Resultats de la cerca
Es mostren 15337 resultats
eclesiàstic | eclesiàstica
Cristianisme
Membre de l’estament integrat per clergues , religiosos —ordenats o no—, religioses, novicis, postulants i seminaristes.
Fins a la fi de l’Antic Règim, els eclesiàstics gaudien d’immunitat personal només podien ésser jutjats per tribunals eclesiàstics tant en causes civils com criminals, eren exempts d’imposts, àdhuc dels municipals font d’inacabales conflictes privilegis que s’estenien a gran nombre de laics, parents, criats o familiars i sobretot als nombrosos funcionaris de la inquisició, i foren regulats pel dret canònic clericat Als diversos estats de la corona catalanoaragonesa, l’estament eclesiàstic tenia representació a les corts braç eclesiàstic
teoria de les descripcions
Lògica
Teoria elaborada per B. Russell que pretén de resoldre els problemes derivats de les descripcions no denotatives (en l’exemple de Russell, ‘l’actual rei de França és calb’).
La solució consisteix a prendre l’expressió descriptiva ‘l’actual rei de França’ com a predicat d’una expressió lògica de la forma ''hi ha un i només un x tal que és A , i A és F ', on x és una expressió quantitativa, A l’expressió descriptiva i F el que hom en predica Seguint aquest mètode és possible de concloure que les descripcions definides que no denoten res són falses un cop s’ha establert l’existència o inexistència de x
canya d’Índia

Flor de la canya d’Índia
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cannàcies, oriünda d’Amèrica Central.
De tija verda, prima, glabra, que ateny una alçària de 100 a 180 cm, de fulles verdes, grosses, d’uns 50 cm de llargària i uns 25 cm d’amplària, i de flors agrupades en espiga terminal laxa, de color vermell o rosa, menys les de la varietat coccinea , que són escarlates clapades de groc En jardineria hom en conrea només varietats híbrides, per la coloració del fullatge i per la grandor, l’abundància i l’esclat de les flors
bronquièctasi
Patologia humana
Dilatació crònica i irreversible d’un o més bronquis acompanyada d’infecció secundària que generalment afecta també la part corresponent del pulmó.
La dilatació pot afectar tot un bronqui o només un segment Les bronquièctasis poden ésser congènites o adquirides i poden localitzar-se en un pulmó o en tots dos les adquirides són secundàries a obstruccions o a infeccions com broncopneumònies, bronquitis crònica o tuberculosi La clínica es caracteritza per tos, dispnea, expectoració abundant matutina i variable amb els canvis de positura En casos de bronquièctasis limitades a zones concretes del pulmó, l’extirpació quirúrgica pot representar la terapèutica més recomanable
batxiller | batxillera
Educació
Història
Segons el reglament universitari medieval (que vigí, amb lleus variacions, fins al s XIX), persona que posseïa el primer grau acadèmic de les diferents facultats, aconseguit mitjançant un examen.
El grau de batxiller en arts era inferior al de mestre, però facultava per a ensenyar com a auxiliar o substitut El mestre en arts que volia seguir estudis superiors havia d’aconseguir el grau de batxiller en teologia , indispensable per als graus superiors de llicenciat i de doctor en teologia, o bé el de batxiller en lleis i cànons o de batxiller en medicina , previs als de doctor en les respectives facultats Només les universitats o estudis generals podien conferir graus
cambra de dards
Física
Detector de partícules de principi similar al de la cambra de guspires
, de la qual es diferencia pel fet que els impulsos de tensió aplicats entre els elèctrodes són molt més breus (d’una durada d’uns nanosegons
).
La brevetat d’aquests impulsos fa que no arribi a saltar una guspira al llarg de la trajectòria ionitzant de la partícula, sinó que el gas ionitzat només prengui la forma d’un dard al voltant dels ions produïts al pas de la partícula Aquests indicis de descàrrega prenen en un conjunt l’aparença de traces lluminoses filiformes streamers , les quals, mitjançant un amplificador de lluminositat, poden ésser fotografiades, la qual cosa permet de determinar la trajectòria seguida per la partícula
Emilio Fernández
Cinematografia
Director i actor cinematogràfic mexicà, conegut també per l’Indio Fernández
.
Amb Flor silvestre 1943 es donà a conèixer com a realitzador El 1946 fou premiat a Canes el seu film María Candelaria 1943 Cantor poètic del paisatge mexicà i del folklore indígena, fotografiat per Gabriel Figueroa, el seu collaborador habitual, realitzà els films La perla 1945, Enamorada 1946 i Río escondido 1947 Posteriorment acabà fent només d’actor La cucaracha 1958, The Night of the Iguana 1963, The Wild Bunch 1968, Pat Garret and Billy the Kid 1973 i Under the Volcano 1983
pau de Basilea
Història
Denominació conjunta dels dos tractats conclosos entre França i Prússia i entre França i Espanya, respectivament, que posaven fi a la primera guerra contra la Revolució Francesa.
Pel primer tractat 5 d’abril de 1795, Prússia atorgava a França, provisionalment, la vora esquerra del Rin Pel segon 22 de juliol de 1795, França es retirava de la zona fronterera de l’Empordà i tornava als límits fixats pel Tractat dels Pirineus, posant fi a la Guerra Gran Intentà, però, de fer-se cedir la Vall d’Aran, i se'n retirà només a canvi de la cessió de la part castellana de l’illa de Santo Domingo
Domus de Vilagranada (Oristà)
Art romànic
El llinatge dels Vilagranada és molt conegut a partir de l’any 1150 amb Bertran de Vilagranada Entre l’any 1167 i 1196 Guillem de Vilagranada, marit d’Arsendis d’Olost, senyorejà una part del castell d’Olost i de la castlania menor de Gurb Eren també propietaris de la casa o domus de la Salada del terme del castell de Gurb Ara només en queden escassos vestigis als plans de Vilagranada, a llevant de la riera Gavarresa, sota el castell de Tornamira
Sant Pere de les Gleies o de Fornils (Susqueda)
Art romànic
Antiga església, inicialment amb funcions de parròquia o d’ajuda parroquial, situada sota la cinglera de Cadevall, prop del mas Gleies, inicialment dit Ecclesiis o Esgleies , i enfront del castell de Fornils És citada en deixes testamentàries dels anys 1269 i 1317 amb el nom de Sant Pere de Fornils va abandonar-se amb el despoblament dels segles XIV i XV i ara només se’n conserva una part de l’absis o del presbiteri, del final del període romànic