Resultats de la cerca
Es mostren 22399 resultats
Glorianes
Municipi
Municipi del Conflent, al límit amb els Aspres del Rosselló, constituït per les capçaleres de les rieres de Rigardà (anomenada també riera de Glorianes) i de les Croses, des de la muntanya de Santa Anna dels Quatre Termes (que corona el santuari d’aquest nom) fins a la serra de Miralles.
Els colls de Montportell límit meridional del terme, de les Arques i del Peiró comuniquen aquesta vall amb la del Bolès L’agricultura és nulla les 78 ha de superfície agrícola són de pastures i farratge El cens ramader es limita a 354 caps d’oví i 41 de cabrum Hi ha claps de bosc La precarietat de l’agricultura i de la ramaderia ha provocat la despoblació gairebé total Dins el terme hi ha quinze fonts d’aigües medicinals ferruginoses, amb temperatures entre 11 i 18°C El poble 792 m alt és en un coster, a la riba dreta de la riera de Glorianes L’església parroquial és dedicada a sant Sebastià…
dobló
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a monedes d’or espanyoles del temps d’Isabel II, des del 1834 fins al 1849, amb valor de 80 rals de billó, des del 1849 fins al 1864, amb valor de 100 (anomenades també centens), i, a partir del 1864, amb valor de 10 escuts d’argent.
falenopsis
Botànica
Nom donat a diverses espècies de Phalaenopsis, de la família de les orquidàcies, gènere d’orquídies epifítiques de tija molt curta que porta de dues a sis fulles carnoses amplament ovals, disposades de forma dística, flors espectaculars en raïms simples o ramificats i forma de papallona, de colors molt diversos.
Són originàries de les regions tropicals d’Àsia, des de l’Índia fins a les Filipines i Austràlia Són molt apreciades com a plantes d’interior en latituds temperades i fredes Els horticultors han creat una gran quantitat d’híbrids entre diferents espècies de falenopsis, i de forma intergenèrica amb espècies dels gèneres Vanda i Aerides
Défense et Promotion des Langues de France
Nom que prengué el 1968 el Conseil National de Défense des Langues et Cultures Régionales, creat al setembre del 1961 a París per la Fondation Culturelle Bretonne, IKAS (bascs) i la Union Culturelle des Pays d’Oc, a la qual s’adheriren, poc temps després, els alsacians i els corsos.
El 1964 i el 1965 els seus delegats formaren part de la comissió mixta que obtingué certes millores de la llei Deixonne
la Decadència
Nom amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el període comprès entre la fi de l’edat mitjana i la Renaixença, el qual es caracteritza per una notable minva en l’ús literari del català i per la mediocritat estètica de les obres que s’hi produïren.
En un principi Pers i Ramona, el 1857, hom situava el començament de la Decadència entorn del 1600 després, el límit inicial fou fixat entorn del 1500, coincidint aproximadament amb la mort de Roís de Corella Quant a l’aspecte ligüisticoliterari, la penetració del castellà als Països Catalans és anterior al 1500, bé que a partir dels primers decennis del segle XVI s’accentuà també el llatí, revifat per l’humanisme del Renaixement, s’hi presenta com a idioma competitiu Tot i que mai no deixà d’haver-hi una literatura en català, és evident que el català…
compromís de Casp
El compromís de Casp
Història
Nom donat a la declaració de successor del rei Martí I de Catalunya-Aragó en el tron de corona catalanoaragonesa, feta a la vila aragonesa de Casp el 24 de juny de 1412 pels jutges elegits pels parlaments del Principat de Catalunya i dels regnes d’Aragó i de València.
De fet, el veritable compromís fou la decisió, presa pels representants del Parlament català i l’aragonès d’Alcanyís, en aquesta darrera vila, el 15 de febrer de 1412, de delegar en uns jutges o compromissaris la facultat de fer aquella declaració El rei Martí, mort sense hereu legítim directe el 31 de maig de 1410, no havia designat successor en vida perquè confiava d’obtenir la legitimació del seu net directe, l’infant Frederic d’Aragó i de Sicília , fill natural del seu fill Martí I de Sicília , rei de Sicília, mort sense fills legítims el 1409 també influí en la vacillació del rei la…
papamosques
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels muscicàpids, de l’ordre dels passeriformes, dels quals l’únic comú als Països Catalans és el papamosques gris (Muscicapa striata), de 14 cm, que té les parts superiors de color bru grisenc i les inferiors blanquinoses amb el pit lleugerament llistat.
Habita a jardins, arbredes i vores dels boscs a tot Europa i hiverna a l’Àfrica tropical
estat primitiu
Antropologia
Nom donat al sistema d’integració política més centralitzat i estratificat, que es caracteritza per la presència d’una forma especial de control basada en la contínua amenaça de la força per part d’un conjunt de persones legitimat per a utilitzar-la, la qual cosa el distingeix del cabdillatge.
Es tracta, en general, de societats nombroses i complexes amb una gran diversitat de classes, associacions i grups professionals i també d’interessos contraposats que generen pressions i conflictes Un exemple en seria la civilització asteca
vaikhānasa
Hinduisme
Antiga secta vixnuïta del S de l’Índia que rep el nom del riṣi Vaikhanas i que era integrada sobretot per ascetes d’ambdós sexes, que deixaven la vida solitària per dedicar-se a la cura dels temples i que posaven l’accent en la devoció i la conducta pura.
Existent al Dècan encara al s VII, ha deixat l’emprempta pròpia en la iconografia i arquitectura religioses Hom continua observant-ne el ritual a la majoria de temples vixnuïtes del S de l’Índia, com a Kānchipuram i a Srīperumbūdūr Tamil Nadu i a Venkatésvara Andhra Pradesh
superhumeral
Cristianisme
Nom donat a diversos ornaments sagrats que hom es posa sobre les espatlles, com és ara el pal·li, l’amit, l’estola, el racional i, sobretot, l’humeral i el vel que porten els ministres del bàcul i la mitra o el que duia el sotsdiaca per sostenir la patena.
La Vulgata traduí amb aquest terme l'efod del summe sacerdot hebreu