organitzà el Centre, que es clausurà el 1994 La documentació recollida durant els anys de funcionament passà al fons del Conservatori Superior de Música de…

Dirigeix la dansa el capdanser , vestit de festa amb barret de copa i proveït d’una almorratxa amb aigua d’olor amb la qual ruixa les balladores inicia el ball galejant la batllessa passeig a la plaça i ball puntejat, després les quatre pabordesses encarregades de l’altar del Roser i les balladores restants, totes les quals acompanya als balladors respectius es retira i les parelles prossegueixen soles la dansa fins a la corranda final Mentre Campdevànol no tingué la plaça urbanitzada, intervenia al ball la campesa , propietària del camp on es feia la festa