Resultats de la cerca
Es mostren 9258 resultats
Miquel Noguer Castellví

Miquel Noguer Castellví
ARXIU M. NOGUER / PAUL WYETH
Vela
Regatista.
Vinculat al Club Nàutic El Masnou, el seu primer èxit fou el Campionat de Catalunya que assolí amb el seu germà Josep Maria en la classe 470 1973 Guanyà dos títols estatals en flying-dutchman 1983, 1984 i el Campionat d’Europa de la mateixa classe amb Luis Doreste 1988 Es proclamà campió olímpic 1980, juntament amb Alejandro Abascal, en flying-dutchman, classe en la qual també competí en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i Seül 1988 En Campionats del Món, conquerí una medalla de plata 1979 i una de bronze 1978 Fou campió d’Espanya en laser standard master 2004
El Foment de l’Esgrima de Barcelona
Esgrima
Club d’esgrima que existí a Barcelona al principi del segle XX.
Format per un grup de tiradors encapçalats per Alfonso Ardura Altuna, que en fou el president, i Mario Llorens, el 1911 redactà els estatuts a partir de les propostes del mestre d’armes Félix Lyón d’Artiz Juntament amb altres entitats constituí la Federació de Societats Esportives de Barcelona Organitzà un concurs local d’esgrima a Barcelona, amb el suport municipal, per fomentar aquest esport a les Festes Esportives, i s’encarregà de nomenar els àrbitres de la Copa Intersales Posteriorment l’activitat decaigué i els seus membres es diluïren en entitats com el Cercle Eqüestre o…
Joan Oriol
Història
Senyor d’Ogassa (Ripollès) i del lot de béns de Sales, Tortellà, Argelaguer i Sadernes (Garrotxa).
Consta el 1004, juntament amb el seu pare Oriol, com un dels pròcers del comtat de Besalú Es casà amb Adelaida, filla d’Oliba Cabreta i germana dels comtes Guifré II de Cerdanya, Bernat I Tallaferro i Oliba, bisbe i abat El 1020 assistí a Ripoll a l’enterrament del seu cunyat Bernat I Tallaferro, que el féu marmessor del seu testament El 1024 féu consagrar per Oliba l’església de Sant Martí d’Ogassa, que ell havia fet reedificar Fou pare d’Arnau Joan i Berenguer Arnau, senyors d’Ogassa i Sales de Llierca, i tronc del llinatge dels Sales
Maria Carme Dalmau i Dalmau
Disseny i arts gràfiques
Edició
Història
Editora.
Filla de Rafael Dalmau , començà a treballar a la Llibreria Dalmau 1945 i a l’Editorial Dalmau i Jover 1946 El 1959 fundà, juntament amb el seu pare, Editor , editorial de llarga tradició a Catalunya que, entre d’altres, publica la collecció “Episodis de la Història” des del 1954 El 1978 signà el manifest fundacional de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, l’única dona entre els signants El 2021 fou guardonada el Premi Nacional de Cultura per la seva trajectòria al capdavant de l’editorial Estigué casada amb el fotògraf i historiador Pere Català i Roca
Artur Suqué i Puig

Artur Suqué i Puig
© Reial Club de Tenis Barcelona 1899
Economia
Empresari.
Format en enginyeria química, fou el fundador, juntament amb la seva esposa Carme Mateu , i president del Grup Peralada També fou cofundador i president del Cercle d’Economia 1969-72, president del Port de Barcelona, conseller de la Caixa i del Banc d’Espanya, membre de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1969-73, president del consell d’administració del Diari de Barcelona i president d’Inverama, empresa que gestiona Casinos de Catalunya i que ha tingut la concessió de Loteries de Catalunya, entre d’altres L’any 1987 fundà, amb la seva muller, el Festival Castell de…
Varvana Stepanova
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintora i dissenyadora russa.
Treballà a l’escola d’art de Kazan’, on conegué ARodčenko , amb qui es casà El 1921 participà en l’exposició “5x225”, que declarà morta la pintura de cavallet L’any següent treballà a la fàbrica tèxtil Tsindel dissenyant teixits, i alhora es dedicà a l’escenografia El 1925 treballà amb VMajakovskij fent cartells publicitaris Des del 1929 s’ocupà del grafisme i publicitat, juntament amb el seu marit, i ambdós editaren dues publicacions illustrades i collaboraren en les revistes soviètiques més importants El 1960 els dissenyadors tipogràfics de la Unió d’Artistes de Moscou li…
Sigebod
Cristianisme
Arquebisbe de Narbona (~873-885).
És mencionat per primera vegada el 873 Assistí al concili de Chalôns-sur-Saône 875 juntament amb els bisbes Frodoí de Barcelona i Teuter de Girona El papa Joan VIII li adreçà almenys cinc cartes, on es tracten qüestions disciplinàries Cridat per Frodoí, anà a Barcelona per tal de cercar la tomba d’Eulàlia de Barcelona el 877 Quan Guifré el Pelós recuperà la plana de Vic, el Lluçanès, el Moianès i el pla de Bages el 879, posà aquests territoris sota la jurisdicció immediata de Sigebod, fins a la restauració del bisbat ausetà el 888
Michele Sanmicheli
Rotonda de la Madonna di Campagna, a Verona, de Michele Sanmicheli
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte italià.
Durant la seva estada a Roma participà en obres d’enginyeria juntament amb Ada Sangallo el Jove i projectà la catedral de Montefiascone i la capella Petrucci a l’església de San Domenico, Orvieto 1518-21, que denoten la seva formació dins el classicisme sever de Bramante Després del 1527 treballà a Verona, on aixecà el Palazzo Bevilacqua ~1531 i dugué a terme les defenses militars de la ciutat Porta Nuova, 1533-40 Porta Palio, 1542-47 A Venècia, condicionat per les característiques ambientals, alternà l’austeritat bramantesca amb elements decoratius i colorístics Palazzo Grimani…
Lucía Sánchez Saornil
Història
Anarquista i poetessa castellana.
Els anys vint publicà de manera dispersa nombrosos poemes afins a l’ultraisme Collaborà en nombroses publicacions, com La Revista Blanca , Tiempos Nuevos i Solidaridad Obrera , de Barcelona, des del 1933 a CNT , de Madrid, i el 1937 a Umbral de València Destacada feminista, fou, juntament amb MComaposada i APoch, fundadora de l’organització llibertària femenina i redactora i directora de Mujeres Libres 1936 El 1938 ocupà la secretaria del consell general de Solidaritat Internacional Antifeixista Publicà El “romancero” de Mujeres Libres 1938 Després d’uns quants anys d’exili,…
Theo van Rysselberghe
Pintura
Pintor belga.
Format a Gant i a Brusselles El 1884 fundà el Cercle dels XX A París s’adherí entusiàsticament al divisionisme, conservant, però, una composició i un dibuix tradicionals L’aplicà al paisatge i també al retrat Octave Maus , 1885, Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique, Brusselles Establert a París 1898, pintà La lectura , retrat collectiu d’intellectuals amics —Verhaeren, Maeterlinck, Gide, etc— 1903, Museum voor Schone Kunsten, Gant El seu divisionisme s’anà diluint i evolucionà cap a una major amplitud de la pinzellada S'interessà activament, també, per la renovació de les arts aplicades…