Resultats de la cerca

Ingressà a l’orde i es formà al noviciat de Mataró el 1876 Més tard, fou destinat a Amèrica i el 1921 s’installà a Cuba, on treballà en la docència Fou sempre professor al Colegio de Guanabacoa, on era conegut amb el sobrenom de “Vidalito” Ajudà el general Aranguren amagant-lo al collegi durant el comandament de Valeriano Weyler y Nicolau Exercí com a director de l’Acadèmia Calassància i de les Conferències de Sant Vicenç de Paül Dedicat de ple a la tasca educadora en aquest país, el president de Cuba, Carlos M de Céspedes, el condecorà amb el grau de comanador, en reconeixement…

Aquesta capella, avui desapareguda, era situada prop de l’església de Santa Maria d’Ivorra Poques són les notícies que es tenen sobre aquest temple, esmentat ja en la documentació el 1065 consta que en aquell any fou jurat el testament sacramental d’Ermengarda, per manament del jutge Guifré, “ super altare Sancti Profasii, qui est fundatus ante kastrum Ivora ” Pocs anys més tard, el 1076, el comte d’Urgell Ermengol IV, conjuntament amb la seva esposa Llúcia, féu donació a la canònica de Solsona de la capellania de les esglésies d’Ivorra, entre les quals s’esmenta l’ ecclesiam…

Aquesta església era la capella de l’antic castell de Castellmós, documentat per primera vegada el 956 Malgrat aquestes notícies tan reculades del lloc, no trobem esmentada directament aquesta església fins al 1348 Pocs anys més tard, el 1388, es trobava en mal estat La capella apareix esmentada en les visites pastorals del principi del segle XV a la parròquia de Santa Maria de Vilafranca També durant el segle XVI és de nou documentada Al segle XVIII s’havia convertit en una ermita Actualment és completament desapareguda Probablement fou emplaçada a la muntanya anomenada de Sant…

Líder conservador als comuns, fou primer ministre 1902-05 i formà un govern d’unió que es distingí per la reforma de la instrucció pública i la reorganització i l’augment de la potència militar La qüestió del lliure canvi dividí el partit perdé les eleccions 1906 i dimití 1911 la direcció del Partit Conservador Més tard fou lord de l’Almirallat 1915 i ministre d’Afers Estrangers 1916-19 Com a tal, publicà l’anomenada Declaració Balfour 1917 i signà el tractat de Versalles 1919 Favorable a l’aliança amb els liberals, fou desautoritzat pel propi partit i dimití tots els càrrecs…

Ciutadà honrat de Barcelona Fill de Jeroni Navel i de Cardona El 1640 era capità d’una companyia que lluità contra les tropes de Felip IV, en iniciar-se la guerra dels Segadors Fou diverses vegades delegat del Consell de Cent i mestre de camp de les forces barcelonines El 1649 Pèire de Marca el féu empresonar en la repressió general contra els suposats desafectes a França Fou sovint l’enllaç entre el Consell de Cent i el virrei Joan d’Àustria, en 1653-55, i més tard conseller en cap 1661 i 1676 Acudí amb tropes a socórrer Girona, assetjada 1675 per les forces de Lluís XIV Encara…

Participà en la guerra del 1866 i, enviat després a Florència, escriví articles per a la revista Italia militare , reunits més tard a La vita militare 1868 Seguiren Novelle 1872 i Ricordi de 1870-71 1872 Dedicat a la literatura i animat per l’èxit, continuà publicant obres de caràcter moral i educatiu i llibres de viatges Spagna 1872, Marocco 1876, Costantinopoli 1874, etc Els seus llibres tenen to i estructura de diari Gli amici 1883, Sull’Oceano 1889, La carrozza di tutti 1898 potser el millor de tots Cuore 1886, d’objectius pedagògics, fou un èxit durant generacions Romanzo di…

Inicià la carrera de dret, però l’abandonà per dedicar-se al teatre Debutà a Cartagena en teatre castellà Més tard passà a Madrid, on formà part de diverses companyies importants, com la de la Comedia i la de María Guerrero Formà companyia pròpia amb José Tallaví i, mort aquest 1916, recorregué l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina, on assolí èxits al costat de l’actriu Irene López de Heredia, fins que se'n separà 1927 Es destacà en obres de JBenavente i en la creació de personatges exòtics Intervingué en nombroses pellícules, mudes i sonores, filmades a l’Estat espanyol, a…

Resident des que tenia nou anys a Agullana, s’inicià de jove com a intèrpret de fiscorn a la formació la Juvenil Agullanense Vers el 1914 es traslladà a Barcelona, i cap al 1921 debutà com a compositor de sardanes amb L’aplec de joventut Més tard adquirí una forta popularitat amb títols com Noies martinenques , Cantant la Festa 1927, Batecs del cor o Refilets de l’avi , d’estil autòcton i senzill Contribuí al seu èxit la composició de Noies palamosines , sardana composta per a un conjunt de deu cobles A més d’unes 200 sardanes, també és autor de peces de música religiosa,…

Inicià els seus estudis a Perusa i debutà el 1951 a Spoleto en el paper titular de l' Aïda , de Verdi Dos anys més tard interpretà el mateix paper a Verona, com també el de Leonora d' Il Trovatore , i molt aviat obtingué projecció internacional Actuà a Chicago amb Un ballo in maschera , Il Trovatore i Don Giovanni Substituí Maria Callas a Roma en unes memorables funcions de Norma , que parallelament representà a Nàpols Actuà al Gran Teatre del Liceu en òperes com ara Norma 1956, 1958 i Aïda 1958 Les anades i vingudes d’una ciutat a l’altra li minaren salut i veu, i després d’una…

Fill i successor de Bonifaci II el Gegant, regnà sota la tutela de la mare, Elionor de Savoia, i del seu oncle Tomàs II de Savoia Continuà la política gibellina de la seva família El 1260 s’oposà a la influència dels angevins al Piemont i el 1261 s’alià amb Manfred I de Sicília contra Carles d’Anjou, però després trastocà aquesta aliança i féu costat a Carles contra Manfred Més tard, encara aliat al seu sogre Alfons X de Castella, que el nomenà vicari seu a Itàlia, es declarà de nou contrari als angevins Capturat, però, a Alessandria, fou ficat dins una gàbia fins que hi morí de…