Resultats de la cerca

Estudià violoncel a Barcelona, i fou autodidacte en composició Amplià els coneixements musicals amb Robert Gerhard  1931-36 Estrenà obres als festivals de la Societat Internacional de Música Contemporània, a París 1937, Varsòvia 1939, Estocolm 1956 i en altres de França, Anglaterra i Amèrica El festival de Barcelona li dedicà un concert monogràfic 1974 La seva producció comprèn unes 200 obres Les més significatives són el Quartet de corda núm 1 1938, Sonata per a violí 1941 Variacions sobre un tema popular 1943 la Sonata per a piano 1945, Via Crucis , per a veu, quintet de corda i tambor 1956…

Nom de ploma de Jean-Joseph Serra i Torres Fill d’emigrats polítics, visqué la seva infantesa a Alger i anà a Eivissa d’adolescent De formació autodidàctica, edità nombrosos reculls i desplegà una incansable activitat cultural a l’illa Fundà la revista Itaca , publicà l’antologia Poetes d’Eivissa 1978 i una sèrie de quaderns i obres de tipus cultural Com a poeta passà del lirisme més intimista a la poesia de caràcter patriòtic o a la reflexió amarga i existencial És autor de Memòria trencada 1978, Illa 1979, Lleure i crepuscle de noces 1980…

Situació Capella rural d’origen romànic, situada al costat d’una riera a la qual ha donat nom ECSA - A Roura Aquesta capella és situada prop del llogarret dels Hostalets, a migdia, vora la ribera de Sant Amanç, a la qual dóna nom Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 36, 6” N - Long 2° 42’ 47, 4” E Per a arribar-hi, cal anar fins als Hostalets, seguint la carretera D-2, i després d’aquell veïnat, girar a mà esquerra i prendre un caminet que remunta lariba dreta del riu de Sant Amanç Història La primera…

Aprenent d’argenter a Florència, residí en diverses ciutats italianes fins que s’establí a Roma 1523-40, on participà en la defensa de la ciutat contra les forces de Carles V 1527 i treballà per al papa Climent VII Mèdici, que el feu mestre de la seca 1529 A París 1540 treballà per a Francesc I dins l’escola de Fontainebleau De retorn a Florència 1545 fou protegit per Cosme I Mèdici Autor de moltes peces d’orfebreria, només li és atribuït amb certesa el Saler de Francesc I 1540-43, Kunsthistorisches Museum, Viena, d’or i esmalts, amb les figures de Neptú…

A vint anys era ja agremiat i tenia taller propi feu imatgeria per al convent de dominicans de Santa Caterina de Barcelona Afecte al director de l’Escola de Nobles Arts, l’escultor Jaume Folc i Costa, anà amb ell a Mallorca el 1809, per no sotmetre’s a la tutela francesa, i hi assolí un gran prestigi Obrí, a Palma Mallorca, un obrador d’estatuària i mobiliari tallà crucifixs, imatges i ornats per a les catedrals de Palma i d’Eivissa, per a diverses parròquies mallorquines i per a l’església de la cartoixa de Valldemossa creà per a aquesta el Sant Bru que ara figura a…

Tot i que no pas amb la freqüència del castell de Madrona, trobem que l’existència d’aquest castell de Pinell sovinteja en els documents de l’època De fet, el terme de Pinell apareix ja esmentat en un document del mes de febrer de l’any 936 L’any 1025, Ermemir féu donació d’un castell que es trobava “ infra terminos de castrum Pinel ” Posteriorment surt esmentat diverses vegades, com a castell o mas, els anys 1026, 1032 i 1079 El 7 de juny de 1199, Ponç de Pinell donà a la seva filla Ermessenda i al seu marit Guillem de Roca, com a dot, els castells de Pinell,…

Presenta un cicle biològic complex, tal com és propi dels afídids, que comporta fases radicícoles i gallícoles, de femelles àpteres que es reprodueixen partenogenèticament, i d’individus mascles i femelles, alats o no, que es reprodueixen sexualment Els efectes de la filloxera són diferents sobre els ceps americans i sobre els europeus Els primers no en són gaire afectats, però en els segons els ous de l’hivern donen lloc a un pugó, que habita al damunt de les arrels petites, i el cep es debilita i a l’últim mor L’atac de la filloxera es manifesta a rodals, que…