Resultats de la cerca
Es mostren 4886 resultats
humorisme
Història
Medicina
Doctrina mèdica sense valor científic, segons la qual totes les malalties són el resultat de les alteracions dels humors de l’organisme.
estadístic
Matemàtiques
Valor que hom calcula mitjançant les dades d’una mostra i que serveix per a estimar un paràmetre de la població mare.
feixa
Física
Antiga mesura agrària de superfície de valor imprecís estesa per certes comarques (Garrotxa, Gironès, Ripollès, etc), equivalent a 1/12 o a 1/16 de quartera.
Així, a Camprodon equivalia a 2,0507 o 1,538 àrees, respectivament, i a Olot, a 2,481 o 1,860 àrees
bossonalla
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda menuda o de billó, fora del seu context legal de circulació i que val, com a màxim, el seu valor intrínsec.
antiinductiu | antiinductiva
Electrònica i informàtica
Dit de l’element conductor disposat de forma adequada per tal d’aconseguir de reduir la inducció electromagnètica a un valor mínim.
Per exemple, permutant metòdicament els fils d’una línia elèctrica per tal d’evitar la inducció sobre una altra, bobinant una resistència elèctrica amb dos fils parallels conductor bifilar de forma que el camp magnètic generat per l’un sigui anullat per l’altre, etc
incorporant
Lingüística i sociolingüística
Dit de les llengües, com ara l’esquimal, que resolen en un mot diversos morfemes de valor semàntic i de relació gramatical.
llindar
Tecnologia
Valor mínim que ha de prendre la variable d’excitació o d’entrada d’un sistema per tal de produir una resposta.
Així, en el cas d’un dispositiu, un aparell, etc, el llindar determina el nivell del senyal que és capaç de fer-los accionar El llindar constitueix un dels tipus de no-linealitat més corrents dels sistemes no lineals
quinzet
Numismàtica i sigil·lografia
A València i al segle XIX, ral de billó castellà, primerament unitat de compte i posteriorment moneda d’argent d’aquest valor.
Des del 1864, moneda equivalent a deu cèntims d’escut
qüern
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent barcelonesa de valor de sis diners (quarta part del croat) de la qual es coneix un exemplar del 1609.
plural majestàtic
Gramàtica
Forma fictícia de plural amb valor de singular usada per altes jerarquies civils o eclesiàstiques per magnificar la persona que l’empra.