Resultats de la cerca

Inicià la seva activitat educadora en escoles nacionals de diversos pobles de Catalunya fins el 1931, que fou nomenada directora del grup Ramon Llull del Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona Contribuí a modernitzar el sistema pedagògic català amb la divulgació del mètode Decroly, que havia conegut en els seus nombrosos viatges a Europa, i amb la publicació de diversos assaigs sobre pedagogia Membre de l’Associació de Mestres Barcelonins 1923-36 i del Consell de Cultura de la Generalitat, collaborà en les escoles d’estiu i altres manifestacions del moviment de renovació…

La seva historicitat és confirmada per una moneda, anterior al 781, amb el seu nom en la forma Rodlan , un document, sortit de la cort de Carlemany vers 772-774, que porta la subscripció d’un Rothlandus , i una branca dels manuscrits més antics de la Vita Karoli d’Eginhard Segons la llegenda, Rotllan fou nebot de Carlemany, fill de Berta, germana d’aquest, i de Miló d’Angers i segons altres versions, fill incestuós de Carlemany i la seva germana amic fratern d’Oliver, amb la germana del qual, Alda, era promès el traïdor Ganeló fou el seu padrastre i tingué una espasa anomenada Durendal , un…

Obrer de la construcció, fugí a França el 1920 per no fer el servei militar Tornà el 1924 i anà a Tarragona, on es relacionà amb Hermós Plaja El 1925 formà part del grup d' El Productor , que Buenacasa féu aparèixer a Blanes Obligat a exiliar-se a França, el 1926 assistí com a delegat de la Federació Nacional de Grups Anarquistes al congrés de la CGT portuguesa i després hagué d’anar a Brusselles, on amb Wolney Solterra edità El Rebelde 1927 Tornà a Catalunya el 1929 i fixà inicialment la seva residència a Mataró Fou el 1930 vicesecretari del comitè regional de la CNT catalana El…

Del 1968 al 1970 feu estudis de lingüística i teatre a Praga, on entrà en contacte amb el Cercle lingüístic de la ciutat Els coneixements adquirits els aplicà a la fonologia catalana Elements de fonologia catalana 1983 Fou professor de dicció a l’ Institut del Teatre de Barcelona i impartí classes de gramàtica històrica i fonologia a la Universitat de Barcelona delegació de Tarragona Es donà a conèixer al teatre amb una obra de caràcter expressionista, Els mites de Bagot 1968, tendència que accentuà a Estat d’emergència 1972 Collaborà amb MA Capmany a Preguntes i respostes sobre la vida i…

Fill i successor del comte Ramon Roger I Pel seu primer matrimoni amb Ermessenda, vescomtessa de Castellbò i de Cerdanya, senyora de les valls d’Andorra, Cabó i Sant Joan, regí també aquestes possessions durant la minoritat de llur fill Roger El 1226 prestà homenatge al bisbe d’Urgell, Pere de Puigverd, per les valls de Cabó, Sant Joan i Andorra, reiterat el 1232 Figura destacada de la resistència occitana contra la croada antialbigesa 1211-26 es reconcilià amb l’Església l’any 1229 Això no obstant, la protecció atorgada als albigesos i la negativa a l’establiment de la inquisició en els seus…

Llicenciada en ciències naturals 1948 es doctorà a la Universitat de Barcelona 1956 Fou professora a la facultat de ciències 1949-63 i investigadora del CSIC L’any 1963 obtingué la càtedra d’estratigrafia de la Universitat d’Oviedo i, posteriorment, la de la Universitat Complutense de Madrid Deixebla de Lluís Solé i Sabarís, aviat s’especialitzà en sedimentologia i estratigrafia, concretament del Triàsic i del Permià Cal destacar l’estudi El Tríasico de los Catalànides 1958 i, entre les publicacions, els articles de síntesi referents especialment al Triàsic ibèric, a més de l’obra  La…

Filla gran del rei Jaume I de Catalunya-Aragó i de Violant d’Hongria El 1238 es trobava amb els seus pares quan Jaume I es disposava a atacar València El 1242 es convingué el seu matrimoni, que se celebrà a Valladolid 1246 o 1249, amb el futur Alfons X de Castella i Lleó Intercedí prop del seu pare perquè ajudés el seu marit contra els sarraïns A causa de la seva infecunditat Alfons X volgué repudiar-la, i arranjà el seu matrimoni amb Cristina de Noruega, però quan aquesta arribà a Castella 1253, Violant ja havia tingut una filla Berenguera, que fou la primera dels deu fills que…

Titulat mestre d’obres el 1868 i arquitecte el 1877 D’estil eclèctic i, de vegades, modernista, fou un dels arquitectes més sollicitats del seu temps Autor de nombroses cases a l’Eixample de Barcelona al carrer de Girona 112 1879, al passeig de Gràcia - carrer de Provença 1881, can Boada, a la Gran Via 346 1886, carrer de Lloria 43 1888, can Robert, a la Gran Via 350 1890, carrer de Rosselló 158 1896, passeig de Gràcia - carrer de Mallorca 1905 i can Vicenç Ferrer, a la plaça de Catalunya 1912 desapareguda També bastí la casa Buxareu, al xamfrà del carrer dels Àngels amb el de Fortuny 1878, i…

Estudià dret a Deusto País Basc, i es doctorà 1914 amb la tesi Régimen municipal foral valenciano 1926 De nou a València 1916, es dedicà als negocis del seu pare, propietari de la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies de València Membre de la Joventut Valencianista, prengué part activa en la fundació de la Unió Valencianista 1918 Presidí la Cambra de Comerç 1928-30 i intervingué en l’entrada del capitalisme local 1927 en el Banc de València Promogué la creació del Centre d’Estudis Econòmics Valencians 1929, que presidí fins el 1932 Membre de la Dreta Regional Valenciana, fou diputat 1934 i…

Succeí el seu oncle, Bernat de Vilamarí, en la senyoria de Palau-saverdera Patró de galeres per Alfons IV, fou nomenat procurador reial de Menorca, i obtingué possessions a Ciutadella i altres llocs 1440 Deixà, com el seu oncle Bernat, el servei de Ferran I de Nàpols i passà al de Joan II de Catalunya-Aragó, el qual el féu capità general de la flota en morir el dit Bernat 1463, i el mateix any el nomenà lloctinent de governador de Rosselló i Cerdanya per a quan fossin recuperats També li donà la vila de Palamós, que erigí en baronia 1466 Fet capità i alcaid de Bosa, a Sardenya…