Resultats de la cerca

Feu els estudis musicals a Barcelona El 1890 anà a l’Uruguai, on fou mestre de capella i organista a l’església del Carmen de Salto Oriental Allà fundà una orquestra i l’Orfeó Salteño De nou a Sabadell, dirigí diverses formacions corals, com La Industrial, el Centre Català, el Centre Sabadellenc i l’Acadèmia Catòlica El 1904 fundà l’Orfeó de Sabadell, amb el qual feu un gran nombre de concerts Dirigí l’Associació de Música de Sabadell El 1920 rebé un concert popular d’homenatge que dirigí Lluís Millet Després de la Guerra Civil Espanyola reprengué l’activitat de l’Orfeó de Sabadell fins a la…

Organista de la collegiata de Tremp el 1767, al juny d’aquest mateix any obtingué la plaça d’organista de la catedral de Lleida com a successor de Maurici Espona, i s’ordenà de prevere a la seu lleidatana El 1770 fou escollit organista de la catedral de Pamplona i el 1786 ocupà el càrrec d’organista de la catedral d’Oviedo, que exercí durant vint-i-cinc anys Tingué amistat amb Gaspar Melchor María de Jovellanos Juntament amb Juan Páez, mestre de capella d’Oviedo, compongué el drama musical Premio a la sabiduría , que s’estrenà el 13 de maig de 1798 en homenatge a Jovellanos amb motiu del seu…

Estudià violí a la seva vila natal i després començà la carrera de piano amb els mestres E Granados i D Mas i Serracant Entre el 1922 i el 1932 mantingué una intensa activitat com a concertista, tant en solitari com acompanyant cantants lírics El 1926 inicià el cicle "Els poetes i la música" al Palau de la Música Catalana, al costat de Conxita Badia Collaborà amb l’Orquestra Pau Casals i amb l’Associació de Música de Cambra de Barcelona, fins que, a partir del 1932, abandonà la carrera concertística per dedicar-se exclusivament a la pedagogia Aquell mateix any fundà l’Institut d’Estudis…

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Ll Millet, A Nicolau, E Morera i JB Pellicer Poc després d’haver iniciat la seva carrera com a concertista a la Ciutat Comtal, es traslladà a Buenos Aires 1909 Allí oferí diversos concerts com a membre d’un quintet de música de cambra --juntament amb López Naguil, Fontova, Sanchez i Vilaclara-- i participà en la creació d’un conservatori de música en collaboració amb el violinista Joan Maffioli Quan tornava cap a Buenos Aires a bord del vapor Príncep d’Astúries, el vaixell naufragà

Estudià amb el mestre Duran de l’Armentera Actuà amb la Cobla Principal de la Bisbal entre el 1922 i el 1927 i en 1929-65 formà part de la Cobla Barcelona És autor del Mètode per a tenora i tible , que es publicà el 1950

Vida El 1928 començà a collaborar com a crític cinematogràfic a "El Mundo Deportivo" També escriví al diari "La Humanitat" i en les especialitzades "Ràdio Barcelona" 1924-38, "Popular Film" 1926-37, "Films Selectos" 1930-37, "Cine-Art" 1933-35 i "Actualidades Paramount" 1935-36, a més d’exercir com a cap de publicitat de la Gaumont, el cinema Fantasio i la Internacional Films de Lluís Cabezas El 1930 fundà la revista "El Clarín Cinematográfico", que no durà gaire també fou sotsdirector de "Cine Mundo" 1952-61 i enviat especial d’"El Noticiero Universal" i "Fotogramas" D’altra banda, també…

Després de cursar estudis musicals als conservatoris de Barcelona i València, es professionalitzà com a violoncellista Entre el 1959 i el 1961 amplià estudis en sociologia de la música i musicologia a Alemanya 1959-61 En 1962-63 s’endinsà en la producció de programes musicals de ràdio i televisió a la BBC de Londres, a la Bayerische Rundfunk de Munic i a TVE, i s’inicià també en la producció fonogràfica CBS, Frankfurt, 1966-67 El 1967 entrà a treballar a la WDR de Colònia en qualitat de productor i realitzador del departament de televisió musical FS-Musik, del qual passà a ser posteriorment…

Vida S’ha dedicat tant a la programació en pobles gironins com a la construcció de projectors i al seu manteniment Com a exhibidor cinematogràfic començà la seva activitat al Casal Familiar de Cassà de la Selva el 1952, i fou un dels pioners de les projeccions en relleu a les comarques gironines A partir del 1959 creà la seva pròpia empresa, que posteriorment s’anomenà Circuits de Cinemes Quimeta Castañé, i des del 1996 Mestras J Videocinema El 1987 arribà a gestionar més de 13 cines en poblacions com ara Llagostera, Sils, Montagut i la Bisbal d’Empordà, que tancaren les portes durant la…

Afeccionat des de molt jove al cinema i la fotografia, començà organitzant vetllades cinematogràfiques al cine Alhambra de la seva ciutat Després de muntar sessions en diversos locals de Mollet, Caldes de Montbui, la Garriga i Sant Feliu de Codines, el 1921 obrí a Barcelona una galeria fotogràfica Aquest local fou també la seu de l’Oficina d’Informació Cinematogràfica, de la qual fou director gerent, i Ramon Jené en fou l’administrador Ambdós editaren el "Boletín de Información Cinematográfica" 1922-26, en el qual J Masana escriví retrats d’algunes de les figures del món de l’espectacle que…

Vida A partir del 1939 inicià una prolífica activitat com a autor de novelles populars de diversos gèneres, que sovint signava amb pseudònim En alguns casos foren adaptades a la pantalla La casa de las sonrisas 1947, Alejandro Ulloa, Dos cuentos para dos 1947, Lluís Lucia i El secreto de Tommy 1953, Antonio del Amo Reclamat pel productor Eduardo Manzanos, el 1954 s’installà a Madrid per treballar com a guionista de westerns inspirats en un dels seus personatges literaris més populars i prolífics El Coyote i La justicia del Coyote , ambdós de Joaquín Luis Romero-Marchent del 1954 i basats en…