Resultats de la cerca
Es mostren 6018 resultats
Alfonso Balcázar i Granda
Cinematografia
Productor, distribuïdor, guionista i realitzador cinematogràfic.
Fill d’una família de pelleters palentins, el 1951 creà –amb el seu germà Francisco Marcos Barcelona, 1929 - Mèxic, 1982, realitzador– l’empresa cinematogràfica Producciones Cinematográficas Balcázar Amb l’altre germà, Jaime Jesús , aixecaren el 1964 els Estudios Balcázar , a Esplugues de Llobregat, on filmaren imitacions del western Dirigí amb Franco Rossi Buenos días, amor 1958, i l’any següent feu el seu primer film en solitari, La encrucijada , al qual seguiren diversos títols comercials Fou guionista d’una bona part de la seva filmografia, alguns títols de la qual signà…
,
Cementiri de Santa Llúcia (Rajadell)
Art romànic
Situació Fotografia de la tomba localitzada amb motiu d’unes obres, a l’interior de la qual hi havia encara l’esquelet J Galobart Es localitza a la ribera esquerra de la riera de Rajadell, aigües avall del poble, dins la finca anomenada Forn de Santa Llúcia Lloc on hi havia hagut un convent d’aquella advocació i, posteriorment, un forn de vidre Long 1°42’40” - Lat 41°43’50” Per anar-hi, doncs, cal seguir el mateix camí que per arribar a Santa Llúcia de Rajadell Necròpoli Aquesta estació mortuòria medieval fou localitzada, amb motiu d’unes obres, a poc més d’un metre de fondària Aquesta…
Sant Salvador de les Garrigues (Terrassola i Lavit)
Art romànic
Se suposa que era la capella del mas de la Torre de Galimany esmentat el 1158, els esplets del qual foren cedits en aquesta data pel monestir de Sant Cugat del Vallès a Gerald Galimany i la seva descendència El mas de la torre de Galimany torna a ser esmentat el 1190, any en què fou cedit per Gerard de Lavit a Sant Cugat del Vallès Després es va convertir en la masia de Ca l’Esbert del Raïm, en la qual resten elements arquitectònics de gran vàlua artística, possiblement posteriors al segle XIII, que han estat restaurats acuradament pels actuals propietaris, les caves Segura Viudas No es pot…
Sant Miquel del Pla de Cirera (Lladurs)
Art romànic
A l’acta de consagració de Sant Sadurní de Tavèrnoles, de l’any 1040, figura aquesta església de Lladurs entre els béns del monestir “ Sancti Michaelis qui est fundatus in villa Paliariensi ” Al principi del segle següent, el 31 de març de 1102, el comte d’Urgell Ermengol V confirmà a Santa Maria de Solsona la donació que havia rebut l’any anterior per part de Pere de Brocà de l’església de Santa Maria de Biosca ultra aquesta confirmació, donà a la mateixa canònica les esglésies de Sant Pere de Madrona —amb les seves sufragànies i annexes— i Sant Julià de Ceuró, i la parròquia de…
Làpida de Ramon d’Urtx (Puigcerdà)
Art romànic
Làpida de Ramon d’Urtx baró de Mataplana, mort l’any 1297 i enterrat al convent de Sant Domènec de la vila de Puigcerdà J Gumí El convent de Sant Domènec de Puigcerdà havia conservat la làpida sepulcral de Ramon II d’Urtx, baró de Mataplana, que hi fou sepultat després de la seva mort sobrevinguda el 26 de desembre de 1297, com ho atesta una bella inscripció Actualment, es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona Sobre la pedra sepulcral, el cavaller difunt és representat jacent, vestit amb l’armadura, amb les mans juntes i portant espasa És voltat per monjos i clergues Totes…
Xavier Domènech i Sampere
Política
Dret
Polític i historiador.
Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professor d’història contemporània, es doctorà amb la tesi Petits grans canvis Moviment obrer i canvi polític en la dècada dels seixanta , que obtingué el premi Ciutat de Barcelona Duran i Sanpere 2006 En l’àmbit acadèmic és autor de treballs sobre els moviments socials en l’antifranquisme i la Transició Clase obrera, antifranquismo y cambio político 2008, Quan plovien bombes Els bombardeigs de Barcelona i la Guerra Civil 2008, Lucha de clases, dictadura y democracia 2011 i Hegemonías Crisis, movimientos de resistencia y…
Club Patí Tordera

Equip del Club Patí Tordera guanyador de la Copa de la CERS de la temporada 1985-86
Club Patí Tordera
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins de Tordera.
Fundat el 1945, inaugurà la pista municipal i començà a competir el 1951 Els primers equips de base s’organitzaren durant la dècada de 1960 sota la presidència de Francesc Garcia, i posteriorment, de Joan Privat El 1974 l’equip infantil guanyà el primer Campionat d’Espanya, títol que posteriorment també guanyaren les altres categories inferiors del club La temporada 1978-79 el primer equip ascendí a la divisió d’honor, gràcies sobretot a l’actuació de Josep Garriga i Josep Enric Torner, formats al planter La primera temporada a la màxima categoria, la 1979-80, fou subcampió de Lliga i jugà la…
Club de Futbol Joventut Mollerussa
Futbol
Club de futbol de Mollerussa.
Fundat el 1920, nasqué amb la denominació de Sporting Mollerussa, el qual debutà oficialment en un campionat provincial la temporada 1922-23 Desaparegué al final dels anys vint, i l’actual club fou constituït a l’abril del 1930 El primer president fou Josep Fontanet Bosch A mitjan anys quaranta passà a jugar a primera territorial B i el 1953 adoptà el nom actual La temporada 1979-80 ascendí a primera catalana, la 1982-83 a preferent i la 1983-84 a tercera divisió estatal El president d’aquella època era Joan Miró La temporada 1985-86 es proclamà campió de tercera i disputà la fase d’ascens a…
barranquisme
Esports d’aventura
Esports de muntanya
Pràctica esportiva que consisteix a seguir el curs d’un riu o d’un torrent, combinant la natació i diferents tècniques procedents de camps com l’escalada i l’espeleologia.
Tot i que es popularitzà a les darreres dècades del segle XX, els seus precedents són del final del segle XIX Entre els primers exploradors cal esmentar Lucien Briet, que el 1903 feu un inventari dels engorjats altaragonesos, als quals dedicà diversos anys, i Édouard A Martel, que explorà alguns barrancs del País Basc francès Aquesta pràctica entrà a l’Estat espanyol com a activitat d’investigació científica els anys seixanta del segle XX, de la mà de persones com Pierre Minvielle, que fou un dels descobridors de la serra de Guara A la dècada següent sorgiren els primers grups espanyols,…
Estienne Roger
Música
Impressor francès de música establert als Països Baixos.
Per la seva condició d’hugonot, hagué de fugir de França a conseqüència de l’edicte de Nantes 1685 Establert a Amsterdam l’any següent, hi aprengué l’ofici d’impressor, i el 1695 figurava en les llistes del gremi d’impressors, relligadors i llibreters Bé que publicà obres de tota mena, Roger sobresortí en la publicació de partitures, tant per la qualitat com perquè fou un dels pocs editors que, en el seu temps, disposaren d’un catàleg internacional, en què destacaven, pel seu nombre, els compositors italians entre d’altres, A Vivaldi, G Torelli, T Albinoni i A Corelli, seguits…